El blog de Claudi Puchades: La Sisena Porta del Laberint de la Mar

LA SISENA PORTA

Va sortir de la porta número 1 i va creuar la porta número 5.

Va mirar al seu voltant i es va estremir en comprovar que no hi havia res..... estava envoltat de res.

De sobte va notar una presència..... hi havia alguna cosa, al mig del no-res, hi havia alguna cosa!..... Es va girar i ho va veure..... Allò li resultava extremadament familiar.....

Sí, li era molt familiar, sorprès i bocabadat va preguntar:

Home: On sóc ara?

Allò: On creus que ets?..... On volies anar?

Home: Volia anar a veure la Carla i el seu avi..... però això no és la casa!

Allò: Potser sí o potser no..... al cap i a la fi, volies anar al passat..... i és on has arribat.

Home: Jo no volia anar al passat..... hi havia quedat amb ells per sopar..... Em sembla que has ficat la pota!

Allò: Ah!, perdona, és que vaig una mica atabalat, això no és el passat..... Volia dir que és el futur..... però el futur tampoc no existeix.

Home: Ja sé que el futur no existeix..... existirà, però no existeix..... Però tant és això, són les nou del vespre, l’hora de sopar, i jo havia quedat amb ells per sopar..... per tant, volia anar al present : Ni al passat, ni al futur!!

Allò: Bé..... així..... vull dir..... que el que has de fer és recordar les paraules de la bruixa..... Sí, això és!!, recordar les paraules que la bruixa li va dir al gos!

Home: Quines, exactament?

Allò: A veure.....

Home: Ah!, ara hi caic: - va dir l’home amb un somriure irònic - “Els senyals els trobes si els busques”.

Allò: Els senyals els trobes si els busques?..... Què et fa pensar que són aquestes les paraules que has de recordar?

Home: Perquè em fa l’efecte que aquest esdeveniment és un senyal, o un indici, de que les bruixes també s’equivoquen.

Allò: Potser sí.....

Home: Bé, ara sortiré i tornaré a entrar..... espero que aleshores tot estigui bé.

Al creuar la porta per segona vegada va sentir la veu de la Carla:

Carla: Hola!

Home: Hola Carla, com va?

Carla: Molt bé!. Avui hem fet un plat especial.

Home: Ah!, sí?, què heu fet?

Carla: Cigrons, t’agraden?

Home: Umm!!, m’agraden molt!

Carla: A l’avi i a mi també..... i al meu pare..... Demà li portarem uns quants, si ens vols acompanyar?

Home: Al teu pare?

Carla: Sí, no viu amb nosaltres..... però li agraden molt els cigrons.

Van sopar. Va ser un sopar molt agradable. Després del sopar l’home va tornar a la sala de les portes. Va trobar la dona de la neteja i van parlar una estona:

Dona: Com vas arribar al laberint?

Home: No ho sé.

Dona: No ho saps?

Home: No.....

Dona: Coneixes a la bruixa?

Home: No.

Dona: Apa!, què divertit!

Home: Què és divertit?

Dona: No sé..... que estiguis aquí sense saber com has arribat i sense conèixer a la bruixa.

Home: Què vols que et digui?..... jo, més que divertit, ho trobo estrany..... M’agrada, però ho trobo estrany..... Al començament em feia una mica de por..... Creus que em pot donar problemes el fet de no saber com he arribat?

Dona: Problemes?

Home: Vull dir, que si no sé com he arribat..... potser no sabré com marxar.....

Dona: Recorda que “la durada de l’estada dins del laberint depèn d’un mateix”.

Home: És veritat!, gràcies..... Ara em sembla que necessito descansar una estona, bona nit!

Dona: Bona nit!

Va dormir. Quan va despertar tenia la sensació d’haver dormir durant moltes hores, va pensar: “Si estigués a casa meva el sol entraria per les esquerdes de la persiana”..... Va pensar en casa seva..... va pensar en el sol..... va pensar en el mar..... Feia temps que no veia el mar, el trobava a faltar..... La dona havia vist el mar darrere de la porta número 9, però ell no, ell havia vist una ciutat.....

Pensava en el mar quan va sentir la veu de la Carla:

Carla: Tinc moltes ganes de veure el pare!

Avi: Ja ho sé, però no corris que no et puc seguir.

La nena va mirar l’home i va dir:

Carla: Ja has decidit si vindràs amb nosaltres?..... Em sembla que el meu pare t’agradarà.

Home: La veritat és que no hi he pensat.....

Avi: Doncs, haurà de pensar ràpid, perquè la Carla en té molta de pressa!

Carla: És que quan la bruixa em va dir que el pare estava a la porta número 8, em vaig posar molt contenta..... M’agrada la porta número 8!.

L’home va mirar la porta número 8. Li va semblar que algú xiulava darrera d’aquella porta..... La Carla va començar a córrer cap allà i va dir: “És el pare!!. Va avi, que li hem de donar els cigrons!”.

Sí!!, darrere de la porta número 8 van trobar el xiulaire..... o l’home-llop..... La Carla va córrer a fer-li un petó i una súper abraçada:

Xiulaire: T’he trobat molt a faltar.....

Carla: Jo a tu també..... Hem portat cigrons.

Xiulaire: Umm!, què bé!..... Hola pare!

Avi: Hola fill! Trobo que fas molt bona cara.

Xiulaire: Sí, em trobo força bé..... Tenia moltes ganes de veure-us – i mirant a l’home va afegir – Hola!, una altra vegada.

Home: Hola!..... Realment ha estat una sorpresa saber que ets el pare de la Carla.

Van passar el dia junts. Al capvespre el xiulaire va marxar. L’home, la Carla i l’avi van mirar la lluna..... la lluna plena!!

Un llop es va afegir al grup..... la Carla el va acariciar, l’home es va enretirar una mica..... la Carla va somriure i va dir:

Carla: No cal que tinguis por, els llops només ataquen quan tenen gana..... i aquest ha menjat molts cigrons!

Home: Quan tenen gana..... o quan els molesten.

Carla: No és ben bé quan els molesten..... és quan es senten amenaçats..... quan algú vol fer mal a la seva família..... vull dir, a la seva manada: A la seva família o als seus amics..... el que passa és que el pare s’equivoca sovint al dir aquesta frase..... Oi, papa?

El llop va posar el cap sobre la cama de la nena i es va deixar acariciar.