
En Jordi París (Lleida, 1965) ha viscut molts anys a Bell-lloc d'Urgell on, per l'ofici de mecànic del seu pare, va poder conèixer la manera de fer dels vells ferrers rurals, en una aproximació cap a una realitat artesana que va completar en contacte amb la família, d'arrels pageses de tota la vida, de la seva esposa, a Maials, envoltat de fantàstiques eines del camp que, ja en desús, van passar a transformar-se en la base natural de les seves obres, en un treball de perfils escultòrics que perllongava, també, l'essència dels vells oficis de dimensió, tot i la seva possible bellesa intrínseca, basicament funcional.
D'en Jordi París es diu que és un einader subversiu de ferralles, i, sembla que li escau molt bé el qualificatiu, ja que a les seves mans les ferralles reivindiquen la seva nova manera de ser, sense cap intenció de recordar la seva antiga realitat, ni unes característiques funcionals que justificaven una vella existència que, en la nova, de perfils essencialment estètics, ja no necessiten, tot i les reflexions conceptuals que aquest canvi de categoria comporta.
Les ferralles de Jordi París serveixen també per ajudar-nos a replantejar la nostra percepció de la realitat de les coses, en la reflexió corresponent sobre el límit entre l'ordre i el desordre de l'existència, per observar que l'encant de la vida es pot trobar més en els elements que expliquen la seva destrucció, que en aquells que han contribuït a construïr-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada