Al laberint de Mar García de Sola

He tingut el plaer d'il.lustrar, per amor a l'art, als seus continguts literàris, entre la filosofia, la poesia, la narrativa i la matemàtica, i als valors personals de Mar García de Sola, la seva autora, el relat, encara inèdit,  "Al laberint", que vaig anar rebent, capítol a capítol, via correu electrònic, per anar descobrint, fascinat, uns encants literàris que he pretès complementar amb els meus dibuixos habituals, ara tan calidoscòpics com els diversos perfils d'aquesta història laberíntica que aniré publicant diariament en el meu blog, porta a porta, a partir d'avui mateix, en clau d'introducció, per que coneguis, amb més o menys claredat, les característiques bàsiques de l'aventura que compartirem fins a l'última porta, tot seguint l'estela literària de la Mar.

 EL LABERINT D’EN JULIO

AL LABERINT

Al laberint hi havia vuit portes tancades i una d’oberta. Si hagués estat un animal (qualsevol animal: un gat, un gos, un llop, un ase o una rata, per exemple) hauria escollit la porta oberta.

.....Però era un ésser humà i, diguin el que diguin, el tret que diferencia definitivament a l’ésser humà de la resta d’animals, és la necessitat que tenim de complicar-nos la vida. 

Així, doncs, va passar de llarg pel davant de la porta oberta (és cert que, com a bon ésser humà, va sentir la necessitat de xafardejar una mica abans de descartar-la: va treure el cap i va passejar la mirada amunt i avall).

Després va seure al terra,  enmig de la sala. Va mirar totes i cadascuna de les portes. Es va preguntar:

        - Quina hauria de ser la primera porta?

        - Hauria de seguir un ordre?

        - Hi ha algun senyal que no he vist?

        - Qui ha obert aquella porta?

        - Qui ha tancat aquestes vuit?

        - He d’entrar per alguna porta?

        - He de sortir del laberint ara, és a dir, abans que sigui massa tard?

Sí, es va fer moltes preguntes..... però, al menys fins ara, no s’havia fet aquella pregunta tan ximple: Què vull fer jo, realment?..... (Tot arribarà!..... donem temps al temps).

 

Aquest és el començament de vuit històries que formen part d’una mateixa història..... Encara que, potser, seran nou històries (i no vuit), perquè potser, en algun moment, decideix creuar la porta oberta..... Això no ho podem saber amb certesa, perquè existeixen éssers fantàstics capaços de transformar-se en animals..... capaços de sentir que volen ser feliços..... capaços, fins i tot, de intentar-ho.....

http://mar-por-mar.blogspot.com.es/