Cercar en aquest bloc

S'està carregant...

diumenge, 21 desembre de 2014

Hivern 2014

 















Il.lumino, tot celebrant-la, l'arribada oficial, astronòmica, pràctica i estètica, de l'Hivern 2014, que, de fet, és més de l'any que ve que de l'any en curs, amb el quadre "Paisatge d'hivern amb patinadors i trampa per a ocells", que va pintar Pieter Brueghel el Jove, un del grans mestres de la pintura holandesa renaixentista, l'any 1620.


Pieter Brueghel el Jove, fill de Pieter Brueghel el Vell, de qui va heretar, orfe des dels cinc anys, tota la seva saviesa pictòrica, es va criar a la ciutat de Brussel.les i va morir a la d'Ambers, després d'una vida de dedicació plena i rica a la pintura, amb sensibilitat especial per als paisatges, connectats amb els canvis estacionals, per a la pintura religiosa, i per a situacions fantàstiques, relacionades amb el foc i amb els perfils més grotescos de la vida, que van fer que fos conegut també com a "Brueghel infernal".


Curiosamemt Pieter Brueghel el Jove va fer moltes copies d'obres del seu pare fent servir una tècnica que ell mateix denominava com a "pouncing", per les quals se'l va conèixer també com a "Pieter la fotocopiadora".


Bon hivern 2014, en la seva dimensió més artística, en directa connexió emocional amb aquell fantàstic hivern 1620 de Pieter Brueghel el Jove!


dissabte, 20 desembre de 2014

El diable és català

 


















Sento, avui al matí, a la ràdio, una entrevista a Sylvia Lagarda-Mata a l'entorn del seu llibre "El diable és català", el nº 46 de la col.lecció Inspira d'Angle Editorial, i, ara, li dedico el blog, prenent les notes que sobre tan curiosa obra he trobat en el web de l'editorial, perquè m'ha semblat molt adecuada per il.luminar aquestes dies de festes nadalenques amb la llum particularment diabòlica que els correspon.


Des de Ceret, al nord, fins a Tortosa, a l’extrem sud del mapa, i des de Begur, a l’est, fins a Tamarit de Llitera, a l’oest, Catalunya és terra de dimonis. La terra més ufana sota la capa del sol és també la més demoníaca de tot el continent europeu.


Tenim més de 70 mots populars per designar el Diable.


La geografia catalana conté 12 coves, 29 torrents i barrancs, 22 estanys i gorgs, 13 castells, 31 ponts... que fan referència al Diable. I també més de 30 entrades directes a l’Infern.


El Cavall Bernat de Montserrat és d’origen diabòlic.


El manual per fer exorcismes més utilitzat a l’edat mitjana es va editar a Barcelona. Segons l’escriptor Joan Oliver el Diable parla en lleidatà.


A la Divina comèdia de Dante trobem tres comtes catalans al Purgatori.


Arreu de Catalunya continuen celebrant-se aquelarres, misses negres, pactes demoníacs i exorcismes.


Després de documentar-se durant anys, la periodista Sylvia Lagarda-Mata, que ja ens va sorprendre amb el seu exitós Fantasmes de Barcelona (cinc edicions), torna a submergir- se en la Catalunya més màgica i desconeguda per demostrar- nos, amb el seu estil amè, que El Diable és català.
Llegendes, tradicions, indrets i costums que ens mostren la forta vinculació de Catalunya amb l’Àngel Rebel.

Barcelonina de soca-rel, i amb el cor dividit entre la Catalunya dels seus amors i el Llenguadoc dels seus avantpassats, Sylvia Lagarda-Mata estima l’art, la història i el dia a dia dels seus petits països amb una passió que l’ha dut sovint a situar les seves narracions a cavall d’ambdues contrades. És llicenciada en Ciències de la Informació i màster en Comunicació Audiovisual. Va exercir de publicitària i de periodista, i actualment redacta guions per a documentals i dóna classes de cinema i televisió. I encara li queda temps per escriure. Entre els seus llibres hi ha Goita camaco! Vale pagès!, Mazapanes amargos, Fantasmes de Barcelona (Angle, 2009), un gran èxit de vendes amb cinc edicions, i Misteris de Barcelona per no dormir (Angle, 2013).



De manera que, tot fent honor a la nostra tradició diabòlica catalana, no oblidis posar el diable caganer en lloc ben visible del teu pessebre, i el llibre de la Sylvia a la teva tauleta de nit nadalenca!!!


dilluns, 15 desembre de 2014

Mary Gumà i els vells personatges de Reus

dibuix claudi
Per iniciativa de la Galeria Antoni Pinyol de Reus, la ceramista Mary Gumà ha recreat, amb el seu material de creació natural, la ceràmica, alguns dels més célebres personatges de l'antiga Reus, per mostrar-los, del 2 de gener al 13 de febrer de 2015, en aquesta galeria reusenca, a l'exposició titulada: "Personatges entranyables de Reus".

l'urbà de la barba


Mary Gumà

Com a d'altres poblacions catalanes i, de fet, d'arreu del món, Reus té, en aquests personatges entranyables, el record permanent d'una vida ja existingida, o en clar perill d'extinció, quan, aliens a l'internet i a d'altres mecanismes de sofisticada comunicació tecnològica, la relació entre les persones es produia en la distància curta, ben a prop, fisicament i mental, amb rols socials particulars i perfils personals excepcionals, la suma dels quals arribava a definir la cultura d'un poble, i, per extenció, de tot un país.

el Cisquet llauner
el barber
el bodeguer
el Chatet

La Mary, valenta, ha superat, amb èxit, el repte d'intentar reproduïr, en l'univers tridimensional de la ceràmica, els trets físics, evidents, i els psicològics, més ocults, de personatges com ara El Cisquet llauner, l'urbà de la barba, l'allera, el neuler, el xatet, la ballarina, el barber, el Pepito de l'arena, la bibliotecària o el bodeguer, a partir de les fotografies, en blanc i negre, que conservaven, intactes, la imatge d'aquests entranyables personatges de l'antiga Reus.

el neuler
el Pepito de l'arena
l'allera
la ballarina

la bibliotecària

D'aquesta manera, la Mary Gumà, artista especialitzada en la creació de personatges de tota mena, torna a demostrar que la seva capacitat de gestió plàstica de la realitat no té límits, tot i el repte particular que significava aquesta proposta de reflectir fesomies tant conegudes per la gent de Reus com les d'aquests homes i d'aquestes dones de perfils socials tan cèlebres i vivències personals tan significatives.



Jordi Coll al Mas Pi Art


dibuix claudi

Amb obertura avui mateix, dilluns 15 de desembre, i inauguració, divendres que ve, 19 de desembre, el Mas Pi Art de Verges s'omple de la plàstica de Jordi Coll, artista de sensibilitat dual, entre el signe gràfic i la nota musical, que ha trobat, en el Digital Art i la Il.lustració, amb el vist i plau i la subtil complicitat de la seva vena musical,  la base tècnica de suport d'aquelles emocions personals que radiografien l'essència de la seva pròpia existència.


Dotat naturalment per a l'expressió artística, en Jordi Coll ha anat construïnt un món personal de perfils professionals connectats amb el disseny gràfic, la il.lustració, i l'art pur en el seu sentit més multidiciplinar, on la música, del punk & hardcore, al chillout, el soul, el trip hop, o el dub techno, entre d'altres alternatives musicals, ha tingut també un paper important en el seu univers laboral amb composicions pròpies i projecció pública amb el nom de DJ Delafou.


La vida d'en Jordi ha pivotat sempre entre la devoció vocacional per a l'expressió plàstica i musical, segons esquemes de gran llibertat creativa, i les obligacions professionals, de perfils més limitats, que en diverses ocasions han modificat el seus esquemes existencials, amb un particular parèntesi vivencial a Bristol que el va allunyar, durant 4 anys, dels seus habituals entorns geografics, entre Salt, Girona i Olot, tot i que va comportar també bons contactes amb d'altres llenguatges gràfics i significativa ampliació dels seus coneixements musicals.


Reubicat ja a Girona, en Jordi Coll continua creixent com a artista plàstic dibuixant i fent exposicions, com la que ara presenta al Restaurant Mas Pi de Verges, i ha fet més seriosa la seva dedicació a la música com a DJ Delafou.


La inauguració d'aquesta exposició de Jordi Coll "Delafou" al Mas Pi Art de Verges es farà aquest divendres, 19 de desembre, a les 7 del vespre, i a les 8, s'oferirà el recital vídeo-poètic "Teories de la inspiració de tardor (4x4)" del poeta gironí Alex Nunes.



Exposició oberta fins a l'1 de febrer de 2015.