Cercar en aquest bloc

S'està carregant...

dimecres, 22 octubre de 2014

Lluís Trepat s'exposa

dibuix claudi
Com que feia temps que no sentia parlar del pintor Lluís Trepat (Tàrrega, 1925), a qui havia conegut quan tots erem força més joves, m'ha fet molta il.lusió saber que el Museu d'Art Jaume Morera de Lleida li dedica una gran mostra antològica titulada "La mirada del demiürg" que s'ha inaugurat avui mateix i que es clausurarà l'1 de març de 2015.


En Lluís va ser el gran introductor de l'art abstracte en el context artístic lleidetà durant la segona meitat de la dècada dels 50 quan, influït per l'ambient parisenc que va conèixer en diverses ocasions. el va practicar i defensar en els seus perfils constructivistes, expressionistes abstractes i informals.

  
Tot i la importància històrica del seu paper capdavanter en la segona avantguarda lleidetana amb l'abstracció informalista com a senyera, en Lluís, cansat de la seva reiteració formal, aliena als continguts comunicatius que perseguia, va abandonar l'abstracció per treballar, des de la dècada dels 60, el camí creatiu d'una figuració personal connectada amb el realisme poètic, a través de la qual va poder establir aquell desitjat diàleg directe amb l'espectador a partir d'iconografies clarament identificables i d'un cromatisme particular que traduia emocions amb la força natural de l'expressionisme.


"La mirada del demiürg" és, doncs, la mirada d'aquest artista, facedor, mestre i artífex, que ha estat en Lluís Trepat al llarg de tota una vida d'intensa i coherent dedicació a la pintura, des de l'abstracció primera a la nova figuració de poètica realitat, que el mateix artista va donar per finalitzada l'any 2008, quan va abandonar la producció artística.

diumenge, 19 octubre de 2014

El Cosmos de Joan Poch

dibuix claudi
En Joan Poch torna a ocupar el seu merescut espai virtual en el meu univers escrit gràcies al seu propi "Cosmos" plàstic, pictòric i escultòric, que ocupa, en clau expositiva i en la seva dimensió més real i palpable, el Museu Arxiu de Llavaneres, Can Caralt, de Sant Andreu de Llavaneres, fins al 23 de novembre d'aquest 2014.




Artista vitalista, en Joan Poch pinta com respira, i com que respira atmosferes emocionals molt diverses, pinta, també, realitats molt diverses amb els procediments i els conceptes que cadascuna d'aquestes atmosferes li exigeix, com si funcionés al dictat d'alguna força que supera el domini de la seva pròpia ment.






Ara volca, una vegada més, sobre la tela tot allò que sent, entre les mil idees i les mil sensacions que la pròpia percepció del nostre cosmos existencial li suggereix, donant cos bidimensional i tridimensional, a una realitat que, tot i la seva possible traducció figurativa, és, en el seu cas, de perfils abstractes i gestuals, contenidors del seu propi pensament fet, fonamentalment, acció.

L'artista em fa notar les grans mesures d'un dels quadres exposats, el Cosmos 12, que fa 97 x 260 cm, en un format gran no habitual en el cosmos tradicional d'en Joan, però ara necessari, en el seu "Cosmos" expressament pintat i esculpit.

dissabte, 18 octubre de 2014

Les V Jornades Poncianes

dibuix claudi
En del context de les V Jornades Poncianes organitzades per l'Associació Joan Ponç al MNAC, ara en la seva cinquena edició quan es compleixen 30 anys de la mort de Joan Ponç, L’obra Cabra, provinent del llegat de la néta del pintor, Sarah Pons, serà cedida en dipòsit al museu per l’Associació. Es presentarà i lliurarà als assistents un llibret d’homenatge, realitzat amb els treballs d’artistes com Antoni Marí, Enric Casasses, Joan Bufill o Carme Miquel, amb l'objectiu de destacar així el llarg camí en el reconeixement d’un dels pintors avantguardistes més importants, sovint oblidat i que ara  té un lloc al Museu Nacional amb sis obres exposades de manera permament.  

 
Les V Jornades Poncianes se celebren enguany al Museu Nacional els dies 21 i 22 d’octubre, coincidint amb l’obertura de la nova presentació de la col·lecció d’art modern, que exposa per primera vegada i de manera permanent obra del pintor més jove del grup Dau al Set.


El dimarts 21 d’octubre, a les 18:30h, s’obriran aquestes V Jornades Poncianes amb un acte presidit pel Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb la participació de Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Jordi Carulla-Ruiz, president de l’Associació, Arnau Puig, filòsof i crític d’art, i Xavier Corberó, escultor i amic del pintor.



El mateix dia 21 es presentarà el llibre-recull Ponç abans de Ponç, en el qual  Pilar Parcerisas ha compilat de manera exhaustiva la crítica a l’obra i a la figura de Joan Ponç apareguda en premsa, catàlegs d’exposicions i publicacions diverses, des de l’inici de la seva trajectòria i fins a l’actualitat. El llibre compta amb textos de d’Alexandre Cirici, José Corredor-Matheos, Antoni Tàpies o Baltasar Porcel, així com amb la reproducció íntegra d’obres realitzades conjuntament entre Ponç i Joan Fuster o Joan Brossa. 


El dimecres 22 d’octubre, a les 18:30h, tindrà lloc la taula rodona “El traductor com a autor”, en la qual participaran Sam Abrams, Jaume Pons Alorda, Carles Hac Mor i Gabriel Ventura. Seguidament es farà un tast de les novetats de la col·lecció Bèsties d’Edicions Poncianes, el segell editorial de l’Associació Joan Ponç. Els seus traductors llegiran poemes de Gertrude Stein, Alen Ginsberg i Artur Cravan.



Mentre comencen aquestes Jornades Poncianes jo seré a la Roca honorant la memòria de Joan Ponç davant de la seva tomba. 





http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Pon%C3%A7
http://www.museunacional.cat/ca 
http://edicionsponcianes.wordpress.com/ 

 

divendres, 17 octubre de 2014

Xarxa de Museus d'Art de Catalunya

dibuix claudi
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el president del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Miquel Roca, i els màxims representants de 13 museus d’art de Catalunya, van signar, ahir mateix, la constitució de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, desplegament del Pla de Museus de Catalunya, que preveu la configuració de quatre grans àmbits dins del sector  dels museus: història de l’art, història de la societat, contemporaneïtat i ciències naturals.


El Museu Nacional d’Art de Catalunya encapçala i articula aquesta Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, integrada pels museus següents: la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú; el Museu d’Art de Girona; el Museu Episcopal de Vic; Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; el Museu del Cau Ferrat, de Sitges; el Museu de la Garrotxa, d’Olot; el Museu d'Art Jaume Morera, de Lleida; el  Museu de Lleida Diocesà i Comarcal; el Museu de l’Empordà, de Figueres; el Museu de Reus; el Museu de Valls; el Museu de Manresa i el Museu d'Art de Sabadell.




dijous, 16 octubre de 2014

Albert Aparicio en exposició

dibuix claudi
L'Albert Aparicio (Barcelona, 1979) ja ho té tot a punt per ocupar el Mas Pi Art, l'espai d'exposicions plàstiques del restaurant Mas Pi de Verges, de l'1 de novembre al 15 de desembre, gràcies, com sempre, als criteris programàtics d'en Jordi Bofill, l'artista plàstic que, a més a més de dedicar-se a pintar, com ha fet sempre, gestiona aquest particular espai expositiu que existeix en íntim contacte amb l'excel.lent qualitat gastronòmica pròpia del restaurant que li dona nom.



D'acord amb les paraules que l'Imma Prieto li dedica, jo també puc dir-te que l'obra pictòrica de l'Albert, de classificació i qualificació complexa, obeeix a la seva necessitat innata, visceral i constant, d'experimentar amb els elements propis del llenguatge de la pintura amb la mateixa intensitat que indaga sobre el fet d'existir, mentre viu, a la recerca de l'essència de l'existència, entre la realitat profunda, fisicament i conceptual, de les arrels de les coses, i la superficie visible de la vida.




Com el poeta, que diu més del que escriu, els subtils personatges que pinta l'Albert, en el context atmosfèric que els envolta, expressen més que el que la seva pròpia consistència plàstica indica, connectant amb aquella realitat oculta que sembla donar consistència real a la més evident, en curiós equilibri entre el contrast emocional que anima tot aquest món estructural i la sensació d'harmonia que l'acompanya.


Diu també l'Imma que l'essència de l'obra de l'Albert Aparicio es troba molt relacionada amb el sentit de la frase que podem llegir en el mur del jardi de la Peggy Guggenheim de Venècia, que diu així: "Quan la forma desapareix, la seva arrel és eterna".


De manera que quan desapareix la forma, sorgeix la idea, i amb ella, en aquest cas, la clau fonamental de l'univers pintat de l'Albert Aparicio.