Cercar en aquest blog

diumenge, 31 de març del 2013

100.000 visites














Serveix el meu blog d'avui per celebrar, senzillament, haver sobrepassat la bonica xifra de 100.000 visites de pàgina, circumstancia joiosa que comparteixo amb tu, perquè tu, llegint-lo, ho has fet possible, de la mateixa manera que has donant sentit a aquesta trajectòria de blocaire artístic que vaig emprendre, en la solitut del corredor de fons, quan vaig abandonar, l'octubre de 2010, la meva trajectòria professional a Catalunya Ràdio, i el blog d'art que aleshores vaig començar, en experiència pionera i no tant habitual com ara, a iCat fm.



La teva companyia encoratja aquesta feina que faig des de la meva pròpia disciplina personal, des de la meva més absoluta llibertat, i des de la sensibilitat, que la genètica primigènia i l'esforç constructiu posterior, m'han permès posseïr.


Gràcies en nom meu, del meu blog i del món de l'art. Abraç etern.


divendres, 29 de març del 2013

Carles Mariné

Tot i que la seva exposició "Harar-Barcelona" es va acabar ahir al Reial Cercle Artístic de Barcelona,. em plau parlar-te avui de Carles Mariné, pintor dibuixant i il.lustrador nascut al barri de Sant Gervasi de Barcelona l'any 1973, que, després d'estudiar Biologia i Belles Arts a Barcelona, va canviar radicalment els seus esquemes vitals quan l'any 1995 va travessar per primera vegada la frontera etíop, pel llac Turkana, provinent de Kènia, pujant els més de 20 cims de més de 4.000 metres, mentre s'enamorava, perdudament, dels paisatges d'aquest país, de la seva història, de les seves tradicions i de la seva gent, i, particularment d'una dona, que ara es la seva, amb qui comparteix la vida a Harar, la ciutat del Déus, punt de cruïlla entre l'Àfrica i l'Islam, sense oblidar la seva ciutat nadiua, en vivències alternades, i activitats de connexió natural de cultures com aquesta exposició que uneix, plasticament i existencial, les dues ciutats i els seus dos perfils humans.





Abans d'establir-se a Harar, en Carles es va instal.lar a Lalibela, mentre col.laborava com a dibuixant de camp en diverses expedicions científiques de la Universitat de Barcelona i del comitè MAB (Home i Biosfera), dedicant-se a captar la realitat del paisatge i la fauna dels ecosistemes etíops, amb especial interès pel papió gelada, un papió endèmic del país, i del trencalòs, animal especialment abundant a la zona.






A Harar, ciutat Patrimoni de la Humanitat des de 2066, en Carles Mariné ja és tot un personatge carísmàtic, entre d'altres valors personals, per la seva capacitat de captar les dimensions del paisatge que l'envolta i de les persones que l'habiten, en connexió tan íntima, que en són, de fet, com una perllongació més que ell tradueix amb la inmediatesa de la tinta xinesa sobre paper o amb la més el.laborada tècnica de l'oli sobre tela, creant obres que aprecien tant els turistes que s'acosten a la regió com la gent que visita, amb interés més particular pel seu treball, les galeries d'Addis Abeba.



N'ha fet tants de dibuixos sobre la vida quotidiana d'Etiòpia, en nombrosos paisatges físics i humans, que el seu somni de veure'ls publicats en un llibre ja és una realitat, de la mateixa manera que real ha estat també el seu pas per la ciutat de Barcelona, tot projectant, en exposició al Reial Cercle Artístic, les seves profundes emocions etíops i la seva adhesió, inqüestionable, al llenguatge del dibuix que li permet mostrar-les de manera tan senzilla com directa.





dijous, 28 de març del 2013

Jesús

Tot i que em regeixo per un calendari cada vegada més personal, de perfils de radical laicitat, no deixo de pertànyer a la cultura que em pertoca, i sóc, per tant sensible a la realitat que m'envolta, per seguir, en la distància física, ètica i moral que m'imposo, el seus tradicionals esdeveniments, com els que determinaran, una vegada més, la Setmana Santa que avui comença el seu particular via crucis, en un dijous sant que tindrà ja les seves primeres manifestacions a l'entorn de la figura de Jesús que, tot i la seva importància mítica, no ha estat motiu de l'interès de cap historiador del seu temps, tot i que és personatge central dels diversos textos bíblics, que són, de fet, simples testimonis de fe sense cap rigor històric, ni cap profunditat documental, amb el mateix valor que qualsevol panflet polític, d'ara i de sempre, creat amb finalitats propagandístiques, i farcit de dades manipulades per la imaginació dels escriptors de torn, obsessionats en cantar les excel.lències morals d'una figura que ni tans sols han pogut arribar a definir fisicament, tot i que bé que s'han preocupat de dissenyar-lo com a home modèlic, segons els canons de bellesa tradicional, tant en la seva dimensió espiritual, de bondat infinita, com en la física, per altura, complexió, blancor de pell, i rostre bell, d'ulls blaus i rossos cabells llargs, tot convertint-lo en l'ídol de masses que la pròpia religió católica negava als pagans, condemnats per la seva malsana i perversa  idolatria.




  
Si reflexiono avui sobre l'aspecte físic de Jesús, de la mateixa manera que ho he fet en altres ocasions sobre la seva suposada trascendència religiosa, és com a reacció natural a la propaganda que, de tant en tant, apareix a la meva bústia, dels Testimonis Cristians de Jehovà, amb acolorides il.lustracions de la imatge d'un Jesús tan mancat de rigor històric com els diversos jesusos que ens ha servit, al llarg de la història, pintors, escultors, i grafistes en general, responsables d'una iconografia tan falsa com la història que pretenen il.lustrar, i tan fantàstica com la que ens ha servit, al llarg del temps, la indústria cinematogràfica, en increíbles ambientacions i estètiques ajustades als gustos de cada època, incapaç de sacrificar el glamour dels actors en bé de la veracitat tant del relat com de tots els seus components plàstics, des de la indumentària i els pentinats, a la pròpia arquitectura de tot el conjunt.
















El cert és que la Bíblia no dóna mai cap descripció física de Crist, tot i que autors històrics diversos l'han anat definint, al llarg del temps, amb qualificatius tan diferents com ara deforme, lleig, baix, malalt de lepra, o coix, fins que cap als segles IV i V ja s'el comença a definir com el més bells dels homes, amb els llargs cabells rossos i llargs, la seva barba clara, els ulls blaus i la pell blanca i suau, que l'identificarien de manera oficial a partir de l'Edat Mitjana, creant el conjunt iconogràfic que, amb determinades variants, l'acompanya encara actualment.



Per l'època, fa 2013 anys, per l'ubicació geogràfica, l'Orient Mitjà, i per les característiques ètniques jueves, 
Jesús havia de ser un home no gaire alt, de pell morena, ulls foscos i cabells negres o castanys, i barba similar, com bé van demostrar els estudis recents  fets amb tècniques forenses a partir del crani d'un home jueu del segle I que presentava aquestes trets, invalidant la tesi oficial imposada a l'Edat Mitjana i reforçada per les Creuades que van convèncer els europeus que els qui tenien la pell més fosca eren, indiscutiblement, infidels.

 
 


  
Objecte de reflexió permanent, deixo a la teva consideració la valoració d'aquest Jesús, de físic incert, vida desconeguda, i divinitat discutible, que, tot i així, s'ha convertit en un dels personatges més famosos de tots els temps, en nom del qual s'ha estimat i s'ha matat en proporcions similars a les que han animat la vida de qualsevol dels altres líders religiosos i polítics que en el món hi ha i, malauradament, hi haurà eternament.





dimecres, 27 de març del 2013

Art i feminisme a l'Amèrica Llatina

"Cossos oberts i imatges extremes: Art i feminisme a l'Amèrica Llatina" és el nom del curs que dirigirà la Doctora en Història de l'Art Irene Ballester Buigues (Alacant, 1979), com a persona especialment preparada per a qüestió tan delicada com aquesta, pel seu Màster Universitari en Investigació Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania, per la Universitat Jaume I de Castelló, pel seu llibre "El cuerpo abierto" (Ed. Trea, 2012), per la seva funció de coordinadora de la plataforma web activista AVCG  (art contra la violència de gènere) http://artecontraviolenciadegenero.org/, com a membre de MAV (Mujeres en las Artes Visuales) i de l'AVCA (Associació valenciana de crítics d'art) i per un bon nombre de textos, publicats en diversos mitjans, centrats en aquesta reflexió sobre el feminisme i les imatges extremes, que justifica , també, el curs en qüestió, que es farà a Madrid, a la seu de la Fundació FIArt, els dies 15, 16, 17, 18, i 19 del mes d'abril próxim.




  
Es tracta d'un curs dirigit a totes les persones interessades en l'art contemporani i en l'art fet per dones, analitzat des d'una perspectiva feminista, en contex cultural llatinoamericà, tot observant el desenvolupament progressiu d'un llenguatge plàstic particular que troba, en el propi cos de la dona, l'espai d'intervenció física i de reflexió conceptual ideal per projectar els temes que determinen la seva condició femenina, des de la sexualitat i la maternitat, a la denúncia social i política, contra la dictadura militar, la violència de gènere i, en últim terme, el feminicidi, a la vegada que es qüestiona, amb mirada transparent, les normes patriarcals de l'entorn que, tot i els canvis socials, continuen intentant mantenir la seva malsana influència tradicional.

                                          Daniela Edburg

                                          Regina José Galindo


Els cossos femenins s'obren a l'expressió plàstica i a la denúncia, projectant la seva autonomia mentre t'obliguen a revisar els tabus socials que els han condemanat al silenci i a l'opacitat, per obtenir la transparència que evidencia la seva èssencia i el seu crit combatiu de justificada resistència feminista.

                                                      Mayra Martell

                                          Ana Mendieta

                                         Laura Ugalde

El curs t'ajudarà a conèixer el concepte general de feminisme i el seu significat particular en context llatinoamericà, el compromís polític de les artistes i el seu temps, la seva posició davant dels abusos de poder de l'estat, el feminicidi, i la realitat del cos femení com a territòri de resistència i de lluita, entre la perfecció i la violència.

                                          Ambra Polidori

                                          Teresa Serrano


                                                              Lorena Wolffer

Si et plau participar-hi, a un preu de 120 euros, envia la teva sol.licitut a l'adreça electrònica  fiartorg@gmail.com  especificant el teu nom i cognom, el teu DNI i un telèfon de contacte, i el contacte s'haurà establert satisfactoriament, perquè puguis entrar en el coneixement en aquest territori artístic de reivindicació natural de la dignitat femenina, amb perfils netament feministes i interessants resultats plàstics.





http://www.fundacionfiart.org/