Vaig ser nen de tren elèctric de joguina Payà, per ser, després, progressivament, jove, adult, i, finalment, home madur de tren elèctric de veritat RENFE, sobretot des que, fa 40 anys em vaig establir a Sant Pol de Mar, entre d'altres coses perquè la connexió ferroviària em permtia moure'm amb la comoditat, que un home sense cotxe com jo, podia trobar, tot i els problemes horaris endèmics, en aquests trens que anaven amunt i avall per aquestes vies que tant estimo i que, ultimament, tant fotografio!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada