dissabte, 30 agost de 2014

Fira de Fotografia d'Autor d'Olot

Tot i que s'ha obert a les 10 del matí, tens temps encara, fins a les 8 del vespre, per assistir a la Fira de Fotografia d'Autor que ocupa els Pòrtics de la Plaça Clarà i el Parc Vell d'Olot, aquesta capital de la Garrotxa que, fins avui mateix, ha estat, també, capital de la fotografia artística contemporània en el context de l'XIa edició de la Biennal Olot Fotografia.


No cal dir-te que, si et plau visitar fira tan fotogràfica, aprofitis la sortida contemplant, també, les diverses exposicions que han farcit fotograficament la ciutat d'Olot en aquesta fantàstica Biennal que ha ocupat gairebé tots els espais disponibles de la població, des del Museu Comarcal, Claustres de l'Hospici i Claustres del Carme, a les diferents sales municipals i privades, els seus bars i cafeteries, i algunes seus externes, que, a partir d'avui, dia de cloenda, recuperaran el seu aspecte anterior, tot esperant l'arribada dels nous treballs fotogràfics de la XIIena edició d'un Biennal Olot Fotografia que, a partir d'avui mateix, ja treballa, il.lusionadament, per al seu propi futur.


Agraeïxo a tots els membres de l'organització d'aquesta Biennal Olot Fotografia 2014 la seva amable invitació, tot valorant, també,  la qualitat de la seva feina i  el seu magnífic tracte humà, alhora que em plau recordar especialment, en aquest últim post dedicat a la Biennal, la figura de l'Enric, company d'organització traspassat recentment, de qui, tot i no haver-lo conegut personalment, vaig poder entendre els seus grans valors humans i professionals.


Artistes Outsiders

dibuix claudi








La Fundació Lluís Coromina va ser creada l'any 2007 per l'empresari Lluís Coromina Isern amb la finalitat de desenvolupar activitats en làmbit de les arts, de l'atenció a les persones, de la preservació de la natura, dels animals i de l'entorn paisatgístic, en els seus tres espais físics, l'EatArt i el Puntal, a Banyoles, i La Perpinyana, a Porqueres.

  
Ara la Fundació Lluís Coromina i la Fundació Estany han connectat les seves energies per gestar conjuntament l'exposició "Artistes Outsiders", que, després de tres anys de treball, mostra publicament, a l'Espai EatArt, el fruit del treball artístic dels creadors amb (dis)capacitats intel.lectuals, 30 obres dels 10 artistes seleccionats, en aquest cas, des d'ahir mateix, 29 d'agost, a l'1 de novembre, gràcies, també, al suport de la Diputació de Girona i de Bonart cultural.


L'exposició comporta, també, activitats paral.leles, com la Jornada de reflexió (18 octubre), amb vídeo explicatiu complementàri, a l'Espai El Puntal-Labotarori de les Arts, sobre el món particular, i altament suggerent, dels artistes outsiders, seguida d'una subhasta solidària per potenciar projectes a l'entorn dels artistes outsiders a l'Espai EatArt, per contemplar, també, el 7 de novembre, la presentació, al mateix Espai EatArt, del Calendari Solidari, amb les fotografies que Jaume Lis ha fet a persones amb (dis)capacitat de la Fundació Estany i a diversos representants del món social i cultural del Pla de l'Estany.





Va ser cap als anys 40 del segle passat quan l'artista francès Jean Dubuffet va començar a col.leccionar obres fetes per persones que vivien fora dels circuits oficials de l'art oficial, com ara malalts mentals, afeccionats o marginats diversos de la societat, connectant tant amb tot el particular univers que representaven, que ell mateix va començar a produïr obres de perfil similar, etiquetades, genericament, amb el terme d'Art Brut.

Jean Dubuffet
Autoretrat. Dubuffet
dibuix claudi
Dubuffet
El crític anglès Roger Cardinal va escriure, l'any 1972, el llibre "Outsider Art", on, connectant amb l'Art Brut de Dubuffet, definia sota la nova terminologia d'"Outsider Art" totes aquelles manifestacions artístiques marginals que aportaven particulars solucions plàstiques, ètiques i estètiques, lluny de l'art oficial, tot i que moltes d'elles van ser, posteriorment, assimilades i transformades en formes d'Inside Art (Art Integrat), sobretot a finals del segle XX, gràcies a l'exposició "Visions paral.leles. Artistes moderns i Art Marginal", celebrada a Los Angeles, que va popularitzar aquesta nova sensibilitat marginal, minvant, possiblement, la seva profunda càrrega revolucionària.

Roger Cardinal

No puc obviar, en aquest territori de la marginalitat artística associada a la (dis)capacitat intel.lectual, i a la malaltia mental, el mític quadre "El crit", que va pintar el norueg Edvard Munch l'any 1893 com a expressió paradígmàtica de l'ezquizofrènia en moment de màxima crisi i d'absoluta angoixa vital, tot i la seva implícita bellesa estètica.

El crit
Edvard Munch
L'Art Brut, l'Outsider Art, l'Art Marginal, ens fa entendre que tots tenim, potencialment, un artista en el nostre interior, més enllà de la normalitat acadèmica, tot i que això no vulgui dir exactament que qualsevol (dis)capacitat intel.lectual, dins o fora de qualsevol institució psiquiàtrica, hagi de ser un autèntic creador plàstic, de la mateixa manera que entre les persones sense aquest tipus de problemes n'hi ha que també són artistes i d'altres, en canvi, no.













divendres, 29 agost de 2014

La Mitja de Màrius Gómez

Quan en Màrius Gómez parla de la seva Mitja no ho fa de la reconeixible peça de roba sinó de la particular mitja marató que, en clau fotogràfica, va fer l'any 2011, tot recorrent a peu els 21 Km de la Mitja Marató Granollers-Les Frasnqueses-La Garriga, convidat per l'organització de tan notable event esportiu a aportar la seva mirada fotogràfica particular, per ser després exposada com a una de les moltes activitats complementàries que animaven la prova.


El sabadellenc Màrius Gòmez es dedica, des de l'any 1990, al disseny gràfic, per trobar en la fotografia el vehicle d'expressió artística d'emocions i idees, en camí de recerca natural de la bellesa, amb les implicacions ètiques que sempre l'acompanyen, i ànim experimental, en la forma i en el concepte, constant, des que, als 18 anys, en viatge venecià, va començar a sentir la veu encisadora del llenguatge fotogràfic.

  
En Màrius confessa que no li agrada gens còrrer, tot i que, primer com a simple espectador i eventual fotògraf, i després, com, a fotògraf oficial, ha arribat a entendre "l'esperit de la Mitja, i encara que ha compartit, en la distància, l'admirable esforç físic dels seus 12.000 corredors, a l'hora de projectar-lo fotograficament, va preferir fer els 21 Km caminant, per oferir l'altra imatge de la Mitja, associada, iconograficament, a la multiplicitat, formal i funcional, dels elements que, al llarg del recoreregut, conviden al descans i a la reflexió filosòfica d'antigues essències gregues o de connexions orientals contemporànies.


"La meva Mitja" (Marató) és, justament, el títol de l'exposició que en Màrius presenta als Claustres de l'Hospici d'Olot, en el context d'aquesta Biennal Olot Fotografia, que tanca la seva XI edició demà mateix, dissabte, 30 d'agost, després d'haver farcit de bona, i molt variada fotografia, diversos espais de la capital de la Garrotxa i alguns d'altres seus externes.


D'aquesta manera, en Màrius Gómez, que també regenta l'Espai Garum de Lliçà d'Amunt, ha fet realitat un més dels seus somnis, col.laborant, a la vegada, a alimentar els nostres.





http://www.espaigarum.es/la-meva-mitja
















http://www.mariusgomez.com/Marius_Gomez._Identidad_corporativa._Diseno_grafico._Fotografia/Home.html

http://www.olotfotografia.cat/


dijous, 28 agost de 2014

Art a les hamaques. De Sitges a Canet

dibuix claudi
Tot va començar a Sitges quan, per iniciativa del pintor Lluís Barbadillo, tot aprofitant que la Blanca Subur canviava totes les hamaques de les seves platges, es va organitzar l'exposició "Art a les hamaques", amb la participació d'un bon nombre d'artistes, que, amb la llibertat dels seus llenguatges creatius particulars, van transformar l'antiga funcionalitat de l'hamaca en curiós suport material d'unes obres d'art, el fruit de la venda de les quals, en clau de subhasta, es va donar, desinterassadament, a la Fundació Ave Maria de Sitges, després de ser exposades, fins al passat 29 d'abril, a l'Edifici Miramar de la blanca localitat del Garraf.
Lluís Barbadillo
dibuix claudi
Ara, sota el títol d'"Art a les hamaques. De Sitges a Canet", la població maresmenca de Canet de Mar, tot  rebent el testimoni d'aquella noble i estimualant iniciativa artístico-social , presenta en exposició, a la Sala Cultural Ramon de Capmany, una part de les hamaques presentades a Sitges i n'afegeix cinc més pintades pels artistes canetencs, o vinculats, d'alguna manera, amb la població, Art Grup dels Vents, Salvador Castellà, Concha Ibáñez, Joan Pere Viladecans, i jo mateix, que he tingut la gosadia, i l'honor, d'acceptar repte tant particular, al costat d'altres artistes de recorregut molt més llarg i d'obra molt més madura.

Arranz Bravo
Humberto Tram

Concha Ibáñez
Si a Sitges els beneficis de la venda d'aquestes hamaques d'art  van ser per a la Fundació Ave Maria, a Canet de Mar, els diners acconseguits aniran integrament a la Fundació Els Garrofers, per contribuïr a la seva admirable tasca de consolidació del necessàri servei residencial per a persones amb discapacitats intel.lectuals i/o físiques de la comarca del Maresme.

Carles Guitart
Salvador Castellà
Josep Guinovart


L'exposició "Art a les hamaques. De Sitges a Canet" s'inugura demà, divendres 29 d'agost, a les 8 del vespre, i estarà oberta fins al 14 de setembre, període durant el qual el públic podrà anar fent la seva puja a partir del mateix preu inicial per a totes les obres, ja que s'ha establert aquest sistema de subhasta a l'americana per a la seva venda.

Claudi Puchades
Sitges i Canet tornen a creuar, ara, els seus camins, gràcies a aquesta iniciativa creativa de perfils artístics i socials, amb l'hamaca com a peça emblemàtica, com ho van fer en el passat, quan pescadors de Canet, de Mataró i de Sitges, anys fa, van unir les seves forces per crear la colònia de pescadors originària de l'actual "Isla Cristina" a la costa occidental de la província de Huelva, on han quedat, com a testimoni etern del seu pas, molts noms d'orígen català i molts cognoms dels seus descendents.