 |
| dibuixos claudi |
EXPOSICIÓ
AINA CLOTAS
Del 16 de setembre al 31 d´octubre de 2018
Nascuda a Verges el 1987, he estat
interessada en l'art des de ben petita, començant des de ben aviat a retratar
incansablement la gata que teníem a casa i dibuixant molt des de l'imaginació.
Més tard he estudiat audiovisuals, però vaig descobrir que lo meu era més aviat
Belles Arts, que ho vaig cursar a Barcelona i a Portugal i per últim art
tradicional a la Barcelona Academy of Art. En aquesta última hi dóno classes
des de fa anys, i també en el primer any del Grau d'Animació de La Salle
(Pompeu Fabra). Viure a l'estranger, com tothom sap, sempre obre horitzons, i
amb mi no va ser diferent, sempre m'ha agradat voltat tant com la vida m'ha
permès i la majoria de vegades amb un objectiu més enllà que el turisme:
voluntariats en un estudi artístic a Canadà, residència artística a Estònia,
cursos de retrat a l'oli a Suècia, pintar paisatges gelats a Islàndia, etc.
He estat creant bastanta obra casi
sempre seguint per la mateixa ruta. Com es pot comprovar, el meu treball és
figuratiu. El motor que em manté en moviment és l'intentar entendre un
llenguatge ja existent, el llenguatge de la pintura del viu, que és altament
abstracte, i fer-ne les meves pròpies variacions. Estic constantment en un
procés d'experimentació, i crec que tota obra nova que faig m'aporta alguna
conclusió sobre el llengüatge artístic, i també sobre la natura de l'ésser
humà. És un llenguatge universal, ja que tothom en sap, de veure. Em sembla
fascinant com pot ser que l'ésser humà vegi taques sobre un llenç i hi pugui
entendre vida, això és el més bonic del procès, per mi.
El que presento avui a Mas Pi va crèixer
d'una llavor anomenada "Transparent", un projecte que vaig concluir
l'any passat i que ja va estar exposat a La Sala de Torroella juntament amb el
museu de la mediterrània dins el cicle Lúcid. Aquest ha estat l'inici de la
ruta que em porta fins al dia d'avui i que seguiré fent.
"Transparent" parlava sobre la presència i la no presència, sobre l'activiat
i la passivitat, sobre la persona i la relació amb l'espai. El protagonista en
la meva obra no és la persona com a sí, si no que és la llum, l'espai que
rodeja als personatges retratats. Són instantànies d'un moment en que la
presència no és humana, si no espaial. Aquesta sensació d'abscència mai ha
abandonat el meu interès, és un dels denominadors comunts als meus retrats,
sempre hi ha una presència-ausència. Dins el gran nombre de peces que presento,
hi han retrats preparatoris, dibuixos fets al viu, naturaleses mortes i com a
treball concluent presento tres peces grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada