Cercar en aquest bloc

S'està carregant...

dijous, 27 novembre de 2014

Michel Temim

dibuix claudi
Moment de recordar avui, perquè em plau, Michel Temim, un dels molts artistes que, com jo mateix i els meus companys del col.lectiu Artpirineus, vam coincidir, exposant les nostres obres, al GMAC , el Gran Mercat d'Art Contemporani celebrat a París del 30 d'octubre al 3 de novembre d'enguany.


Michel Temim (1957) viu i treballa a París, on troba la inspiració i els temes habituals d'una pintura, de particulars trets figuratius, que funciona en clau de faula de la realitat urbana contemporània, per mostrar, de manera aparentment distesa i festiva, la crueltat, l'absurd i la solitud que envolten i identifiquen l'essència de la vida del nostre temps.


En Michel ha arribat a definir el seu propi camí creatiu a partir de la seva primera experiència formativa a l'estudi de nu del taller de la Grande Chaumière, i, sobretot, gràcies a la pràctica constant, al llarg de més de 30 anys, del dibuix i de la pintura, en trajectòria experimental de caràcter basicament autodidàctic.


En Temim té la gràcia de presentar els seus personatges en situacions absolutament quotidianes, com si els hagués captart, per sorpresa, amb un càmera cinematogràfica, aliens a la mirada d'un artista que esdevé, d'aquesta manera, director d'una pel.lícula, muda i en color, que caricaturitza la realitat mimetitzant-la amb la nostra própia experiència vital, quan, com a espectadors, la contemplem des de punts de vista originals.


En Michel Temim és un pintor d'instants, i es comporta, tot i la diferència de llenguatges, com si fos un fotògraf.


Ell és el pintor de l'elegància, tot i el refaons, existencialment obscur, del seu univers plàstic, que ara podeu conéixer també, en viu i en directe, al MACPARÍS 2014, des d'avui mateix i fins al diumenge que ve, 30 de novembre.

Michel Temim vous attend pour l'édition macparis 2014
du jeudi 27 au dimanche 30 novembre
à l'espace champerret - Porte de champerret 75017 Paris
 
 


http://micheltemim.blogspot.com.es/

dimecres, 26 novembre de 2014

Cridats per Vinyoli

dibuix claudi
El Programa d' Arts Visuals de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca també s'ha sumat enguany la celebració del centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli i demà passat, divendres 28 de novembre, a les 8 del vespre, a la Sala dels Trinitaris (carrer de la Font, 43), s'inaugurarà l'exposició Cridats per Vinyoli, amb la participació de dos pintors, David Ribas i Josep M Fontanet, i dos fotògrafs, Ricard Lobo i Jordi Nebot.


David Ribas (Sant Pere de Riudebitlles, 1957) aposta per presentar-nos versos lluminosos de Vinyoli en l'austeritat de la tipografia i el color de fons, en bella proposta que convida, un cop capit el significat, a desentendre'ns dels mots robats per fixar-nos en el fragment de text com si es tractés d'un dibuix, tan senzill com essencial.


La pintura de Josep M. Fontanet (Barcelona, 1955), tècnicament tan escrupolosa, recupera escenaris perduts de la infantesa colomenca de l'artista i topants de la seva geografia íntima i sentimental, per dir, en la veu baixa del dibuix i del color, allò que la paraula del poeta pintava amb els colors velats de la seva intimitat, en nova aventura compartida, entre pintor i poeta, de rescat de les imatges portentoses del paradís inviolable. 


Les imatges del fotògraf Jordi Nebot (Barcelona, 1958) van a buscar el contingut essencialment líric de l'obra de Vinyoli, aquell que no lluu a primer cop d'ull, sinó que cal aprofundir, en dialeg enriquidor que permet entendre d'una altra manera, visualitzant-la, la lírica vinyoliana.





La fotografia de Ricard Lobo (Barcelona, 1955), nebot de Vinyoli, emmarca algunes imatges fundacionals de l'obra lírica del seu oncle, en ric aliatge artístic entre aquests dos membres d'una mateixa familia  que permet que la paraula trobi el seu  ressò natural en una imatge que també arriba a potenciar el gran poder de seducció de la paraula.


La inauguració de l'exposició tindrà lloc el 28 de novembre, a les 20h, i anirà a càrrec del Regidor de Cultura Raimon Gusi, en un acte que comptarà també amb la presència dels 4 artistes que formen part d'aquesta exposició que es podrà visitar fins al 28 de desembre.


Estretament lligada amb l'exposició, el dijous 11 de desembre, a les 20h, tindrà lloc a la mateixa Sala dels Trinitaris la presentació del llibre de la poeta Anna Carreras, Joan Vinyoli. L'hoste inexpert de la terra. Homenatge, a càrrec de l'escriptor i poeta Jordi Llavina (comissari de l'Any Vinyoli) i amb la participació dels poetes Vicenç Altaió i David Castillo i del cantautor Xavier Múrcia.


http://www.vilafranca.org/

dimarts, 25 novembre de 2014

Descolonitzar el museu, al MACBA

dibuix claudi

















El MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, organitza el seminari "Descolonitzar el museu", amb entrada gratuïta, prèvia inscripció, a l'Auditori Meier, el pròxims 27, 28 i 29 de novembre, amb la voluntat de trobar noves alternatives al museu contemporani en transformació permanent i necessària per pròpia definció.


En el marc de la xarxa de museus europea L’Internationale (*) i comissariat per Beatriz Preciado, aquesta trobada convida una sèrie de crítics, artistes, curadors i activistes a explorar els llenguatges i les pràctiques de descolonització que posen en qüestió les narratives i representacions imperials i eurocèntriques que van fundar el museu dels segles XIX i XX. Si, com assenyalava Foucault, ha començat el «retorn dels sabers sotmesos», ens preguntem quines són les epistemologies que aquests sabers «locals, discontinus, desqualificats i no legitimats» articulen, quines pràctiques artístiques fan proliferar i, finalment, quines institucions alternatives mobilitzen. En un context acadèmic i museístic on manquen les referències crítiques a les teories i pràctiques descolonials, aquesta trobada pretén proporcionar una cartografia de contrarelats i instruments crítics i crear un fòrum de debat i acció capaç de generar xarxes de producció i investigació per imaginar col·lectivament la transformació del museu contemporani.



Si el museu va ser inventat com una tecnologia colonial capaç d’unificar la narració històrica, com una pròtesi col·lectiva de memòria que buscava escriure el passat i prefigurar el futur per legitimar l’hegemonia, és possible pensar en un ús descolonial del museu? Com podem produir un saber capaç d’explicar els agenciaments històrics dels subjectes subalternitzats per la colonització? Què passa amb la tradició de la modernitat il·lustrada quan es confronta amb la crítica de Frantz Fanon, Angela Davis, Aimé Césaire o Édouard Glissant? Com cal entendre l’actual procés de «globalització» de l’art i el seu impacte sobre les relacions entre legitimació històrica, capitalisme i crítica d’occident? Quines diferències hi hauria entre el museu desoccidentalitzat i el museu descolonial?


Amb la participació de Fatima El-Tayeb; Suely Rolnik; María Galindo; Clémentine Deliss; Cédric Vincent; Yolanda Onghena; Alanna Lockward; Declinación Magnética (Aimar Arriola, José Bueso, Diego del Pozo, Eduardo Galvagni, Sally Gutiérrez, Julia Morandeira y Silvia Zayas); Península; Daniela Ortiz; Diásporas Críticas; Nathalie Karagiannis y Àngela Lorena Fuster (Artcrisis); Aymara Arreaza R. y Lorena Bou Linhares/Ruta de Autor. 

 

http://www.macba.cat/

dilluns, 24 novembre de 2014

Syndrome Imaginaria

dibuix claudi
Dilluns de la setmana passada, després de deixar els meus dos dibuixos a The Gallery Barcelona (Aragó, 16. BCN) per ser exposats a la col.lectiva "La Poesia és Art, l'Art és Poesia", que s'inaugura demà passat, dimecres, 26 de novembre, a les 19:30 h., vaig tenir el plaer, inesperat i sorprenent, de descobrir la llibreria "Syndrome Imaginaria" situada al 108, baixos, del mateix carrer d'Aragó, impressionat, visualment, per la imatge general que projectava exteriorment, i, obviament, per la bellesa estètica de tota una sèrie de llibres que, ja a l'interior, reclamaven, immediatament, ser mirats amb interès creixent, i, posteriorment, ser llegits amb la mateixa actitut d'intensa atenció.



Tot i que la meva visita va ser breu, llarg és el record d'aquesta llibreria especialitzada en Llibres Il.lustrats, Llibres Pop Up, Contes, i tota mena de realitats que facin somiar amb la màgia de les paraules i de les imatges, sovint, en fantàstica combinació i fusió màgica.


Una llibreria que em va enamorar a primer cop d'ull perquè està pensada, especialment, per a tots aquells adults que, com jo, mai no hem deixat de sentir-nos joves, ni mai no hem perdut la capacitat de viure la vida com si encara fossim infants amb mirada enriquida per la llarga experiència viscuda.



Els llibres són, a Syndrome Imaginaria, joies, i els clients, vertaders amics.


La imaginació és la síndrome que ens defineix com a èssers pensants.


No t'ho pensis dues vegades i visita , aviat i per primera vegada, aquesta particular Syndrome Imaginaria, amb la seguretat que repetiràs la visita perquè hi ha molt a veure i a llegir, i molt a descobrir entre les novetats que constantment enriqueixen, augmentant-la, la seva enorme dimensió màgica.