Cercar en aquest blog

dilluns, 25 d’agost del 2014

Alexandra Martorell

dibuix claudi


















L'artista valenciana, de Sueca, concretament, Alexandra Martorell anima, entre molts altres fotògrafs contemporànis d'arreu, aquesta Biennal Olot Fotografia 2014, que, de manera intermitent, però constant, ha anat ocupant el meu blog des que vaig ser convidat a la seva inauguració oficial a l'Hospici d'Olot els dies 1, 2, i 3 d'agost, i fins després que s'acabi, el 30 d'agost, tot tancat aquesta XI edició d'un intens event cultural que ha tornat a convertir la capital de la Garrotxa en capital temporal de la fotografia contemporània, amb la seva setantena de  propostes creatives projectades en diversos espais de la ciutat i en algunes seus externes de la comarca.


L'Alexandra viu la fotografia com una manera d'entendre el món, com a llenguatge idòni per projectar publicament els seus plantejaments ètics i estètics, com a vehicle natural per mostrar els seus estats d'ànim, positius i/o negatius, i, sobretot, per donar visibilitat als seus somnis, alguns dels quals són, també, nostres.


Sensible, doncs, a aquesta dimensió onírica de la fotografia en connexió directa amb l'autèntica realitat de la vida, l'Alexandra presenta, en els Claustres de l'Hospici d'Olot, l'exposició "Engabiats. El somni de la quarta paret", tot reflexionant, amb imatges contundents, sobre el desig, íntim i necessàri, o superficial i socialment imposat, que podem sentir tots, amb més o menys intensitat, i en moments diversos de les nostres vides, de ser diferents, i en molts casos, de tenir un físic absolutament oposat al que la natura, la malaltia, o els nostres mals hàbits, ens ha confeccionat.

En estudiat joc d'espills, tot trencat la quarta paret, per ser protagonistes directes de l'acció i no estrictes espectadors, l'Alexandra fa possible, en clau fotogràfica, que l'home pugui ser dona i, fins i tot, mare, que l'obesitat es torni, magicament, estilitzada realitat, o que, entre moltes altres possibilitats de canvis personals, la dona llueïxi atributs sexuals masculins, o la seva particular musculatura.


En clau molt més conceptual, de perfils fotograficament essencialistes, l'Alexandra Martorell ha tingut la gosadia de mostrar, també, als Claustres del Carme d'Olot, una composició de dos rectangles de paper fotogràfic, un de blanc, per indicar el punt de partença d'un procés fotogràfic que, amb l'exposició a la llum natural, arribarà a convertir-se en el rectangle ennegrit que marca el final d'aquest procés natural d'impressió fotogràfica, que tindria també d'altres perfils i noves imatges segons els objectes que anessim disposant sobre la superfície blanca inicial.


El 30 d'agost, quan s'acabi la Biennal Olot Fotografia 2014, podrem descobrir l'aspecte final del rectangle blanc dels Claustres del Carme, de la mateixa manera que encara tindrem temps per somiar, tot i que engabiats, amb la sèrie fotogràfica de l'Alexandra als Claustres de l'Hospici, i amb totes les altres propostes fotogràfiques d'aquest event olotí que s'obre al món.


http://www.olotfotografia.cat/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada