dibuixos claudi |
Aquesta vegada m'he despertat tard i m'he perdut l'exposició que en Jordi Isern estava fent al Refugi antiaeri de Girona...Llàstima!....et deixo, però, el seu rastre en aquest nou post del meu blog:
ORIGEN Part II. Recorda
qui ets
La
nostra raó sembla boira i l’oportunitat d'intervenció en el món una guspira.
Els sabers ens precedeixen i ens sobreviuen, i els homes només podem redescobrir-los
i compartir-los davant la fugacitat i l’oblit de l’ésser.
La
perplexitat i l’estranyesa de l'art ens revelen els nostres fragments dispersos,
els vincles amb el passat i amb la resta d'humanitat. Un llegat que es
desentenebra en silenci, a través d’inevitables cercles, i que succeeix com a
rencontre, i reconeixement.
L’art
ens reconstrueix, ens restitueix, ens relliga. Com si la humanitat només pogués
ser, per inèrcia, el seu gest, la seva idea.
L’home
acumula rastres i pensaments solitaris que es perden en la immensitat i que
caminen cap a una inevitable dissolució. “Nosaltres i les nostres coses ens
devem a la mort” deia Horaci. L’existència humana és d’una inutilitat desoladora,
tot esforç ociós... Però l’art permet una manera de que les coses parlin per sí
mateixes, de penetrar el seu misteri sense necessitat d’interpretar res. El
rapte estètic, el trasbals que implica un contacte íntim amb allò inefable, acaba
sent suficient. S’esvaeixen els interrogants de sempre. Només queda la compenetració,
el silenci que contempla la vida, el sorprendre’s davant dels seus prodigiosos
fenòmens.
VACÍO, el universo
No hay soles, ni
planetas,
ni arroyos, ni
montañas.
No estás tú, no, ni
nadie.
Sólo una luz
perdida
que va hiriendo la
noche.
Un pensamiento solo
que corre hacia la
muerte.
http://www.jordiisern.net/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada