![]() |
dibuixos claudi |
Recullo el contingut del correu que he rebut, via Manel Bielsa, de Jordi Rodríguez-Amat amb informació sobre l'extinció de la seva fundació.
Amics,
Tot té un principi i una fi.
Des del 1994, any de creació de la Fundació Rodríguez-Amat, moltes
han estat les activitats que hem realitzats (no hem rebut mai una subvenció).
Residència d’artistes (624 artistes i creadors de tota mena d’arreu del món van
poder residir i treballar a la Casa-taller de la fundació). Concerts, trobades
d’artistes, de poetes i tota mena d’activitats
artístico-culturals.
La realitat s’imposa sempre a les voluntats i als desitjos. Tot i que
a la meva edat, 71 anys, em considero altament capacitat per a continuar amb les
tasques de la fundació, la realitat és que, tot i haver-ho intentat, darrera meu
no hi ha ningú, ni persona, ni institució, per a poder continuar endavant i jo
sé que tard o d’hora em serà absolutament impossible. És per això que amb plena
consciència i malgrat els meus desitjos, caldrà pensar en la extinció de la
fundació. És així que ja he començat en les gestions d’extinció ja que totes les
gestions fetes a fi de que la fundació anés endavant no han donat cap
resultat.
Tot i això, el que hem fet fins ara es podrà continuar endavant fins
el dia en què ja no em sigui possible de fer-ho personalment de la següent
manera: eliminar la fundació i continuar mentre les meves possibilitats ho
permetin amb les activitats, donant a l’espai el nom de Casa-Taller. Com sabeu,
aquest nom ja fa temps que volta per la web i per molts dels e-mails. És així
que, com us he dit, tard o d’hora no em serà possible de continuar i, havent
eliminat la fundació, un cop no em sigui possible de continuar no hi haurà cap
problema legal ja que la Casa-Taller no dependrà de cap institució com és el
registre de fundacions dins del departament de justícia.
Amb la finalitat de d’extingir la fundació, estic fent les gestions
dins del registre de fundacions. Si la fundació no té la possibilitat de
continuar cal eliminar-la.
Com podeu ben bé pensar, és per a mi una decisió molt difícil, però
com us he dit més amunt, la realitat s’imposa sempre.
Cal que us manifesti que he intentat molt i molt de trobar la o les
persones per continuar, així com haver fet tota mena de gestions en les
institucions públiques: Generalitat, diputació, ajuntaments, etc. etc i no ha
estat possible. Sempre m’he fet la mateixa pregunta: hi ha una política cultural
en el nostre país?
Amics, la Casa-Taller Rodríguez-Amat pren doncs totes les activitats
a partir d’ara mateix.
Rebeu una forta abraçada
Jordi
Trista noticia, així estan les coses i dubto que vagin a millor.
ResponElimina