Cercar en aquest blog

dijous, 28 de febrer del 2013

Mario Pasqualotto

 

















Si Johann Wolfgang Goethe, precursor del romanticisme alemany, va exclamar, en el seu llit de mort, les paraules "Més llum!", Mario Pasqualotto, artista multidisciplinar de perfils povera, posa el títol d'"Ànima...més llum! Ànima...res més!", tot recordant-les i com a punt de partença de la seva pròpia reflexió plàstico-filosòfica, a l'exposició que s'inaugura demà, divendres, 1 de març, a Can Manyé d'Alella, on la seva llum particular brillarà fins al 20 de març.






Mario Pasqualotto (Barcelona, 1953) connecta de manera molt natural amb els principis conceptuals i funcionals de l'arte povera, projectant el seu encant estètic i la seva força ètica, amb rerafons social i ecològic de consum sostenible i creativitat infinita, en fronts tan diversos, com ara, instal.lacions, performances, environaments, escultures, esculto-pintures, joies, dibuixos i obra gràfica, que, progressivament li han permés abandonar el llenguatge de la pintura pura, sense deixar, de fet, mai de pintar, mantenint l'artifici de la pintura, amb tots els seus habituals components, color, textura, transparència, profunditat, i llum, per mitjà de materials d'us industrial, com la planxa de vidre, el metacrilat, el plàstic, l'objecte trobat d'arrel surrealista, o els lluminosos neóns, que creen, acuradament combinants, composicions assimilables al llenguatge de la pintura en la seva històrica obsessió per captar la realitat a través de la ficció que el propi acte de pintar estableix.



 
Les obres que animen aquesta nova exposició a Can Manyé formen part de la sèrie "Basar del desig" que Mario Pasqualotto, que acostuma a treballar en sèries més que en obres aïllades, ha fet aprofinat la força intrínseca, textural, emocional i comunicativa, de les senzilles bosses de plàstic de la compra que ha anat acumulant, lluny de la perillosa síndrome de Diogènes, arreu on viatja, per convertir-les en la base d'aquest treball artístic que les sacralitza, re-convertides en fantàstiques rosasses de llum, com a finestres que s'obren magicament en noves arquitectures emocionals que albiren una nova poètica vital contraria a la banalització que l'existència quotidiana, de compradors compulsius del gran basar del desig, sembla exigir-nos diariament si no posseïm d'altres recurssos intel.lectuals que ens alluyin del perill de la inconsiència rutinària.





Mario Pasqualotto, alquimista contemporani, dignifica la banalitat dels objectes d'usar i llançar, alhora que aconsegueix que brillin com a autèntiques joies en la seva reconversió artística i amb la mateixa força evocadora d'emocions passades que contenen les grans obres d'art o els petits objectes que hem incorporat, amarant-los de vida, a les nostres pròpies biografies, en les quals aquestes insignificants bosses de plàstic, amb els colors i els grafismes identitaris de marques i paísos diversos, poden tenir, a partir d'ara, més valor que les coses que algun dia van poder contenir, fent del mateix contenidor, objecte preaut del col.leccionista de somnis que tens, com en Mario, viu eternament en el teu interior.





http://www.alella.cat/agenda.php

http://www.mariopasqualotto.com/secciones.php?id=3

dimecres, 27 de febrer del 2013

Dennis Hollingsworth

 


Celebro avui el 15è aniversari de la Galeria Miguel Marcos de Barcelona, i ho faig dedicant aquest blog a l'exposició "Terrestrial" del pintor nord-americà Dennis Hollingsworth que la ocuparà des del dissabte que ve, 2 de març, fins la 12 d'abril, convertint el propi espai expositiu en espai de la reflexió actual d'un artista que estableix ara diàleg entre la consistència matèrica de la terra (Terrestr), que inclou la nostra pròpia dimensió física associada a la carnositat voluptuosa de l'oli, i l'estructura subtil del cosmos celestial (ial) que ordena el caos, de la mateixa manera que l'artista equilibra i harmonitza les seves composicions, tot projectant la seva pròpia ubicació en aquest escenari universal que ell habita en aquest punt de fusió de contraris, que s'alimenten mutuament, creant aquesta nova realitat plàstica o terriotri mental batejada per ell amb el nom de "Terrestrial", que fon en una única entitat intangible la terra i el seu complement celestial.





En Dennis va néixer, gairebé per atzar, a Madrid, l'any 1956, però ha crescut i s'ha format a Los Ángeles (Califòrnia), on, després de llicenciar-se en arquitectura, va dirigir les seves mans cap als pigments pictòrics, dedicant-se a pintar des dels anys 90 en la línia dels nous expressionistes nord-americans de la Costa Oest, per projectar-se a Espanya l'any 2006 amb una primera exposició a la mateixa Galeria Miguel Marcos, on hi exposaria encara una segona vegada, per fer-ho actualment per tercer cop, deixant el seu rastre pictòric de constel.lacions, microexistències còsmiques i connexions entre la realitat de l'èsser, els cosmos, la seva particular representació plàstica i tota la reflexió filosòfica que comporta en el camí d'un coneixement existencial materialitzat en el color, la forma plàstica, i la seva distribució en l'espai limitat d'una tela que conté tota la immensitat de l'univers.





Reflexionar sobre l'espai  real, l'aparent i el que correspon a la superficie pintable, implica també fer-ho sobre el temps, com a factor ímplícit tant en la pròpia concepció de l'espai com en el propi treball de l'artista, que l'ha de ajustar a una tècnica, com la de l'oli, que seca lentament, sobretot quan s'aplica "alla prima" directament, sense correccions ni veladures, oferint-li la possibilitat d'establir un diàleg conscient, d'intensitat progressiva, amb els elements que van apareixent sobre la tela, impregnats de la reflexió intel.lectual que els acompanya, en fusió natural entre la mà, que executa, i la ment, que la dirigeix.



Dennis Hollingsworth ens confirma que cada artista és, en ell mateix, centre del seu propi microcosmos personal, en connexió natural amb tots els altres microcosmos artístics, per construïr, junts, el gran cosmos de la vida contemporània en la seva dimensió plàstica, entre el cel i la terra, entre la matèria i l'esperit, entre el cos i la ment, i entre la carn-pictòrica i el cervell que la conceptualitza.

http://www.galeriamiguelmarcos.org/
http://www.dennishollingsworth.us/

dimarts, 26 de febrer del 2013

Imposible de Etiquetar

 








Setba Zona d'Art de Barcelona presenta, fins al 3 de març, les 38 peces seleccionades del Pimer Concurs d'Art "Imposible de etiquetar" convocat per Cerveses Alhambra amb la voluntat de convertir-se en una autèntica plataforma d'exhibició, difusió i suport als nous creadors, amb el propòsit de projectar les seves excel.lències en el camp de l'expressió artística i cultural, en general.





Aquesta primera convocatòria s'ha dirigit als estudiants dels últimus cursos de Belles Arts i d'Escoles d'Art públiques i privades de quatre ciutats espanyoles: Barcelona (Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Escola Superior de Disseny i Art La Llotja i Escola Deartibus; Bilbao (Facultat de Belles Arts de la Universitat del País Basc); Santander (Escola d'Art nº 1 de Cantàbria; i Madrid (Universitat Complutense de Madrid i les Escoles d'Art El Enclave i Decinti Villalón)




El jurat, compost per professors de les diverses facultats i escoles participants, ha seleccionat les 38 peces que s'exposen de les 150 obres originals i inèdites que s'hi van presentar, en camps creatius diversos, com ara la pintura, la fotografia, el videoart i l'escultura, de la mateixa manera que n'hauran de triar una per atorgar-li el Primer Premi del Concurs d'Art "Imposible de etiquetar" que consisteix en una beca, d'un mes de durada, per assistir a un curs de l'escola londineneca The University of Arts, que inclou també classes d'anglès a l'Escola de llengües High Holburn Street, en una decisió que es farà pública quan acabi l'exposició a Barcelona, que tanca també el recorregut itinerant que va començar a Madrid, tot passant també per Santander i Bilbao.


Actualment, que qualsevol creació contemporània resulta difícil d'etiquetar, trobo excel.lent que s'hagi creat un premi que projecta aquesta dificultat d'etiquetatge d'unes obres que, corresponents a creadors molt joves, encara resulten molt menys etiquetables, tot i que ja apunten camins de futur que el propi futur anirà concretant, fins a aconseguir que la millor etiqueta sigui el propi camí fet.


També em plau comprovar que l'etiqueta de les cerveses Alhambra s'associi a un premi  tan impossible d'etiquetar com aquest, demostrant fins a quin punt és important el paper de sponsor de l'art i de la cultura del món empresarial que aquesta marca representa.


dilluns, 25 de febrer del 2013

Xavier Rodés

En Xavier Rodés (Barcelona, 1971) trasllada ara  la seva mirada pictòrica, fixada saviament en els seus quadres, des del seu Masnou de vida i treball actuals, als espais expositius de La GaLeRia de Sant Cugat del Vallès, per tenir-ho tot a punt per a la inauguració, divendres que ve, 1 de març, de la que serà la seva primera mostra monogràfica, en aquest ja històric recinte d'art santcugatenc, composta per una 30ena llarga d'olis sobre tela o fusta i de diversos dels dibuixos que evidèncien la seva força creativa en el seu estat mes sensible i pur, i en la seva dimensió de senzillesa màxima i màxima captació de formes, volums i atmosferes ambientals, que són, sobretot, emocionals, i tant essèncials com les que configuren tot el seu univers pintat.






Amant d'una solitud que no sè si correspon a la seva circumstància personal actual o és el resultat d'un procés mental d'apreciació de l'existència en la seva essència més despullada, la seva pintura sembla recòrrer els rastres de la vida dels homes sense mostra-los mai en imatges directes, tot i que tots els elements que utilitza, en paisatges urbans o naturals, en interiors d'habitacles, o en les seves quotidianes natures mortes, evidèncien la seva presència i l'alé que desprenen les seves emocions, en composicions pintades que, tot i ser, contemporànies, poden semblar atemporals, tot i que el disseny d'un vehicle, la forma d'un edifici, l'aspecte d'una joguina, o el perfil d'una platja, parlen d'un temps present que conté, però, amagat, el passat que l'ha fet possible, tot albirant els perfils del seu propi futur.





No va ser en và que el projecte de final de carrera a l'Escola Eina, que va realitzar sota la tutoria del pintor Xavier Serra de Rivera, es titulés "Ruïnes modernes", ni gens estrany és que acoseguís la qualificació d'excel.lent, ja que contenia les formes embrionàries que després ha anat desenvolupant gràcies a la seva capacitat tècnica com a pintor i com a dissenyador pel seu pas anterior per l'Escola Elisava, i a una sensibilitat especial per detectar els senyals subtils del pas del temps en una existència que es manifesta a través de formes físiques externes, de consistència realista, que contenen, ocultes, tots els seus registres més emocionals.




La pròpia quietut existencial que impregna la seva pintura i la pròpia estructura física dels quadres, fa que l'important no sigui el tema tractat sinó la seva definició estructural, per aconseguir que paisatges, natures mortes o interiors, respirin aquest mateix esperit que immobilitza la imatge mentre anima el pensament dirigint-lo cap a territòris mentals farcits de mecanismes subtils que disparen reflexions profundes sobre l'art d'existir mentre es convertexien, alhora, en vertaderes manifestacions artístiques.




Si et plau viure, en viu i en directe, l'experiència artística i vital d'en Xavier Rodés, tot recorrent els seus espais pintats, acostat't a La GaLeRia de Sant Cugat del Vallès, el mateix divendres, 1 de març, a les 19:30, en ple acte inaugural, o ves-hi qualsevol altre dia, fins a mitjans d'abril, quan es clausuri., per deixar l'espai expositiu a d'altres llenguatges plàstics contemporànis.





http://www.batlleargimon.com/

http://www.xavierrodes.com/