dibuix claudi |
En Diada de Reis Mags com la d'avui, just és que faci honor a les joguines, les protagonistes per excel.lència de jornada tan festiva, tot dedicant el meu blog al yo-yo, una de les joguines més antigues, amb el permís de pilotes i nines, que sembla que són tan velles com la vida mateixa.
És, però, el yo-yo, la joguina, amb història documentada, més antiga, tal i com es representa, graficament, a la Grècia Clàssica, al segle V aC, a la Xina Imperial, o a l'Índia ancestral, com a objecte juganer fet de fusta, metall o terracota.
No és, però, fins al 1928, quan el filipí Pedro Flores funda una fàbrica de yo-yos a Santa Bàrbara (Califòrnia), afegint detalls tècnics a una joguina que ja havia conegut de petit en el seu país d'orígen, i, sobretot, batejant-la amb el nom de "yo-yo", (vine-vine, en filipí), pel qual ja s'el coneixeria des d'aleshores i fins als nostres dies.
Pedro Flores |
Avui, casualment, en reunió família de gent de més de 25 anys, hem practicat diversos jocs de sempre, com el hula hoop, el diàbolo, els plats xinesos, les pilotes de malabars, i les pales de platja ( a la terrassa de casa, a Sant Pol de Mar, sota un sol de ple agost), i, tot i que no en teniem cap a mà, hem parlat justament del yo-yo, tot recordant que havia tingut un moment de gran esplendor, quan jo era adolescent, i que ara ja no es practicava tant, tot i que continua sent joguina present en el món infantil, com les baldufes, més o menys.
El yo-yo, per moviments, dibuixos i colors, resulta ser una joguina altament hipnòtica, segurament més per aquell qui la contempla que per el qui hi juga directament.
http://es.wikipedia.org/wiki/Yo-yo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada