Mariona Comellas

Tot i que amb un llapis i un paper ja és feliç, perquè li permet dibuixar i pintar amb la mateixa llibertat que ja tenia quan ho va començar a fer de ben petita, no ben bé des del bressol, però quasi, la Mariona Comellas (Olot, 1961) que s'ha projectat professionalment en àmbit radiofònic i televisiu, sent ben coneguda com a periodista de TV3, ha trobat ara l'espai, físic i mental, la força, i les ganes de recuperar la seva llegendària energia creativa, i, sobretot, el desig de mostrar-ho publicament en exposició per compartir amb tu la seva manera de viure la vida a través de l'art i de viure l'art a través de la vida.

Tot i haver pintat molts paisatges, sensible a la tradició de l'escola olotina, i a la presència natural del paisatge en el seu entorn físic més proper d'infantesa, la Mariona Comellas prefereix centrar ara la seva mirada en el nu femení, per, projectar-lo amb el  traç essencialista aconseguit després de moltes sessions de dibuix de model del natural a l'antiga Escola de Belles Arts d'Olot, tot creant aquest particular univers plàstic, habitat per aquestes dones dibuixades que l'acompanyen en un recorregut expositiu que s'ha aturat ara, momentaniament, al Café Europa d'Olot, on demà, dissabte 22 de març, s'inaugura, a les 7 del vespre, la seva nova exposició "Les dones de la Mariona Comellas", amb un altra dona, l'escultora Rosa Serra, com a fantàstica presentadora.

Diu que la Mariona va néixer a Olot en un fred dissabte de desembre de 1961 , en plena Lluna Plena, poc abans del Nadal, i ara, poc després de la Lluna Plena de març i recent nascuda la Primavera, la Mariona il.lumina el Café Europa amb aquestes dones dibuixades que semblen sortir de les seves emocions més íntimes amb la mateixa energia que animava, antigament, la terra volcànica del seu entorn natural.

Neboda del pintor Frederic Comellas, la Mariona ha pogut trobar, en el seu entorn familiar, l'herència genètica necessària  i l'ambient intel.lectual i social idònis per desenvolupar un llenguatge artístic que ara, en la seva senzillesa formal més exquisida, aconsegueix, també, la seva màxima profunditat conceptual.