Des que, fa unes tres setmanes, en Joan Puigdemont. em va fer l'estimulant proposta, alhora que sorprenent, perquè no ens coneixem gaire, ni sabia que tingués algun coneixement del meu vessant artístic, d'exposar a l'Esglèsia Vella de Castellfollit de la Roca, que no he fet gairebé cap altra cosa, al marge dels afers domèstiques, de les meves reflexions i dibuixos del facebook, i de les meves entrades diàries d'aquest blog, que pensar, més que executar, en la manera de presentar-me, dignament, a través de la meva obra, en espai tan particular com el d'aquesta vella esglèsia que ja, quan el vaig anar a conèxier, poc dies després d'acceptar aquest particular desafiament creatiu, em va fer pensar en dissenyar una instal.lació, basada en elements tan senzills com les capses de cartró, que il.lustrés el trànsit per la vida, des del pòrtic-bressol, fina a la porta final de sortida definitiva, en camí de fricció constant amb la realitat, que em va suggerir, entre el somni i la vigília, el títol "Friccions" d'aquesta exposició que presentarà també una quarantena de les meves obres habituals, en impressió digital sobre vinil, entre les quals destaco, per la seva novetat i adaptació premonitòria a ambient tan espiritual, aquesta sèries de mans que semblen cercar, en la immensitat de l'espai, realitats llunyanes més estimulants que les que coneixem fins ara, ancorats, pesadament, en aquesta, per ara, única terra habitable.
Tot i que tinc les idees clares, i el material a punt, confesso que encara em falta molt per acabar, practicament, tots els elements d'aquesta exposició "Friccions" que, si la mà no em falla, i el cap no se m'ennuvola, s'inaugurarà dissabte que ve, 17 de maig, a les 12 del migdia, i estarà oberta fins al 15 de juliol, fent de la fricció, profunda lliçó de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada