Vaig conèixer la millor reserva de rucs catalans del món a la finca de Fuives d'Olvan (Berguedà), en privilegiat context paisatgistic, quan la tasca de recuperació d'aquesta fantàstica raça animal catalana absolutament autòctona passava els seus millors moments i feia pensar en un futur excel.lent que el present actual ha demostrat inexistent, fent perillar la continuïtat d'aquest ruc català (guarà) que, tot i els seus grans valors físics i mentals, veu minvar, dramaticament, el seu nombre, per manca d'ajuts oficials i del suport de molts particulars que, veïent en ell la representació de l'essència catalanista, n'apadrinaven molts, amb la mateixa passió que lluïen el seu perfil en cotxes, samarretes, i objectes diversos, associats als colors de la senyera, per combatre i humiliar l'enemic espanyol identificat amb aquell toro d'Osborne que, indultat, encara identifica, com a un dels grans dissenys espanyols de tots els temps, molts paisatges espanyols, inclosos els catalans, tot i l'acció d'alguns grups catalanistes que n'han destruït més d'un.
Jo, que també vaig contribuïr a fer conèixer l'ase català, en fase de recuperació iniciàtica, quan vaig visitar aquell Centre Mundial del Ruc Català de Fuives d'Olvan en un dels meus desplaçaments dominicals amb la mòbil de Catalunya Ràdio en la meva seccció "On és en Claudi" de "El Suplement", que vaig fer durant 6 anys, he rebut amb tristesa aquesta notícia de la pràctica desaparició d'aquesta raça de rucs catalans admirats arreu per la seva planta, la seva intel.ligència i el seu admirable caràcter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada