Cercar en aquest blog

divendres, 30 de setembre del 2011

Ambrós

Qui, amb una certa edat o per afecció natural als tebeos, tingui els anys que tingui, no s'ha llegit alguna vegada algunes de les historietes del famós Capitan Trueno mentre mirava amb enorme curiositat els seus dibuixos?


Doncs, si ho hem pogut fer tots plegats, amb evident plaer, és gràcies al dibuixant Miguel Ambrosio Zaragoza "Ambrós", que el va crear l'any 1956 per donar vida gràfica a la vida literària que ja li havia donat abans Víctor Mora.

 
Ambrós va néixer a la població valenciana d'Albuixech, el 29 d'agost de 1913, i va morir el 30 de setembre de 1992, després de dedicar tota la seva vida als tebeos, tot i que, al començament, va se mestre durant un temps, fins que va abandonar la docència per qüestions polítiques després de la Guerra Civil espanyola, per ajudar, primer, als seus pares en les feines del camp, i entrar després en l'univers de la historieta, a partir d'uns dibuixos que va fer de "El Guerrero del Antifaz", que li van permetre treballar a l'Editorial Valenciana fent historietes humorítiques i creant ja personatges significatius, com "El Jinete Fantasma".


"El Capitán Trueno" publicat per Bruguera, va ser, com et deia, el seu gran èxit i també el gran èxit de tots els temps dels tebeos espanyols, arribant a fer-se tirades de 350.000 exemplars per episodi, alguns dels quals segur que hem llegit tu i jo, i moltes altres persones, algunes de les quals, segur també, que els col.leccionen amb especial amor i interès.


L'exit del personatge no anava acompanyat per una bona compensació econòmica, motiu pel qual Ambrós va deixar la serie per anar-se'n a París tot mirant de refer la seva carrera de pintor, cosa que no va aconseguir, veient-se obligat a tornar a Barcelona treballant per Bruguera en personatges com "Rintintín" i "Tarzán", per recuperar finalment "El Capitán Trueno" en tres aventures publicades a "Trueno Extra".


L'any 1989, Miguel Ambrosio Zaragoza, va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel conjunt d'una obra que ha fet d'Ambrós un dels grans narradors gràfics de la historieta espanyola d'ara i de sempre...y cierra España, Santiago!

http://es.wikipedia.org/wiki/Ambr%C3%B3s

dijous, 29 de setembre del 2011

Amics de la UNESCO de Barcelona

Dos dies em queden per acabar de preparar la meva intervenció pictòrica en directe, del dissabte 1 d'octubre, a la seu dels Amics de la UNESCO de Barcelona (c/Mallorca, 207, pral), com a complement plàstic a la vetllada literària i cultural que es farà de 6 de la tarda a 9 del vespre, com a mostra d'escriptors, associacions, editorials, fotògrafs i llibreries, a l'entorn de la realitat contemporània dels cinc continents.


La presentació la faran en Siscu Baiges, subdirector del programa TotsxTots de COMRàdio, i la Lourdes Feans, cap de Comunicació i Premsa de Linguamón-Casa de les Llengües, i després, diversos autors, d'aquí i d'arreu, parlaran sobre els seus llibres, novel.les, contes i temes diversos de la realitat que viuen, per passar a escoltar immediatament en Jaume Fàbrega en la seva xerrada sobre les sopes del món, que també podràs assaborir en un tast posterior que donarà pas a una interessant lectura poètica d'autors africans traduïts al català, presentada per Cari Oriol i acompanyada per la interpretació musical de piano de Neus Flamerich, Eulàlia Garcés, M. Rosa González i Alba Guerrero, en el context de la celebració de l'Any Internacional de l'Afrodescendència, en la qual crec que trobaré la inspiració idònia per als meus quadres.



Encara hi haurà una sessió de lectura de poesia del Kazakhstan, l'Equador i la Patagònia, un taller de papiroflèxia per als més petits conduït pel brasiler Márcio Acacio Felicio, i un tast gastronòmic a càrrec de Goya Nativo.


Com pots veure la vetllada pot ser especialment sucosa, per la sopa, per les lletres, pel tast gastronòmic final, i pels regalims inesperats de la meva pintura!

http://www.amicsunescobarcelona.cat/

dimecres, 28 de setembre del 2011

Alexandre Cabanel i Venus

Ara que la lluna s'ha amagat, tot esperant el seu nou esclat màgic, el planeta Venus presideix, brillant, el firmament, tant a la nit, ajudant-nos a somiar, com a la matinada, puntual, per donar-nos l'energia necessària per viure plenament un nou dia.


El planeta Venus, com ja saps, rep el seu nom de la deessa romana de l'amor, Venus, l'Afrodita grega, circumstància que fa que la seva contemplació desperti també les nostres emocions sensuals més amagades, similars a les que sentim quan observem, per exemple, el quadre "El naixement de Venus" que va donar fama, prestigi i reconeixement internacional al seu autor, el pintor francès Alexandre Cabanel.

Venus, el planeta, és el segon del sistema solar en ordre a la distància del sol, i el tercer quan a mesures,  curiosament, és l'unic que gira seguint el sentit de les agulles del rellotge,  a l'inrevés dels altres, que ho fan en el sentit contrari,  amb la Terra, és l'unic dels sistema solar que té nom femení, i el seu símbol és una imatge estilitzada del mirall de la deessa Venus: un cercle amb una petita creu a sota, com el que s'utilitza per identificar el sexe femení.


No sé si tot això ho sabia Alexandre Cabanel quan va pintar el seu famós "Naixement de Venus", tot i que sospito que no, de la mateixa manera que crec també que, com a bon seguidor de les normes estètiques de la seva època, buscava la bellesa ideal per mitjà de la pintura d'història, de gènere i retratista, amb connotacions finals amb aquell corrent romàntic que exaltava formes i passions, tant a partir de la força de la natura i del paisatge, com de la figura humana.


Alexandre Cabanel va néixer el 28 de setembre de 1823 a Montpeller, i va morir el 23 de gener de 1889 a París, després de viure una vida artística plena, celebrada tant pels col.leccionistes d'arreu del món, com per les institucions, com per la noblesa i la reialesa, agradant especialment a l'emperador Napoleó III que, justament li va comprar la seva fantàstica Venus, i a Eugenia de Montijo, entre d'altres.

  
Les crítiques les va rebre, naturalment, dels sectors culturals més progressistes del moment, identificats amb el naturalisme i l'impressionisme, amb aquella defensa d'un art socialment més compromés que no tenia res a veure amb la dimensió galant de la pintura d'en Cabanel.



Tot i les crítiques, Alexandre Cabanel, va tenir nombrosos deixebles, entre els quals l'Aristide Maillol, per exemple. De manera que deixa't d'ismes i contempla amb un ull i amb la llibertat d'esperit necessària, aquesta Venus de Cabanel, mentre amb l'altre ull busques, amb la nocturnitat que calgui, el planeta Venus... a veure què passa!

http://es.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Cabanel

dimarts, 27 de setembre del 2011

Carmelo Arden Quin

L'any 1935, el pintor uruguaià Carmelo Arden Quin, va assistir a la conferència de Joaquín Torres García "Geometría, creación, proporción", i va quedar tan satisfet del seu contingut que, des d'aleshores, va inclinar-se cap a l'abstracció geomètrica, amb tanta fidelitat, que aquesta tendència va determinar el contingut de les seves obres fins al final de la seva llarga vida, tenint sempre a Torres García com a gran referent i autèntic mestre.


Carmelo Arden Quin, nascut a l'Uruguai el 6 de maig de 1913 i mort, als 97 anys, a França, el 27 de setembre de 2010, va ser un notable pintor i escultor tot seguint els postulats essencials del Moviment Madí, del qual en va ser fundador conjuntament amb l'artista plàstic i poeta argentí-hongarès, Gyula Kosice.


El Moviment Madí o Art Madí, creat l'any 1946, va néixer com a proposta ideal per a totes les branques artístiques, des de la pintura a l'arquitectura, tot passant pel teatre, la dansa, la música, el dibuix i l'escultura, amb la seva voluntat de portar a l'extrem els conceptes de "creació" i "invenció", amb la finalitat d'alliberar la creció artística de qualsevol limitació externa a l'obra mateixa, per aconseguir expandir, sense límits, totes les possibilitats derivades de la continuïtat de l'obra d'art.


La paraula "Madí", segons alguns, ve del lema republicà de la Guerra Civil espanyola "Madrí, Madrí, no pasarán", però també es considera com un acrònim dels quatre conceptes artístics bàsics que animaven aquesta tendència: Moviment, Abstracció, Dimensió, Invenció.
Gyula Kosice, per la seva banda, va afirmar, en una ocasió, que el terme "Madí" va surgir com a fruit d'un acte de creació pura, sense cap significat particular, de manera que "Madí" com "Dadà" podia tenir, de fet, qulasevol significat.


Si vols aportar alguna alternativa al terme "Madí", pensa-hi ara, mentre contemples l'obra d'un dels artistes que va donar sentit a aquest moviment durant tota la seva llarga vida, Carmelo Arden Quin.

http://es.wikipedia.org/wiki/Carmelo_Arden_Quin

dilluns, 26 de setembre del 2011

Winsor McCay

Em plau recorar-te avui la figura de Winsor McCay, perquè aquest reconegut historietista nord-americà, un dels més importants de la història del còmic de tots els temps, i autor de la famosa i clàssica tira còmica "Little Nemo in Slumberland", va néixer un 26 de setembre de 1867, 69, o 71, a Spring Lake, Michigan (tot i que es diu també que, de fet, va néixer al Canadà), i va morir el 26 de juliol de 1934 a Nova York, deixant un important rastre dibuixat que ha arribat, amb força, als nostres dies, estimulant la nostra sensibilitat i la nostra imaginació més fantàstica.


En Winsor ja va sentir la passió per al dibuix des de molt aviat i, desfent-se de la pressió paterna que pretenia que es dediqués als negocis, va començar a fer caricatures en una mena de parc d'atraccions de Detroit, col.laborant, a partir d'aleshores, en diverses publicacions com a il.lustrador.

El primer èxit important el va aconseguir l'any 1904 quan la seva tira còmica "Little Sammy Sneeze" va començar a publicar-se amb les seves curioses històries a l'entorn de les petites catàstrofes que provocaven els esternuts del petit Sammy. Després vindria un altre dels seus treballs més destacats "Dream of a Rarebit Fiend" que explicava els malsons d'un impenitent afeccionat a les fondues de formatge, amb profusió dels elements onírics que serien ja habituals en les seves creacions posteriors.

El seu gran èxit va ser, sens dubte, "Little Nemo in Slumberland", tira còmica que va aparèixer l'any 1905 en l'edició dominical del New York Herald, per convertir-se en una obra clàssica del còmic de tots els temps, tant pel caràcter oníric i fantàstic dels somnis que tenia, pàgina a pàgina, el petit Nemo (Ningú, en llatí), com per la manera gràfica d'explicar-los, amb influències formals de l'Art Nouveau, i bona dosi d'imaginació en tots els seus ben acolorits ornaments florals i animals, i en la construcció arquitectònica dels espais del somni diari que els contenia, connectant conceptualment amb el surrealisme posterior i amb la literatura de l'absurd.

Winsor McCay va ser també un dels pioners del cinema d'animació, amb pel.lícules com "Gertie el dinosaure" que van influïr poderosament en d'altres creadors del gènere, com el gran Walt Disney.

Sigues avui, per un moment, com el petit Nemo, i imagina, com ningú, els mateixos somnis que va dibuixar per a ell, el seu creador, Winsor MacCay.

http://es.wikipedia.org/wiki/Winsor_McCay

diumenge, 25 de setembre del 2011

Mark Rothko

Mark Rothko, que es deia realment Marcus Rothkowitz, va néixer a la ciutat lituana de Daugavpils, el 25 de setembre de 1903, i va morir a Nova York, als Estats Units, el seu país d'adopció, el 25 de febrer de 1970, quan, perdut entre els antidepressius i l'alcohol, va acabar voluntariament amb la seva vida, en un moment professional especialment feliç pel gran èxit internacional de la seva pintura feta de lluminosos camps de color que, al final, es van enfosquir considerablement, anunciant ja el seu malaurat suicidi.


Mark Rothko (Marks Rotko, en lituà) va ser un pintot de formació autodidàctica i vocació tardana (cap als 20 anys) quan casualment va descobrir els encants de l'art, després d'intentar, sense èxit, ser actor de cinema.


Al començament la seva obra contenia elements figuratius expressionistes i surrealistes, amb  connotacions biomòrfiques, però, a partir de 1947, Rothko va començar a pintar grans quadres amb fines capes de color, que es convertirien ja, des d'aleshores, en el seu segell inconfusible en composicions similars que contenien normalment, amb tons cromàtics diversos, dos rectangles enfrontats amb els contorns desdibuixats per diferents veladures.



Mark Rothko era un home amant de la vida familiar, però es va divorciar dues vegades, de la mateixa manera que va tallar radicalment la seva relació amb d'altres amics pintors, aïllant-se cada vegada més i sentint-se cada vegada més deprimit, quan curiosament, l'èxit, com a pintor, l'acompanyava de manera més evident.


Dispers entre els antidepressius i l'alcohol, Mark Rothko, es va acabar suicidant, després de pintar diversos quadres marcats per tons negres, allunyats del brillant cromatisme anterior, que semblaven presagiar el dramàtic final, posant el punt i final a la trajectòria creativa d'un dels grans artistes nord-americans, tot i el seu origen lituà, del segle XX, associat, encara que ell ho negava, a l'expressionisme abstracte, amb forta càrrega religiosa que convertia la contemplació dels seus quadres en una autèntica experiència mística.


Avui em perdo en els camps de color de Rothko, mentre et convido a fer el mateix, amb el pinzell a la ma en lloc del bastó muntanyenc!

http://es.wikipedia.org/wiki/Mark_Rothko

dissabte, 24 de setembre del 2011

Cyprian Kamil Norwid

Deixa'm que et descobreixi avui Cyprian Kamil Norwid, poeta, dramaturg, pintor i escultor de la segona generació del romanticisme polonès, que va néixer el 24 de setembre de 1821 a Polònia i va morir el 23 de maig de 1883 a França, després de passar gairebé tota la seva vida lluny de la seva terra nadiua.


En Cyprian va tenir una existència especialment tràgica, amb problemes freqüents de pobresa, fracàs professional, amor no correspost, mala salut i aïllament social, portant la imatge, força habitual de l'artista bohemi, a la seva manifestació més extrema.


Tot i aquesta complexitat vital, en Cyprian Kamil Norwid, home de formació autodidàctica, va ser reconegut, després de ser recuperat de l'oblit, com a un dels quatre millors poetes del romanticisme polonès i com a notable creador plàstic. 


Recorrent avui la problemàtica vida d'en Cyprian, arribo a la conclusió que la meva és com una bassa d'oli, tot i els meus corresponents sotracs existencials! A tu, amable lector, segur que et passarà el mateix!


http://es.wikipedia.org/wiki/Cyprian_Kamil_Norwid