Cercar en aquest blog

dimarts, 11 d’octubre del 2016

Pàdel, pales i paletes

Fent parella amb l'amic argentí Juan Carlos, acabem de guanyar, en la categoria masculina C, el torneig 5è aniversari del Pàdel Calella, que s'ha jugat aquest cap de setmana passat, de divendres a diumenge, en condicions climatològiques i emocionals molt favorables..



Quan treballava a TVE i Catalunya Ràdio ja practicava esports diversos, per a mi i per la meva condició de pare de quatre fills, però sentia especial predilecció per al tennis, perquè era una pràctica física que em servia per preparar mentalment  les meves entrevistes televisives i radiofòniques: ara una pregunta llarga, ara una altra de profunda, ara un revés lingüistic tallat. ...ara una reflexió a tall de xarxa, ara la qüestió final guanyadora.



El pàdel, que ha arribat a la meva vida fa un parell d'anys en etapa de jubilació i de manera casual, s'ha anat convertit en activitat esportiva practicament diaria, i sovint de cap de setmana, a través de la qual, com quan jugava a tennis, mantinc desperta la meva ment, alhora que moc el cos, i alimento el meu esperit i la meva capacitat de creació plàstica, entre d'altres coses, perquè m'obliga, perquè vull, a anar caminant des de Sant Pol de Mar, on visc, a Calella, on hi ha el Pàdel Calella, a tocar de Poblenou, seguint la carretera costenera, a ran de platja, mar, cel, i d'unes fantàstiques sortides de sol, que ara fotografio amb la mateixa passió que jugo a pàdel,  i que visc en general.


Sense voler, a poc a poc, m'he anat integrant en tot un grup humà, companys jugadors i jugadores, treballadors i responsables del Pàdel Calella, que han fet de mi un èsser una mica més social, entre d'altres coses perquè el pàdel es juga normalment amb parella, i perquè s'organitzen habitualment "americanes" mixtes, nasculines i femenines, que signifiquen sessions de dues hores amb la parella que et correspongui per atzar, canviant de contrincants cada mitja hora.




Fixa't si en sabia poc del pàdel quan i vaig començar a anar, aviat farà un parell d'anys, que quan em van comentar que aviat arrbarien les "americanes", vaig pensar que es tractava d'un grup de turistes que hi anaven cada any, acabat l'estiu, per competir amb les jugadores i jugadors del país.



Trobo que la nostra victòria en el torneig posa un punt dolç en la meva curta trajectòria de jugador de pàdel, ja que, a més a més de la satisfacció emocional, ha significat rebre un entrenyable trofeu i una pala "Lord", que ja he començat a comprovar que m'ha de donar moltes futures alegries, i que m'ajuda, imaginativament, a combinar, amb precisó de jugador, els colors de la meva vella paleta d'artista.




http://www.padelcalella.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada