Cercar en aquest blog

dissabte, 9 de febrer de 2013

Carnaval

Que una celebració com el Carnaval tingui el seu orígen en la antiga Sumèria, l'Egipte faraònic o la Roma clàssica, associada, posteriorment, al catolicisme, com a breu període de permisivitat i cert descontrol, immediatament anterior a la quaresma cristiana, continuï mantenint la seva importància en les noves cultures que, de manera general, han incorporat la disfressa, en totes les seves alternatives, física i moral, estètica i ètica, en qualsevol de les seves manifestacions habituals, i ben lluny, conceptualment, de la quaresma que abans la justificava, no deixa de resultar-me, com a mínim, sorprenent.


No nego, però, que, primer, quan era petit i, després, quan tenia els fills petits, també m'he disfressat, tot compartint la festa amb el meu petit entorn social o amb els veïns de poble de Sant Pol que habito ja fa 36 anys, sempre, però, en petit comitè i en dinàmica de creació personal, en clau de reciclatge o d'el.laboració pròpia per transformar, subtilment, els meus perfils habituals, tot seguint el meu costum normal de vestir-me, sempre, d'acord amb els meus pròpis canons vitals, sempre allunyats dels uniformes que identifiquen els individus de les diverses tribus urbanes d'acord amb indumentàries que són autèntiques disfresses permanents al llarg de tot l'any, i per a molts d'ells, per a tota la vida, de la matixa manera que les seves actituts són tan permisives i descontrolades, o més, que les que sembla assegurar aquest Carnaval, que tenia tot el seu sentit, abans, quan en temps de forta repressió política, servia per transvertir conductes, falsejant la realitat, momentaniament, per tornar-la acceptar, com empre, passada l'eufòria festiva.




















És curiós que una mica abans d'aquest Carnaval, hagi estat víctima d'aquest atac de pirateria informàtica que, de manera involuntària, m'ha convertit en una altra persona, disfresssant la meva identitat en l'anonimat de la gran màscara virtual que les xarxes socials ofereixen habitualment, convertint la realitat en transgressió fantàstica de personalitats, amagades darrere les paraules que les protegeixen, descaradament, tot convertint la vida de cada dia en un autèntica Carnaval permanent.



En el Carnaval hi veig també la necessitat de matar, momentaniament, la nostra personalitat habitual, per, amagats darrera la màscara protectora d'identitats, permetre l'eclosió d'un nou pefil més atrevit, fosc, divertit distès, que abandonarem, acabada la feta, per recuperar immediatament el rtime habitual de les nostres emocions i la rutina de sempre, en una mena de ressurrecció divina, com la que jo acabo d'experimentar, quan desaparegut momentaniament de les xarxes socials on habitava normalment, acabo de tornar per ocupar, amb tots els honors humans, el lloc que em pertocava.



Més enllà d'aquesta reflexió sobre la virtualitat com a disfressa permanent, i tenint en compte que tots els colors, formes i textures de la diversitat ètnica són ja entre nosaltres, no deixa de sorprendre'm que poguem convertir en disfressa allò que és autenticitat en molts dels nostres conciutadans, tot i que, obviament, encara resulta més lògic que qualsevol representant autòcton, oríginàri de qualsevol col.lectiu social europeu, pugui copiar indumentàries vingudes de l'Àfrica, de l'Àsia o de l'Amèrica del Sud, o del llunyà Oest, de trets ètnics més susceptibles de ser copiats que els del perfil blanc, tot i que sempre ens queda la possibilitat, siguem del color que siguem, de disfressar-nos del sexe oposat o complementàri, encara que jo, com a home, mai no he sentit la necessitat de vestir-me de dona, ni de copiar la seva gestualitat, ni la seva filosofia de vida, pel mateix respecte que sento per les formes de vida que no són, exactament, les meves.


Imaginava, per un moment, què passaria amb la meva presència virtual en les diverses xarxes socials que disfressen, actualment, la meva realitat autèntica, si em moris, i pensava que, justament, la virtualitat és un dels camins possibles per disfressar  eternament la mort, i en aquest cas, sense cap ressurecció, real, possible, fent, del Carnaval, festa permanent.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada