Cercar en aquest blog

dilluns, 27 de gener de 2014

La Setena Porta del Laberint de la Mar



LA SETENA PORTA


Va tornar a la sala de les portes. Va seure amb les cames creuades. Va mirar les portes.
Uns minuts després arribà el gos. L’home començà a acariciar-lo i el gos parlà:


Ahir, en aquesta mateixa sala, vaig trobar el llenyataire.....
            Li faltava una mà, però en veure’m va somriure.....
            Li faltava una mà però, tot i així, em va acariciar.....
Em va acariciar amb la mà que no havia acariciat mai..... i em va agradar, em vaig adonar que el llenyataire havia aprés a acariciar amb aquella mà.
El llenyataire es va adormir..... però la seva mà no, aleshores la mà em va dir que el llenyataire em trobava a faltar..... Li vaig preguntar si trobava a faltar la mà o trobava a faltar al gos..... però aquella mà, la mà que havia aprés a acariciar, només va repetir: “Et troba a faltar”.
I vet aquí que, en sentir aquesta frase per segona vegada, em vaig adonar que tant m’era si trobava a faltar el gos o la mà, perquè el cert és que jo també el trobava a faltar..... Que jo, sigui mà o sigui gos, volia tornar amb ell.....


L’home, sense deixar d’acariciar el gos, va dir:
Home: Què s’ha fet de la moneda?
Gos: Encara puja.
Home: Així, mentre no baixi, pots triar la cara que vulguis.....
Gos: És clar!..... I quan baixi, segons com, la puc tornar a llançar ben forta!!
Quan el gos va marxar, l’home va tornar a mirar les portes. Sense saber ben bé per què, va anar cap a la porta número 6 i la va creuar.
Al creuar el llindar de la porta número 6 va tenir l’impuls de mirar enrere, però es va contenir, d’una banda intuïa que la sala de les portes havia tornat a desaparèixer i, d’altra banda, sabia que volia seguir endavant.
Darrere de la porta número 6 hi havia una casa..... o alguna cosa per l’estil..... Tot estava desendreçat..... encara que, ben mirat, no era desordre..... algú havia regirat calaixos i armaris..... Va sentir por: Hi havia un lladre dins del laberint?
Va sentir que algú enraonava: “Ha d’estar en algun lloc, segur que la trobaré, no l’he pogut perdre”.



Va anar cap a l’habitació d’on provenia la veu, en arribar va veure que un senyor, d’uns 104 anys, sortia de sota del llit. El senyor va mirar l’home i va dir:
Senyor: No l’he pogut perdre, sé que ha d’estar en algun lloc.
Home: Què ha perdut?
Senyor: Res!!..... Ja li he dit que no l’he pogut perdre, que deu estar en algun lloc.
Home: Perdoni... Què busca?
Senyor: L’esperança.
Home: L’esperança?
Senyor: Sí, l’esperança..... allò que és l’últim que es perd..... Ja sap, quan es perd l’esperança vol dir que totes les altres coses ja s’han perdut.....
Home: M’agradaria ajudar-lo, però no sé quina aparença deu tenir l’esperança.


El senyor va mirar l’home de dalt a baix..... El va tornar a mirar, però aquesta vegada, de baix a dalt. Es va apropar, el va mirar, el va tocar i se’l va tornar a mirar. Després va dir:
Senyor: Vostè no té esperances?
Home: Em sembla que sí que en tinc.....
Senyor: I, doncs, per què diu que no sap quina aparença té?
Home: No ho sé. Sé que tinc esperança..... però no l’he vista mai!
Senyor: És clar!, l’esperança no es pot veure.
Home: I com la pensa trobar, doncs?
Senyor: Perquè que no la vegis no vol dir que no la puguis trobar..... De fet, vostè sap que la té i no l’ha vista mai..... El que passa és que per trobar-la l’hem de buscar!
Home: Així, vostè creu que si es busca es troba?
Senyor: Sí, en tinc aquesta esperança..... Vés per on!, ja li havia dit que no l’havia perduda, gràcies per la seva ajuda!..... Ara tinc l’esperança de trobar l’esperança, és a dir, tinc una nova esperança i, per tant, no està tot perdut.
Home: Així, l’important és l’esperança en si..... no la seva aparença.
Senyor: L’important és tenir esperança..... no quina sigui l’esperança, perquè això va canviant amb nosaltres.....


Es van acomiadar. Quan anava cap a la porta el senyor el va cridar:
Senyor: Perdoni!. Si veu la bruixa, li pot dir que he tornat a trobar l’esperança?
Home: Suposo que li podria dir..... però encara no conec la bruixa.
Senyor: No coneix la bruixa?, i com ha arribat al laberint?
Home: No ho sé.
Senyor: Que graciós!
Home: Què és graciós?
Senyor: Bé..... no havia conegut ningú que hagués arribat al laberint sense conèixer la bruixa i sense saber com ha arribat.
Home: Sí, sembla que sóc l’únic al que li passa això.....
Senyor: Potser sí..... Apa!, que vagi bé!


L’home va tornar a la sala, però aquesta vegada no va mirar les portes, va seure amb l’esquena contra la paret i va tancar els ulls: Com havia arribat al laberint?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada