No vull tancar el meu blog d'avui sense fer un nou homenatge a una natura que, un dia més, a Sant Pol de Mar, m'ha donat nous motius per emocionar-me davant d'aquells encants plàstics que una nova sortida de sol projecten, amb extrema generositat, cap a una mirada que, com la meva, sap sentir-los, per captar-los, immediatament, via càmera/mòbil, amb la finalitat, entre d'altres, d'il.lustrar, lluminosament, tot i que entre núvols, aquest post i la nostra vida en general, en aquesta ocasió, en clara simfonia de grisos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada