El primer retrat

 

Ahir, dilluns, 27 d'abril de 2015, que va ser el del meu aniversari número 64, vaig recordar que, de ben petit, quan ja dominava les matemàtiques i sabia fer números, vaig fer, com tants altres infants d'aquell temps, el meu primer retrat, tot seguint les indicacions d'aquella frase ben ritmada, que, en el nostre castellà ambiental, deia així: "Con un 6 i un 4 aquí tienes tu retrato".

He hagut d'arribar als 64 anys per poder recordar aquells primers retrats, retent, a la vegada, homenatge sentit a rima tan divertida, i, sobretot, a una capacitat de síntesi formal que ara em resulta especialment curiosa i molt adequada per tornar a fer, amb un 6 i un 4, el nou retrat que il.lustra, amb les seves habituals variants calidoscòpiques, aquestes paraules.

També recordo que, com a variant del retrat del 6 i el 4, s'en feia un altre que incorporava el 0, com a boca oberta del personatge retratat, que també resultava, graficament, molt atractiu, tot i que no responia a cap rima determinada més que a la pròpia cadència del traç dibuixat.

Adjunto també la imatge del millor regal que vaig rebre ahir: una pedra que, en el seu estat natural,  sembla un dels meus dibuixos (celles i nas), i que, posada verticalment, podria ser la variant gràfica del número 3.

I acabo aquest post plàstico-numèric-festiu amb el retrat que acabo de fer amb els números del 0 al 9, i ja n'hi ha prou!