Cercar en aquest blog

dissabte, 22 de novembre del 2014

Art i Poesia a The Gallery Barcelona

 















He tingut l'honor, el plaer, i la corresponent dosi de preocupació creativa, de ser convidat a participar, al costat de 18 artistes més, a l'exposició col.lectiva "La Poesia es Art, l'Art és Poesia" que, com a homenatge a Joan Margarit, representat pel seu poema "Vas fer tard al teu temps", i a Manuel Vilas, a través del seu poema "Vigilia", organitza The Gallery Barcelona & Legado Víctor Mira (Aragó, 16, BCN) amb acte inaugural dimecres de la setmana que ve, 26 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre.



Diverses emocions antigues animen la meva participació en aquesta exposició col.lectiva, entre les quals la meva relació radiofònica amb en Joan Margarit, amb qui vaig connectar immediatament quan el vaig entrevistar per primera vegada, per la seva doble condició de poeta i arquitecte, tant pel meu interès habitual per a la seva poesia com perquè l'arquitectura va ser, per context familiar, una de les meves primeres opcions professionals, tot i que, incapaç de superar el primer curs, vaig optar per Filosofia i Lletres, branca d'Història de l'Art, i, finalment, pel món de la comunicació cultural a ràdio i televisió, per arribar a ser, ara mateix, una mica artista.

claudi "A Joan Margarit"
Joan Margarit


També em plau recuperar el contacte amistós amb els responsables de The Gallery Barcelona, amb qui vaig compartir curioses experiències filosòfico-esportives relacionades amb la pràctica del tir amb arc zen, quan res no feia pensar que algun dia exposaria, com a artista, i no com a arquer, a l'interior dels espais arquitectònics que dirigeixen.


El nom de Víctor Mira també apareix en aquesta xarxa emocional que s'està establint a l'entorn de la meva participació en aquesta col.lectiva en un espai especialment sensible a la seva trajectòria vital i professional, com a entitat que gestiona el seu llegat i conserva viva la memòria d'un artista l'obra del qual vaig conèixer i tractar en diversos moments de la meva trajectòria professional.


I, tot i que no el coneixia, també ha estat un plaer descobrir el món poètic de Manuel Vilas i, sobretot, intentar aproximar-mi, plasticament, en clau de "Vigilia".

Manuel Vilas
claudi "A Manuel Vilas"

1 comentari: