Cercar en aquest blog

divendres, 21 de juliol de 2017

dijous, 20 de juliol de 2017

dimecres, 19 de juliol de 2017

Gats & Port

dibuixos claudi
Nova exposició al Museu Marítim de Barcelona segons nota de premsa rebuda:

El Museu Marítim de Barcelona inaugura l’exposició:
Gats & Port
Inauguració: dijous 20 de juliol a les 19 h
Dates obertura públic: del 21 de juliol a l’1 d’octubre de 2017
Horari: de 10 h a 20 h tots els dies de la setmana
Lloc: Vestíbul – Museu Marítim de Barcelona
Preu: gratuïta




El Museu Marítim de Barcelona inaugurarà demà dijous 20 de juliol l’exposició Gats & Port. La mostra està organitzada per l’associació per a la protecció dels animals Barcelona Gat i Gos i presenta una trentena de fotografies a gran format dels gats que viuen a les colònies controlades del Port de Barcelona. Les fotografies exposades han estat preses per la fotògrafa Helena J. Heidenreich, voluntària de la protectora.


La voluntat de Barcelona Gat i Gos amb aquesta exposició, que serà itinerant, és dignificar la imatge dels gats de carrer, molt sovint malvistos per la ciutadania o percebuts com una molèstia. Es pretén -mitjançant la fotografia- conscienciar a la ciutadania sobre la necessitat de perseverar en el model de colònies controlades sanitàriament per aconseguir no només que la convivència entre humans i animals sigui positiva, sinó també enriquidora.



Les colònies de gats del Port de Barcelona es mantenen gràcies a la feina voluntària de l’associació per a la protecció dels animals Barcelona Gat i Gos i a la col·laboració de l’Autoritat Portuària de Barcelona. L’exposició mostra a través de les fotografies com és la vida dels gats al Port i el treball dels voluntaris, que fan una tasca de control, alimentació i assistència sanitària. Mantenir controlats i cuidats els gats que viuen dins d’un territori és possible i és positiu per als animals. El fet que els gats siguin esterilitzats per mantenir estable la població, controlats sanitàriament i alimentats amb pinso sec, es tradueix en uns exemplars sans i bells que conviuen harmònicament amb les persones i l’ entorn, i el fan més ric. 


 
Complemento aquesta informació expositiva felina amb la imatge d'en Fèlix, el gat de la meva filla Amanda, que viu a Camprodon a tocar del Ritort!

Un impulso extraño

dibuixos claudi
La Fábrica de Madrid té novetats...copio la informació rebuda:





 
“UN IMPULSO EXTRAÑO” RECOGE LAS IMÁGENES MÁS REPRESENTATIVAS DEL PATRIMONIO FOTOGRÁFICO DE LIBANO ANTERIOR A LA GUERRA DE 1975
 


La Fábrica coedita con Casa Árabe y la Fundación Árabe para la Imagen (AIF) una selección de fotografías que muestran la cultura y la realidad sociopolítica del Líbano entre 1920 y 1960.


 
Esta obra reúne algunas imágenes de la colección particular de Mohsen Yammine, quien desde 1979 recopila fotografías en distintos soportes y formatos para conservar la memoria de lo que fue su país antes de la guerra civil.




Un testimonio sobre la vida, cultura y tradiciones de un país que poco a poco desaparecían por efecto de la guerra.




Más información


Isabel Cisneros
Jefa de Prensa La Fábrica
T. 
91 298 55 11
isabel.cisneros@lafabrica.com

La Fábrica
Oficina de prensa
T. 
+34 91 298 55 11
prensa@lafabrica.

El Racó de Pensar 46

El Racó de Pensar d'avui, dimecres, 19 de juliol de 2017. Camprodon!


divendres, 14 de juliol de 2017

L'Alejandro Sales tanca la seva galeria d'art

dibuixos claudi
Recullo, amb pena, el text de l'Alejandro Sales on ens comunica el tancament de la seva galeria d'art:


El Fin
Todas las cosas tienen su fin y estas líneas son para comunicar el final de la galería.
Hace 32 años empezó mi andadura en este menester. Hubo tiempos buenos, otros malos, otros intensos y últimamente tiempos de desinterés.
Los principios no fueron fáciles, ya que en aquel momento el arte contemporáneo era la locura de unos pocos. Con el tiempo fue interesando cada vez más hasta que estalló una especie de locura por poseer lo que muchos aún llamaban pintura moderna. En aquel momento aparecieron los museos de Arte Contemporáneo y el comprador de obras de arte se dio cuenta que lo que en su día adquirió no estaba o tal vez muy poco representado en estos nuevos “Santa Sanctórum” del Arte. Podía recorrer medio mundo y en todos estos Museos veía siempre lo mismo. Se había globalizado mundialmente el arte de una forma institucional. 


Las ferias de Arte irrumpieron por todo el planeta, y de las cinco o seis que había cuando yo empecé hoy se pueden contar por cientos. Cada vez con unas tendencias más provocadoras que a un cierto y respetable público dejó de interesar para convencer a otro público de lo que según ellos son las nuevas tendencias.
Comentarios de directores de museos como “ a mi no me interesa la pintura” u otros que están muy al tanto de quien son los nuevos “creadores” pero desconocen a Caspar David Friedrich como alguno en su momento me comentó, da mucho para reflexionar. También he conocido a fotógrafos que no tenían máquina de fotografiar, que el precio de sus copias iban en función de su tamaño y que las más grandes su destino era sólo para museos. También da mucho que pensar. Podría escribir un largo libro de historias, vivencias y anécdotas. No descarto que algún día lo haga.


Nadar a contracorriente tiene el riesgo de ahogarse y hoy en esta profesión las aguas son muy turbulentas y nadas a favor de estas corrientes o corres el riesgo que se te traguen las aguas.
Recuerdo hace un montón de años Leo Castelli me comentó, Yo he nacido en la generación de Jasper Jones, de Rauschemberg, de De Kooning y de ellos me interesa y me gusta su trabajo. Con Warhol ya es otra cosa, pero se vende bien. Tú mantente unido con los artistas de tu generación, me comentó, y si te haces famoso podrás vender lo que sea, aunque sean “Barcelós”.
Poco debe extrañar esta decisión, en estos últimos años he visto cerrar lugares entrañables para mi, desde Restaurantes, locales y hasta tiendas que parecía imposible desaparecieran de nuestro entorno y también galerías, unas por jubilación y otras que como yo que hemos prescindido en ocupar un lugar en esta ciudad que quizá ya no nos corresponda.


Tras más de 30 años de profesión he conocido a un montón de personas desde artistas a galeristas. Clientes y algún que otro coleccionista. De muchos guardo muy buen recuerdo y espero que nuestra relación siga perdurando.
Espero haber contribuido en estos más de 30 años de algún modo en el ámbito cultural de esta ciudad. Fue y ha sido hasta el final mi preocupación la de mostrar cosas que particularmente me interesaron, fuera de modas y de tendencias y siempre con un guiño especial a la Pintura, disciplina que según mi entender ha sido muy mal tratada y muchas veces ninguneada. Brindo por esos pintores con vocación, tenacidad y oficio que siguen hoy aún en sus talleres esperando la llamada de algún coleccionista que quiera hacerse con alguna de sus obras.


Hasta final de Julio, la galería permanecerá abierta por si alguien quiere venir a tomarse una cervecita fresquita, despedirnos o comprar alguna de las obras que durante estos más de 30 años he ido comprando y exponiendo.


Gracias a todos, y Adiós.
Alejandro

http://www.alejandrosales.com/
http://dearteygastronomia.blogspot.com.es/

El Racó de Pensar 45

El Racó de Pensar d'avui, divendres, 14 de juliol de 2017. Sant Pol de Mar!

dijous, 13 de juliol de 2017

Fort. El temps no importa

dibuixos claudi
El Museu de l'Empordà informa:


Us convidem aquest DIVENDRES, A LES 18:30 H., a la VISITA COMENTADA a l'exposició "FORT. EL TEMPS NO IMPORTA".
La visita s'iniciarà al Museu de l'Empordà i continuarà a la Casa Empordà (antic Escorxador).
Cal inscripció prèvia al 972 50 23 05 o infome@museuemporda.org
Us esperem!


El Racó de Pensar 44

El Racó de Pensar d'avui, dijous, 13 de juliol de 2017. Camprodon!


dimecres, 12 de juliol de 2017

Donació d'América Sánchez

dibuixos claudi
Recullo contingut del correu que m'han enviat la Divina Huguet des del Museu dels Disseny de Barcelona, relacionat amb la donació d'América Sánchez:


El Museu del Disseny de Barcelona ha rebut la donació de més d’un centenar de peces i gran part de l’arxiu professional d’América Sánchez.  Guardonat en sis ocasions amb el premi Laus de l’ADG/FAD i el 1992 amb el Premio Nacional de Diseño és un dels dissenyadors gràfics més representatius del nostre país. Especialitzat en la creació de símbols i identitat corporativa, la seva llarga trajectòria abasta també el cartellisme, la tipografia, la publicitat, la senyalística o el disseny editorial.



La donació s’incorpora tant als fons de la Col·lecció de Disseny gràfic amb 116 peces representatives de tota la seva trajectòria, algunes de les quals entraran a formar part de la nova exposició permanent que es prepara pel 2018, com a l’arxiu del Centre de Documentació del Museu del Disseny amb documentació relacionada amb uns 500 projectes des de 1964 fins el 2012. Tot un fons d’obra gràfica que deixa testimoni de la trajectòria i manera de treballar d’America Sanchez que contribuirà al coneixement i l’estudi d’aquesta figura emblemàtica del nostre disseny. 



Juan Carlos Pérez Sánchez conegut professionalment com América Sánchez va néixer a Buenos Aires el 1939.  Format de manera autodidacta, estudiant les publicacions de Josef Müller-Brockmann, va començar a treballar a l’Argentina com a dibuixant a les agències Barnum i Agens, però el 1965 es trasllada a Barcelona on establirà la seva residència i crearà el seu estudi.



Divina Huguet
Premsa
Museu del Disseny de Barcelona
Institut de Cultura

Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38
08018 - Barcelona
93 256 68 00

Segueix-nos a:

Descripció: Descripció: fb  Descripció: Descripció: tw  Descripció: Descripció: pint  Descripció: Descripció: ins

Descripció: cid:image003.gif@01CEC35E.48A0C140



http://graffica.info/america-sanchez/
https://es.wikipedia.org/wiki/Am%C3%A9rica_S%C3%A1nchez