Cercar en aquest blog

dilluns, 20 de gener del 2014

La Tercera Porta del Laberint de la Mar.



LA TERCERA PORTA


Assegut a terra amb les cames creuades.....
Mentre es mirava les portes es preguntava si havia tornat al present o si mai no s’havia mogut..... Va intentar recordar..... va recordar que s’havia aixecat i havia caminat cap a la porta, l’havia obert i l’havia creuat..... però no recordava haver tornat. Recordava com havia marxat, però no com havia tornat.....
Intentava recordar quan va sentir un soroll, va girar el cap i va veure com s’obria la porta número 8. Una dona va creuar el llindar i es va dirigir amb decisió cap a la porta número 9..... ni tan sols es va adonar que havia algú a l’habitació: 


Home: Ei!, hola!
Dona: Hola!..... No m’havia adonat que estaves aquí. Ets nou?
Home: Més o menys..... però ja he creuat dues portes!
Dona: I has aconseguit sortir de totes dues?..... Que bé! Felicitats!
Home: Què vols dir amb això?..... que potser a vegades no es pot sortir?
Dona: Home, això va com va..... depèn de tantes coses!
Home: De quines coses?
Dona: Doncs, no sé..... del desig de sortir, de la força de voluntat, de les ganes d’aprendre, d’allò que busques, d’allò que trobes..... no sé, depèn d’un mateix.
Home: Tu has creuat moltes portes?
Dona: Ara anava a creuar l’última.
Home: Ah, vaja !..... Et puc fer una pregunta?
Dona: És clar !..... tens tot el dret a preguntar, i jo, si no vull contestar, tinc tot el dret a no contestar..... això dependrà de la pregunta que em facis.
Home: Com vas arribar al laberint?
Dona: Em van contractar com a dona de la neteja.
Home: Com a dona de la neteja?
Dona: Sí..... em van contractar un parell d’hores al dia per netejar aquesta sala..... un dia vaig sentir curiositat i vaig entrar per la porta número 1..... em va agradar i vaig decidir que cada dia, desprès de netejar la sala, entraria per una porta.
Home: Has creuat les portes per ordre?
Dona: Sí.
Home: Per què?
Dona: Perquè vaig prendre aquesta decisió.
Home: Ja !, però, per què?
Dona: Tenia els meus motius.....
Home: Perdona, no et volia incomodar.....
Dona: Tranquil, no passa res, ja t’havia dit que si no volia no et contestaria..... potser algun dia et contestaré, o potser no..... en realitat t’hauria de donar les gràcies, perquè, de tant en tant, m’agrada comprovar que puc dir NO sense que això esdevingui un mal rotllo amb l’altra persona.
Home: Sí..... a vegades és molt complicat això de les preguntes i les respostes.....
Dona: Sí..... alguns temes són difícils de tocar..... No sé, en realitat penso que n’hi ha preguntes que no s’haurien de fer..... És una qüestió de confiança i respecte envers l’altra persona.
Home: Confiança i respecte?
Dona: Sí, s’ha de respectar la intimitat de l’altra persona, vull dir, s’ha de respectar allò que l’altra persona considera que és la seva intimitat.


Home: I la confiança?
Dona: Bé..... al llarg d’una relació, molt sovint ens preguntem si confiem en l’altra persona, però poques vegades ens preguntem si l’altra persona confia en nosaltres..... Vull dir, el que penso és que quan una persona ens vol explicar alguna cosa sempre troba el moment i la manera d’explicar-ho (si hi ha respecte i confiança)..... Però si no t’ho vol explicar i li preguntes pot, o bé, dir-te que no vol donar una resposta, la qual cosa vol dir que sent que tu li tens confiança i respecte, perquè aquest NO no farà malbé la vostra relació..... o bé, et dirà una mentida, la qual cosa demostra que no hi ha ni confiança ni respecte, perquè una mentida no és una altra cosa que una reacció de por..... normalment por a la reacció de l’altre.
Home: Les reaccions..... són tan imprevisibles !
Dona: Sí que són imprevisibles..... però a vegades la imprevisió ens pot sorprendre d’una manera molt agradable..... el que passa és que en aquesta mena de sorpresa no pensem gaire sovint..... Ara, m’hauràs de perdonar, però he de marxar, perquè avui volia creuar dues portes.
Home: D’acord. Que et vagi bé !
Dona: Vols venir amb mi? Creuaré la porta número 9.
L’home va mirar la porta número 9 i va acceptar.


En creuar el llindar de la porta la dona va dir: “Vaja!, quina platja més bonica!”. L’home se la va mirar confós:
Home: Platja?..... però si és una ciutat, plena de gent i cotxe !
Dona: Una ciutat?..... És maca?
Home: .....encara no ho sé.....però, com pot ser?
Dona: El gos no et va dir què li havia dit la bruixa sobre el que hi ha al darrera de les portes?
Home: Sí..... el que hi ha darrera de cada porta és diferent per a cada persona..... però pensava que si anàvem junts.....
Dona: El fet d’anar junts no implica que puguem veure o gaudir les mateixes coses..... Podem anar junts però cadascú és cadascú..... Per sort!..... la realitat pot ser molt diferent per a tu o per a mi..... però encara que fos la mateixa, vull dir, que fos molt semblant, potser tu gaudiries d’unes coses i jo d’unes altres.
Home: Per exemple?
Dona: A veure..... si, per exemple, tots dos estiguéssim a la platja, potser tu gaudiries prenent el sol i jo gaudiria banyant-me..... tots dos gaudiríem del fet de ser a la platja, però per motius diferents..... És clar que, encara que gaudíssim de coses diferents, el cert és que també gaudiríem de la companyia de l’altra persona, i això, per si sol, ja pot arribar a ser molt agradable!!
Home: Ah!, és clar!..... Escolta una cosa, com saps que conec el gos?
Dona: Perquè me l’he trobat a la porta número 8.
Home: I t’ha parlat de mi?
Dona: M’ha parlat de moltes coses i de molta gent.
Home: I com saps que jo.....
Dona: No et mengis tant el coco, home!.... Tant és això!!..... Ara em vaig a banyar una mica, si vols ens trobem després al restaurant que hi ha al final de la platja..... bé, del carrer.


La dona es va treure les sabates i va creuar el carrer, després es va submergir en uns edificis i va començar a nedar.....
L’home se la va mirar una estona..... va somriure en veure-li el cabell mullat..... va pensar que era una dona molt maca i va tornar a somriure.


Passejava per la ciutat sense parar massa atenció a res. “La dona li havia dit la veritat sobre el que hi havia darrera de la porta?..... De fet semblava que nedava, i se li van mullar els cabells..... però era tot tan estrany!.....”
Anava a creuar cap a l’altra vorera quan va notar que algú li agafava pel braç mentre l’escridassava: “Ei!. Que no ha vist el senyal de perill? Aquesta zona és per a les embarcacions, està prohibida l’entrada de banyistes !!”.
Va mirar al seu voltant: Cap embarcació, cap platja..... Era a l’entrada d’un pàrquing, en la rampa d’accés per a cotxes.....
Cansat i desorientat (físicament, psíquica i emocional) va pensar que el millor seria començar a passar cap al restaurant.
Diferents realitats..... les mateixes zones de perill..... però cadascú les viu des de la seva realitat (cotxes o embarcacions)..... Diferents realitats en un mateix espai i en un mateix  temps?..... Pot ser una ciutat submergida?..... Quan et toques dins de l’aigua, pots notar si estàs mullat?.....
Quan va arribar al restaurant es va adonar que just al costat hi havia la porta del laberint.
Va mirar totes dues portes.
Va recordar les paraules de la bruixa: “El que hi ha darrera de les portes és diferent per a cada persona..... i és diferent en cada moment”.
Va recordar les paraules de la dona: “.....i has aconseguit sortir de totes les portes?”.
Va pensar: “Què he de fer?, he de tornar al laberint o, al contrari, he d’anar al restaurant i retrobar-me amb aquella dona?”.
Va tornar a recordar les paraules de la bruixa i les paraules de la dona.
Va tornar a pensar: “Si creuo la porta del laberint potser després no tornaré a veure la dona..... però si vaig al restaurant potser després no trobaré la porta del laberint.... Què he de fer?
Va badar durant una llarga estona..... Què he de fer?..... Mentre badava, fent-se la pregunta una i altra vegada, les dues portes van desaparèixer.....
.....Sí, una altra vegada havia oblidat aquella pregunta tan ximple: Què vull fer jo ara? Què em ve de gust en aquest moment?


















CAP PORTA

Cap porta.....
.....Va sentir el bloqueig..... cap porta..... No podia anar endavant..... cap porta..... No podia anar enrere.....
.....Va sentir cansament.....
Cap porta.....
La dona va passar pel seu costat sense dir res..... va anar cap al lloc on hi havia hagut la porta del restaurant, va fer un moviment amb la mà esquerra (com si obrís una porta) i va desaparèixer.
Va pensar en les paraules que la bruixa li havia dit al gos: “La durada de l’estada dins del laberint depèn d’un mateix”..... Va pensar en les paraules de la dona: “i has aconseguit sortir de totes les portes?”.
Va mirar cap al lloc on havia desaparegut la dona. Involuntàriament va repetir: “depèn d’un mateix”..... aleshores va cridar: “Vull sortir d’aquí!!”..... i en aquell moment es va adonar que estava en una habitació amb dues portes..... les va mirar..... i les va reconèixer..... eren les portes que havien desaparegut: la porta del restaurant i la porta del laberint.....
Només dues portes.....
Estava clar, l’única manera de sortir d’aquella habitació era prendre una decisió..... Va sentir el bloqueig..... va sentir el cansament.....
Es va adormir..... va somiar que s’agafava els dits amb una porta.....
Bloqueig...cansament...bloqueig....estic bloquejat!!!



DUES PORTES

.....Seguia bloquejat.....
.....Entre dues portes.....
.....Va colpejar amb totes les seves forces la paret que  l’envoltava..... Es va adonar que no era una paret, sinó un mur..... Es va adonar que no eren maons, sinó sentiments.....
Va intentar raonar..... en altres ocasions els raonaments lògics havien estat una bona defensa (o un bon atac) contra els efectes arrasadors dels sentiments.
Va intentar raonar..... però no va trobar la lògica enlloc.
Estava tan esgotat que es va tornar a dormir.
Va somiar amb el gos..... Va somiar que el gos llençava la moneda..... Va veure com s’enlairava la moneda..... mentre pujava donava voltes sobre ella mateixa..... Anava pujant..... pujava..... va pujar durant una llarga estona..... Va desaparèixer entre les estrelles.....
Quan va despertar encara recordava el somni..... Què volia dir?..... Aleshores va recordar les paraules de la bruixa: “Les coses poden tenir un significat o estar mancades d’ell”.....
Va intentar oblidar-se’n del somni. Va tornar a mirar les dues portes i va arribar a la mateixa conclusió que abans: L’única manera de sortir d’aquella habitació era prendre una decisió.
Va mirar les dues portes: La porta del restaurant i la porta del laberint..... Va dir: “No vull escollir una de les portes..... vull creuar totes dues!!”
Va caminar cap a les portes, a poc a poc, les va mirar i, aleshores, es va adonar que no eren dues portes..... sinó una porta amb dues ales: Les va empènyer amb decisió i va aparèixer la sala de les portes..... Hi havia una dona fent la neteja.....

 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada