Cercar en aquest blog

diumenge, 10 de febrer de 2013

Kazuyo Sejima

Tot i que celebrem ara l'arribada de l'Any Nou xinès, el de la serp, és l'arquitecta japonesa Kazuyo Sejima qui m'ajudarà a construïr un blog que li dedico avui per anunciar que demà ella serà la gran protagonista de una de les activitats paral.leles a l'exposició "Les altres Pedreres", com a conferenciant magistral, a l'Auditori de la Pedrera, per explicar-te, a partir de les 7 del vespre, la seva visió de l'arquitectura, d'acord amb la seva voluntat d'arribar, progressivament, a la màxima senzillesa.




Kazuyo Sejima (Ibaraki, Japó, 1956), inspirada per l'obra del famós arquitecte japonès Kikutake, ja va intentar participar, quan tenia només 8 anys, en la construcció de la casa dels pares, aportant idees, dibuixos i dissenys que, tot i ser rebutjats dolorosament, li van obrir els ulls a la pràctica arquitectònica que, finalment, seria la seva, després d'obtenir la titulació oficial, l'any 1981, a la Universitat de Dones, per passar a treballar, immediatament, a l'estudi de Toyo Ito, un altre dels grans referents de l'arquitectura japonesa contemporània, i, curiosament, antic deixeble de l'admirat Kikutake, cosa que tanacava el cercle i construïa una figura polièdrica gairebé perfecte.




L'any 1987 ja va crear el seu propi estudi Kazuyo Sejima and Associates, amb dissenys marcats per un minimalisme constructiu que li van començara donar el nom i la fama que després, al costat de l'arquitecte Nishizawa, junts en el nou estudi SANAA (Sejima and Nishizawa and Associates), arribarien a la seva màxima expressió amb grans èxits professionals i els premis que els hi feien justícia, com  el Pritzker, el de major prestigi arquitectònic internacional, que van obtenir l'any 2010.



Tot i ser un referent en el camp de l'arquitectura contemporània internacional, el perfil de Kazuyo Sejima no és, en absolut, el d'una de les estrelles habituals en aquest firmament de la construcció, ja que correspon al d'una dona, fisicament petita, i, conceptualment, gran, que basa el seu éxit en el treball diari, de jornades llarguíssimes, farcides de café i tabac, amb algun petit moment de descans en el matalàs que té instal.lat sota la seva taula de treball, d'on surten, a poc a poc i amb bona grafia, projectes arquitectònics, personalitzats, que persegueixen la lleugeresa, la transparència, la netedat essencial, la blancor espiritual i una originalitat basada en l'encant de la senzillesa de les coses petites de dimensió minimalista.




















Viu a Tokio en una casa, que no s'ha fet ella, que té un petit jardí amb un llimoner, un pomer, un taronger xinès i un arbre de nabius (arándanos), que contempla cada dia, mentre els rega, sentint la presència d'una natura que va començar a necessitar quan va començar a viure en el carregat ambient urbà d'una ciutat com Tokio, tot perseguint l'equlibri necessàri per continuar el seu camí professional cap a l'extrema senzillesa formal i la màxima intensitat emocional, amb una actitut gairebé religiosa que, maluaradament, l'ha allunyada d'altres rols possibles, com el de mare, que sembla que ja ha abandonat del tot, conscient que no té prou capacitat per ser-ho sense deixar de ser l'arquitecta que el destí li ha marcat i que li ha donat, sempre, enormes satisfaccions, gràcies, també, a la voluntat de ser-ho i a l'enrome quantitat d'energia invertida en aconseguir-ho.


Petita, energètica i amb poca capacitat d'expressió oral, Kazuyo Sejima ha conquerit el món amb la força d'una arquitectura que mostra directament els seus sentiments alhora que desperta els teus, tant si et limites a contemplar-la externament, com si tens la sort de viure-la des de dins, com a privilegiat propietari.





http://es.wikipedia.org/wiki/Kazuyo_Sejima
http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/home

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada