Ara que la foscor ja s'ha imposat en el firmament, em permeto el lluminós luxe, de retre homenatge a aquest fantàstic sol tardoral que, minvant ara com la lluna, escalfa sense cremar, convidant-te a la passejada, al bany i a la contemplació d'aquests paisatges de platja que ara, tot just estrenada la tardor, conserven encara la temperatura estival, orfes, sortosament, del nombrós públic que, tot just fa 27 dies, l'ocupava sense contemplacions, delerós de torrar les seves carns més que dels plaers estètics que contenen i que ara, lliures de tanta circulació humana, es mostren amb tota la seva nitidesa i tota la seva brillantor solar.
Aprofito, avui també per il.luminar aquest post, les fotografies del sol que m'ha enviat l'amic Albert Capell Brugues, que, tot i que corresponen realment al sol d'ahir, poden il.lustrar perfectament el d'avui, quan l'Albert serà ja rumb cap a Islàndia a la recerca d'alguna fantàstica aurora boreal que pugui captar també amb els seus sofisticats aparells fotogràfics, i amb la mateixa sensibilitat que li permet observar i immortalitzar aquest sol de Sant Pol que ahir, com avui, dia especialment ventós, mostrava flamarades tan agitades que semblava que ballessin una sensual dansa del ventre de temperatura elevadíssima.
Tot i que el temps passa, i els cicles estacionals es van succeïnt pendularment, l'astre rei continua escalfant la nostra existència, oferint imatges tan espectaculars com les que acconsegueix fotografiar, sistematicament, l'Albert, a qui agraeïxo, una vegada més, que m'ajudi a il.lustrar el meu blog amb aquestes fotografies originalíssimes que jo, amant només de la contemplació directa del paisatge i de la seva interpretació plàstica, en dibuix o pintura, seria incapaç de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada