Quan avui he anat a la imprempta Pons Ribot d'Arenys de Mar a imprimir els cartells i les postals de l'exposició que fem, el meu germà Xavier i jo, del 18 al 24 d'agost, al Centre Cultural i d'Esbarjo de Sant Pol de Mar, he rebut, de llavis del seu fill Joel, la trista notícia de la mort del seu pare, Joan Pons Ribot, el cap d'aquest particular negoci familiar, que s'havia convertit en part entranyable de la meva vida quan, treballant encara a Catalunya Ràdio, en Joan es va convertir en el meu impressor de capçalera, tant per les meves targetes, com per tots els cartells i les postals que han anat anunciant les exposicions que, ultimament, s'han convertit en centre de la meva vida personal i semi-professional, tot i viure, cada vegada més adaptat a la circumstància, el meu règim actual d'absoluta prejubilació.
Sabia, més enllà de la seva professió d'impressdor de tota la vida, del seu interès per a la història d'Arenys de Mar que havia tractat sovint en escrits i publicacions farcides de cròniques i anècdotes de la seva estimada vila, però no sabia que havia estat també jugador de futbol de l'Arenys, i, posteriorment, membre de la seva Junta Directiva, de la mateixa manera que es va dedicar, un temps, a la política activa, en clau local, i que va mantenir, durant molts anys, contacte fructífer amb l'Ateneu Arenyenc.
Tot i que sabia que no es trobava bé, sobretot per en Joel que, cada vegada que ens veïem, em comentava el seu empitjorament, no m'esperava gens la notícia de la mort d'en Joan, ja que, secretament, pensava que, tot i la gravetat de la seva situació, estaria amb nosaltres un temps més.
Només em queda el consol de pensar que tinc també l'amistat del seu fill Joel, amb qui, ara al front de la imprempta, espero mantenir la mateixa connexió entranyable que, l'atzar, va fer que s'establís entre el seu pare, Joan Pons Ribot, i jo.
Gràcies Joan per la teva professionalitat, la teva sensibilitat, l'encant de la teva conversa, i la transparència de la teva mirada.
