En la mort de Ricard Vaccaro

dibuixos claudi

Recullo contingut del correu que m'ha enviat la Fundació Vila Casas en relació a la mort de Ricard Vaccaro.

Ricard Vaccaro, creador de cal·ligrafies en l'espai, mor a Barcelona als 70 anys.

La seva obra, escindida entre la pintura i l'escultura, és hereva de la tradició catalana d'avantguarda.

Obres Vaccaro

  
La Fundació Vila Casas desitja traslladar el seu condol a la família del pintor i escultor Ricard Vaccaro (Barcelona, 1946) que ha mort avui als 70 anys.

 
Autor de voluntat poètica format en l'escola catalana de l'avantguarda, Vaccaro va vincular la seva producció als llenguatges de l'abstracció i el simbolisme per crear una obra de dimensió sensual. A través de la superposició de capes, transparències i veladures pictòriques, l'artista va concebre la sinuositat de les formes com a signes d'una cal·ligrafia pintada -"l'obra de Vaccaro té alguna cosa de fundacional en el gest de l'escriptura", escriví el crític i escriptor Vicenç Altaió, en aquest sentit. 

 
Vaccaro va destacar pel seu treball d'escultura pública, amb el qual va mostrar el seu compromís amb la pau, el diàleg i la identitat catalana, a més d'homenatjar les figures públiques que mereixeren la seva admiració, de Lluís Companys a Ernest Lluch. L'escultura Homenatge a Joan Miró de 1993 va ser guardonada per la crítica especialitzada. 

  
Des del 23 de gener, i fins al 22 de maig, el Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas exhibeix "Tramuntana", una exposició que articula un compendi dels temes i motius propis de l'artista, alhora que mostra la tríada que componen la forma, la paraula i el pensament en la seva trajectòria.

http://www.fundaciovilacasas.com/es 
http://www.vaccaro.info/ 

Sempre havia pensat que l’acte creatiu era gairebé una font de plaer, i així ha estat fins no fa pas gaire. He trobat, i no amb sorpresa, que és un dels moments de més angoixa, gairebé de dolor, que es pot viure. No sé ben bé com explicar-ho, potser perquè en els moments de creativitat no es té cap altra companyia que la de la soledat. I la soledat, és com la nit: amplifica els moments de dolor, les angoixes, les pors. 

Ricard Vaccaro