 |
| dibuixos claudi |
Torna el pallasso assessí i, possiblement, augmenta la coulorfòbia.
IT 2: El regreso del payaso asesino
El número 27 es muy importante en la saga de la cinta, pues Pennywise se aparece cada 27 años, Jonathan Brandis, el antiguo actor que le dio vida se suicidó a los 27 años, la última cinta que se hizo del personaje fue hace 27 años, y el actor Bill Skarsgård que le da vida en la nueva versión acaba de cumplir 27 años.
Pennywise, uno de los monstruos más aterradores en
la historia del cine de terror llegó para marcar un antes y un después
en las pesadillas tanto de niños como adultos.
La coulrofòbia és la fòbia o por irracional als pallassos.
És un neologisme que deriva de les paraules gregues kolobatheron, “xanques”, i phobia, “mania”. Casualment, a finals del 2017 van caure a les meves mans un parell de treballs científics que analitzen els orígens cerebrals la coulrofòbia. Un es va fer amb nens i l’altre amb adults, en ambdós casos hospitalitzats, als quals visitaven pallassos d’hospital. De manera resumida, els mateixos elements, l’abillament exagerat i la reflexió, que fan gaudir unes persones provoquen por en d’altres.
Quan veiem actuar un pallasso el cervell busca referents. Sap que és una persona, però el seu abillament exagerat –nas vermell, maquillatge, sabates grosses, etcètera– no acaba d’encaixar. Tampoc les accions que fa concorden amb les d’una persona adulta. Arribats en aquest punt, s’activen les amígdales, que són els centres que generen les emocions. Si el conjunt ens provoca una emoció de sorpresa agradable, somriem o riem a cor què vols. Si és desagradable, llavors tenim por, com a mecanisme d’autodefensa.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Coulrof%C3%B2bia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada