Cercar en aquest blog

dimarts, 7 de gener del 2014

Payá Hermanos

Entre 1910 i 1912, l'empresa Payá Hermanos començava la producció de trens de joguina  a Espanya, i l'any 1930 llançava el primer tren elèctric a les mans d' infants que, com jo, durant una bona part de la meva infantesa, als anys 50, vam convertir joguina, aleshores tan sofisticada, en objecte de desig primordial del nostre món infantil, i en peça fonamental de les nostres entranyables Cartes als Reis, quan de monarques només en sabíem d'aquests tres màgics orientals i res del que després seria, en la seva dimensió més tristament humana, el Rei actual d'una Espanya que ha dotat el pais dels nous trens d'alta velocitat sense preocupar-se de mantenir, en condicions òptimes, la xarxa ferroviària de velocitat més moderada i els corresponents valors sentimentals per a tots aquells que, com jo, hem trobat en els trens elèctrics de veritat les mateixes emocions que haviem descobert en els tant ben recordats trens elèctrics de joguina de la nostra ja llunyana infantesa.


El meu homenatge als trens elèctrics de joguina PAYÁ, avui, 7 de gener de 2014, en un dia que, fa més de 50 anys, hauria dedicat a jugar amb el nou tren elèctric que m'haurien portar els Reis Mags, aprofitant al màxim l'últim dia de vacances nadalenques, a punt ja de tornar, no gaire animat, a una escola que, al costat del tren i de tantes altres joguines que l'acompanyaven, formen part del meu passat i són part íntima d'un present etern que, tot i els canvis socials i personals, mai no perdré.


Com un manadala oriental, el meu tren elèctric Payà, em va ajudar a passar llargues hores de la meva infantesa, mentre observava, sense defallir, el seu moviment en un senzill circuit circular que, progressivament, els Reis van anar complicant, portant-me nous jocs de vies, d'altres màquines, més vagones i la complexitat de tota una trama circulatòria que exigia sempre la màxima atenció per evitar accidents, contemplar els horaris, i oferir, al viatger hipotètic, el millor servei.





Després de jugar al llarg de tot el dia, arribava el màxim plaer nocturn, quan, ja a les fosques, feia circular  les màquines elèctriques amb les seves llums enceses il.luminant les vies, com a gairebé únic referent visual d'un fantàstic viatge nocturn que, després, i durant molts anys, he fet, realment, per obligacions professionals, en recorreguts de tornada diària cap a casa, a Sant Pol de Mar, després de les meves habituals jornades laborals a Barcelona, a Catalunya Ràdio, TVE, o a d'altres punts d'un itinerari feiner que ara em resulta gairebé tan llunyà com els que vaig fer, imaginativament, contemplant, hores i hores, les ordenades evolucions dels meus trens de joguina Payà ara fa més de 50 anys!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada