Les obsessions de Jordi Plana Pey

En Jordi Plana Pey ens podria haver transmès les seves obsessions vitals i les seves inquietuts existencials parlant-nos amb el llenguatge dels pinzells, en una pràctica de de creació artística que va començar a conèxier quan tenia 7 anys, però quan  en tenia 20 va canviar aquells estris de la pintura per les càmeres fotogràfiques, a al recerca d'un mitjà expresiu que acceleres el resultat material dels seus processos mentals que, combinats amb la seva essència viatgera, el van portar al món de l'audiovisual, i d'aquest al de les bandes sonores i el de l'edició musical, en un treball de creació complex a l'entorn, primer, del paisatge, i deprés, del retrat, per completar un univers visual integrador del qual n'ès l'unic i gran creador, talment com si d'un Déu es tractes.

I justament Déu, en la seva identificació hebrea d'Elohim, amb la pluralitat que aquest nom contempla, és a l'origen del discurs que desenvolupa, gairebé com si fos un audiovisual, tot i que l'audio el posa ell, en viu i en directe, i en les eplicacions textuals complementàries, a l'exposició "Obsessions" que ocupa, fins al 24 de febrer, la Cabanya del Castell de Montesquiu, tot seguint la gènesi bíblica en clau contemporània, entre la seriositat de tema tan trascendental i la fina ironia de les fotografies de Jordi Plana Pey que trenquen mites i sorprenen mirades, tant per la tria dels models, entre els quals s'hi troba ell mateix, en tres autoretrats ètnics, com en les seves composicions, on el surrealisme guanya sovint la partida a la realitat mostrada.

Jordi Plana Pey explica, per mitjà d'aquestes imatges estàtiques, tota la dinàmica de l'orígen de l'home, quan Elohim, va decidir crear Adam, a imatge i semblança seva, perquè tingués domini sobre els peixos del mar, les aus del cel i tots els animals de la terra i de qualsevol èsser que l'habités, com els que representa el propi autor identificant-se amb un maorí, un maasai i un indígena de Papua-Nova Guinea, com a imatge de civilitzacions antigues que s'han mantingut, tot i els canvis porgressius, en el seu estat natural primigèni.

S'explica, després, la creació d'Eva, la mitja taronja femenina que havia de satisfer els desitjos de companyia, en totes les seves alternatives, d'Adam, amb l'obsessió de complementar-lo absolutament, tot i que l'existència de les Tres Gràcies, representants individuals de la saviesa, la bellesa i la fertilitat, ja feien entendre que l'objectiu no s'aconseguiria i que resultaria, gairebé impossible, que una sola dona reunís totes aquestes condicions, com la nostra pròpia experiència quotidiana ens ha demostrat i com va mostrant, també, en Jordi, en diverses fotografies que narren el drama que acompanya aquesta obsessió de plenitut, des de l'enamorament primer, al casament, als desacords posteriors, a la rutina, a la separació de funcions domèstiques, i a la recerca del plaer unicament sexual, amb dubtós compromís d'eternitat.

Capítol a part dedica Jordi Plana Pey als artístes, com a únic col.lectiu  capaç de veure les coses d'una altra manera, opostant-se, amb la força de la seva capacitat creativa, al disseny original que Elohim havia pensat per equilibrar l'univers en tota la seva dimensió còsmica.

Tot i la transformació progressiva del model primer i, partint de la imatge de la lloba alletant Ròmul i Rem, Jordi Plana, reprodueix fotograficament una escena similar que la recorda, en contex domèstic contemporani, per demostrar que, tot i els canvis tecnològics i la transformació dels costums humans, la dona sempre parirà els seus fills i, si la natura li ho permet, els alleterà eternament.

http://www.jordiplanapey.com/

http://www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?Parc=1