De cap per avall

13 artistes, entre els quals m'hi trobo també jo, donem sentit a l'exposició col.lectiva "De cap per avall", que s'inaugura demà, divendres 13 de desembre de 2013,  a les 8 del vespre, a l'Estudi Tenas 1694 de Canet de Mar, amb les nostres particulars 13 visions del tema que, tot i les diferències, vertebra tot el conjunt.

Curiosament jo ja fa un cert temps que duplico i inverteixo les imatges dels meus quadres, trencant-les després en clau calidoscòpica o fractal, de manera que, per sincronismes conceptuals, connecto perfectament amb l'essència d'aquesta proposta que fa del concepte "De cap per avall" el punt de partença de tots els treballs exposats, tot i que, per l'amplitut del seu significat, els resultats són, naturalment, absolutament diferents en funció de la mirada de cadascun de nosaltres i les tècniques emprades.

Fins al 5 de gener viu, circumstancialment, la vida de cap per avall, contemplant, senzillament, les nostres obres, sense perdre el teu equilibri habitual.

Bajarí

Bajarí és el nom que donen a Barcelona molts dels gitanos que l' habiten, i és, també, el nom del projecte televisiu de l'escriptora, músic i cineasta, Eva Vila (Barcelona, 1975), que ara és també realitat literària, en edició conjunta entre l'Ajuntament de Barcelona i La Fábrica de Madrid, amb fotografies de Joan Tomás (Barcelona, 1958), que, tot celebrant el 50è aniversari de la mort de Carmen Amaya, la bailaora més famosa de tots els temps i gran catalana universal, recorre el seu llegat a través de diverses famílies d'artistes de diferents zones de la ciutat.

210 pàgines escrites per l'Eva i més de 200 fotografies de Joan Tomás ressegueixen els rastres de la cultura gitana de la ciutat de Barcelona, descobrint la relació de complicitat que s'ha establert, al llarg del temps, amb la realitat cultural catalana, amb enriquiment mutu, tot i el rebuig, sovint per desconeixement, que algunes vegades pot haver patit.

Diu l'Eva Vila que Bajarí ens acosta, mitjançant diversos llenguatges, a la forma de ser i d'expressar-se de la comunitat gitana de Barcelona, mostrant-la en la seva més profunda necessitat, per recuperar un rastre que mai no hauria de desaparèixer de la nostra memòria perquè perdura en la fascinació del descobriment.

http://www.lafabrica.com/es/

Els llibres-objecte de Jordi Isern

En Jordi Isern m'ofereix una magnífica nova oportunitat de parlar del seu, sempre tant interessant, per estètica i profunditat emocional, món creatiu, gràcies a aquesta nova col.lecció de llibres-objecte que ens presenta en el seu estudi de Rupià, en jornades de portes obertes, durant els pròxims caps de setmana, en l'horari habitual de 8 a 14:30h, amb brindis inaugural i tastet d'una especialitat romanesa feta per l'amiga Petronela, dissabte que ve, 14 de desembre, a les 13h, tot i que podràs gaudir també de la contemplació d'aquestes noves obres de ferro i fusta fins al 5 de gener de l'any que ve, i del tastet, si encara en queda una miqueta!

En Jordi t'ofereix ara part d'un univers personal que es mou entre els "Llibres de l'oblit", exposats recentment al Tint de Banyoles, i les noves obres, acabades de fer, que ha batejat, per ara, genericament, amb el nom de "Llibres de la memòria", totes en ferro doblegat, de dues i tres pàgines desplegables, concebudes com a esbossos sobre la manifestació dels diversos estadis de la realitat o de la consciència de la seva existència, i de la nostra, amb llenguatge plàstic de renovada fusió entre la figuració i l'abstracció, que ajuda, també, a entendre que el suposat abisme entre matèria i esperit, o entre la individualitat de l'home i la immensitat del cosmos, és pura il.lusió, partint del convenciment que la nostra consciència no és, realment, nostra, ja que som pura impermanència i, de fet, fantàstica dansa d'estels.

En Jordi Isern deixa reposar les obres, una vegada acabades, el temps necessàri per entendre que són prou consistents per oferir-la a la contemplació pública, tot i que, en aquest cas, ens les presenta amb el cordó umbilical a mig tallar, segur que, mostrant-les d'aquesta manera, ensenyarà també possibles inseguretats, que, al cap i a la fí, li permetran enriquir l'experiència de la seva gènesi creativa amb la rapidessa necessària per arribar allà on creu que ha d'arribar per tornar el favor de la seva existència.

http://www.jordiisern.net/

Les Vacances d'Eugènia Carrasco

Tot i la llarga amistat que m'uneix a l'Eugènia Carrasco, des que, de petits, estiuejavem a Sant Pol de Mar, fins que, en moments diferents de les nostres vides, ens hi vam establir definitivament, no ha estat fins fa ben poc que he sabut que dibuixava, i fins fa menys encara, que ha publicat els seus dibuixos i els seus textos en un magnífic còmic, editat per en Xavier Carrasco, sota el senzill i suggerent títol de "Vacances", que l'autora ens presenta, acompanyada pel seu editor, aquest dijous, 12 de desembre, a les 19:30h, a la Llibreria NORMA COMICS, al número 9 del Passeig de Sant Joan de Barcelona, amb la col.laboració de vins i caves Peralada, la mateixa col.laboració, al costat de Pastisseria Sauleda, que acompanyarà la presentació del llibre el dissabte, 14 de desembre,  també a les 19:30h, a la Sala Polivalent de Sant Pol de Mar.

En Miquel Calçada (Miki Moto) va dir, fa uns dies, d'aquesta opera prima plàstico-literària de l'Eugènia, això: "És una visió molt real i sobretot molt ben transmesa, de les sensacions i

pensaments d'una dona en el seu punt més alt de maduresa"

 

 

 I jo, avui mateix, després d'observar el bonic producte final, he afegit aquestes paraules: "Fantàstica exaltació de la bellesa de viure amb la llibertat d'una dona que converteix el quotidià en font màgica de plaers ètics i estètics, fent del dibuix, l'eina radiogràfica de les seves emocions més profundes, del color, el vehicle de la seva sensualitat més epidèrmica, i de la paraula, l'empremta gràfica dels seus pensaments més nítids"

 

 

Sabia de l'afecció, llunyana, que havia sentit l'Eugènia per a la fotografia, i la seva recent activitat com a directora de la revista dDona, en la qual jo vaig tenir també el plaer de col.laborar-hi en els seus incerts inícis, com també vaig saber, posteriorment, que havia abandonat la seva direcció per passar a publicar-hi els seus dibuixos originals que parlen de la vida de cada dia des dels ulls d'aquesta dona que adora el sol fins a rebre'n tota la seva energia, i que, plasticanment, la transmet amb fidelitat inqüestionable a la línia neta amb la que Hergè va saber definir els perfils reconeixibles del famòs, alhora que, finalment, polèmic Tintin.

 

 

Coneixent l'autora i el territori on viu les seves aventures emocionals, en connexió amb la terra, el mar i el cel, i en joc de relació constant amb els altres, familiars, amics, coneguts i amants, i el seus animals domèstics, la contemplació del llibré esdevé més rica, però, tot i no coneixent de primera mà aquestes circumstàncies, el seu descobriment et resultarà molt plaent.