El Racó de Plorar d'avui, diumenge, 22 d'octubre de 2017. Sant Pol de Mar!Cercar en aquest blog
diumenge, 22 d’octubre de 2017
Bellesa universal
Quan la bellesa d'un animal és assimilable a la d'una autèntica obra d'art, la vida adquireix un altre sentit. En Bruc a casa meva, a Sant Pol de Mar, ahir a la nit!dissabte, 21 d’octubre de 2017
divendres, 20 d’octubre de 2017
La capsa entròpica
 |
| dibuixos claudi |
El MNAC ens presenta ara l’exposició Francesc
Torres. El museu d'objectes perduts [La capsa entròpica], que es
pot visitar des d'avui mateix i fins al 14 de gener de
2018.
Francesc Torres. El museu
d'objectes perduts [La capsa entròpica]
A mig camí entre el
comissariat i l’obra d’art, el projecte que l’artista Francesc Torres
(Barcelona, 1950) ha preparat per al Museu
Nacional d’Art de
Catalunya explora la col·lisió frontal entre la història i la
cultura, alhora que reflexiona sobre la naturalesa mateixa dels museus. Torres
s’ha capbussat en les reserves del Museu Nacional per fer emergir els
“objectes perduts” que ara s’exposen: les pintures cremades
de la catedral de Vic, de Sert, retaules, nus femenins i escultures
vandalitzades en diferents moments històrics, obres rescatades de demolicions o
amagades durant la dictadura.
L’exposició
avança en la línia impulsada pel Museu Nacional, que afavoreix la intervenció
d’artistes contemporanis a la col·lecció.
En paraules
de l’artista, aquest projecte “explica
què passa quan història i cultura col·lisionen, qui surt més malparat i què
passa amb això. I també parla de la
importancia que hi hagi algú que es cuidi que aquest allau de residus
meravellosos no es perdin. Si no hi ha museus no hi ha història, no hi ha memòria
i tampoc excel·lència”.
El director del
Museu Nacional, Pepe Serra, ha explicat
que aquest projecte “parla del sentit mateix del museu, també de les
col·leccions, dels fets històrics i els avatars que han patit, així com de les
decisions que s’han pres en un moment donat. Representa un gran esforç de
transparència i de transgressió, i una reivindicació del paper del museu, que
té una gran capacitat per generar discurs en present. El 2017, sota la mirada d’un artista, obres medievals,
del segle XIX, modernistes o de la primera meitat del segle XX, interroguen el
visitant. És per aquesta raó que diem que tots els museus són contemporanis. A través de l’art un fet històric determinat s’eleva i ens
interpel·la”.
dijous, 19 d’octubre de 2017
Nazca?
Podria ser, però no, no és Nazca, són els rastres de les erugues dels tractors sobre la sorra de la platja de Calella!
dimecres, 18 d’octubre de 2017
dimarts, 17 d’octubre de 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)