![]() |
dibuixos claudi |
La Fundació Setba s'activa i ens informa de les seves activitats expositives més immediates:
Del 16 de setembre al 12 de novembre de 2016
![]() |
obres cristina |
Primera individual de la prestigiosa artista Cristina Almodóvar a Barcelona. El proper dijous 15 de setembre, la Fundació Setba inaugura Racionalitat orgànica, la
primera exposició individual, a casa nostra, d’aquesta escultora
madrilenya que s’està fent un lloc a les millors col·leccions d’Europa.
La galeria de la Plaça Reial veurà brollar la natura, convertida en ferro, paper o nylon, dels terres hidràulics que caracteritzen aquest espai. Un joc entre plàstica i arquitectura que no deixarà indiferent el visitant.
Racionalitat orgànica busca
endinsar-se en l’escultura d’aquesta artista, fent un recorregut per
les diverses sèries que han anat component la seva obra: Levitat, Cicles, Fràgil, Transformacions, Vanitas, títols que mostren realitats naturals en constant canvi.
Des
d’un plantejament formal que uneix sensibilitat i solidesa, l’autora
crea un univers on la fragilitat s’associa a la consistència, fent una
interpretació de la natura amb observació i sentiment, descripció i
pensament. D’aquesta forma, la utilització del ferro sorgeix com una
necessitat dins la seva obra escultòrica. El ferro és un material dur, però extremadament sensible en la seva manipulació. A partir d’un minuciós tractament, les peces de la Cristina Almodóvar adquireixen una sòlida delicadesa.
L’artista
incorpora, juntament amb el ferro, diversos materials com el paper,
l’acer, el metacrilat, el nylon... i els dota d’una sensibilitat comú
que fan que la seva obra sigui recognoscible dins de la seva diversitat,
mostrant en tot moment la tensió existent entre l’orgànic i
l’inorgànic.
Cristina Almodóvar (Madrid, 1970), muestra su particular visión de la
Naturaleza a través de esculturas e instalaciones que trasladan al
espacio expositivo la sensación de contemplación que se produce en el
entorno natural. La sutileza de momentos efímeros queda plasmada, como
si el tiempo se parara, en delicadas piezas, que son casi poesías
visuales en la linea de los “haikus” japoneses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada