Cercar en aquest blog

dissabte, 28 de juny del 2014

Anish Kapoor

 











Un dels noms d'artistes significatius per entendre l'essència de l'art contemporani que va citar en Jordi Ribas en el context de la segona sessió del curs "Posa't en forma amb l'art contemporani" que es va celebrar abans d'ahir, dijous, a Can Manyé-Espai d'Art i Creació, d'Alella, va ser el d'Anish Kapoor, un dels escultors indis més influents de la seva generació i del panorama general de la creació contemporània.


L'Anish Kapoor (Bombai, 1954), tot i que va rebre una educació mixta, hindú, pel pare, i jueva , per la mare, no creu en la justificació ètnica de l'activitat creativa, sinò en la força intrínseca de l'obra final, encara que, naturalment, els trets psicògics que l'animen estiguin connectats, emocionalment, amb uns paisatges d'infantesa, que, en el seu cas, van ser substituïts ben aviat, a principis dels 70, pels de la cosmopolita ciutat de Londres, on viu i treballa des d'aleshores.


En Kapoor va fer la seva primera exposició individual l'any 1980 a la galeria Patrice Alexandra de París, aconseguint, ja des d'aleshores, gran projecció internacional gràcies a la seva exploració de la forma escultòrica abstracta, les seves grans instal.lacions i les seves tan reconegudes propostes artístiques públiques a l'aire lliure.


El treball escultòric de l'Anish es distingeix per la seva voluntat d'aproximar-se a l'orígen de les coses i de la pròpia activitat creativa, per produïr objectes que no ho acaben de ser, en curiós joc paradoxal, i pel seu afany autogenerador i autocreatiu amb propostes de gran contundència formal i una bona quantitat d'interrogants filosòfics.

  
Les seves escultures estan fetes amb materials tàctils o altament reflectants, entre pigments purs i brillants, cera vermella com la sang, fibra de vidre pintada, pedra, acer inoxidable polit, o, ultimament, ciment, per ocupar una determinada arquitectura, interior o exterior, creant relacions emocionals amb els espectadors que les observen en un joc d'intercanvi sensorial de gran intensitat.


Tot i ser-ne ell l'autor, les escultures de l'Anish Kapoor semblen accidentals, com si haguessin aparerescut de manera espontània, o com si sempre haguessin existint, ocupant un espai que havia de ser, necessariment, el seu, en un temps que, tot i els canvis, també sembla absolutament justificat.


divendres, 27 de juny del 2014

Gyotaku de Victòria Rabal

La Nau 3 del Museu Marítim de Barcelona-Drassanes Reials presenta, fins al 28 de setembre, l'exposició "Gyotaku-Capturar l'ànima dels peixos" de Victòria Rabal (Barcelona, 1958), que mostra l'habilitat de l'actual directora del Museu Molí Paperer de Capellades en la tècnica japonesa "Gyotaku" (gyo=peix, taku-frotar) que vol dir, literalment, "impressió de peixos", i també practicament, doncs es tracta de la impressió directa de més de 70 espècies de peixos i mol.luscs sobre paper fet a mà de fibres de ganpi i mitsumata, que són dos arbusts típics del Japó.


Com indica el títol sencer de l'exposició, el subtil treball de la Victòria aconsegueix capturar, realment, l'ànima dels peixos, ja que peixos i mol.luscs es renten, s'assequen i s'entinten, per impressionar, posteriorment, la suau superfície d'un paper que sembla conservar-los eternament, després d'haver sentit la fredor dels seus cossos morts.


L'exposició de la Victòria es, de fet, una gran instal.lació-estenedor de més de 200 metres de llargada, que mostra 300 estampes de peixos i mol.luscs en clau d'atles d'empremtes naturals i dimensió d'assecador de peix o de paper i, finalment, d'immens oceà que ret homenatge, ara ja plàstic, als èssers que l'habiten.

 



http://www.facebook.com/MuseuMaritimdeBarcelona

dijous, 26 de juny del 2014

Moviment Situacionista










Ahir em vaig començar a posar en forma amb l'art contemporani a la sessió "Llenguatges i formats artístics/ Actituds i posicionaments crítics", que dirigia l'historiador de l'art i mediador artístic Jordi Ribas Boldú a Can Manyé, Espai d'Art i Creació, d'Alella, en el context d'aquest curs de quatre dimecres consecutius que m'ha de permetre refrescar els meus coneixements sobre una matèria plena de noms i conceptes permanentment revisables, com els relacionats, per exemple, amb el Moviment Situacionista o Situacionisme, que avui ocupa el meu interés i tot l'espai d'aquest blog, entre d'altres coses perquè no és dels que millor conec ni dels que millor recordo.

Resulta que el Situacionisme en qüestió s'oficialitza historicament el 28 de juliol de 1957, quan una sèrie d'intel.lectuals, artistes i escriptors, es reuneixen a Cosio d'Arroscia, sota el lideratge del revolucionari, filòsof, escriptor i cineasta francès, Guy Debord, per constituir-se com a organització d'intel.lectuals revolucionaris contra la dominació capitalista, tot fusionant, politicaments, les diverses ideologies d'esquerres presents des dels segle XIX, i, creativament, els diversos grups d'art avantguardista, com ara la Internacional Lletrista, el Moviment per a una Buahaus Imaginista (MIBI), i l'Associació Psicogeogràfica de Londres, amb l'objectiu programàtic de reviure tot el potencial polític-radical del surrealisme.

Entre els termes que identifiquen l'essència del Situacionisme s'hi troben, per exemple, el "Detournement", o la possibilitat de transformar un objecte capitalista en un altra de dimensió crítica; la "Recuperació", o la incorporació d'idees revolucionaries a la realitat quotidiana; la "Deriva", o la importància de les emocions en la definixció de la realitat urbana; la "Psicogeografia", o la connexió natural entre territori i emoció; i la "Creació de situacions", o la capacitat de crear situacions, previament dissenyades, entre poders fàctics i mitjans de comunicació.



El Situacionisme, que va alimentar fermament l'esperit revolucionari del Maig del 68, es va autodissoldre, l'any 1972, tot i els intents de recuperació que l'any 1972 van conduir a la creació de l'Antinacional Situacionista, de vida efímera.


Encara ara la Internacional Antiteocràtica Insurreccional continua mantenint viva la flama d'aquell historic Situacionisme que, politicament, proposava el comunisme com a ordre social ideal.

http://es.wikipedia.org/wiki/Situacionismo

dissabte, 21 de juny del 2014

Manifest pel dret a decidir dels Artistes Visuals

Transmeto la informació rebuda a l'entorn del Manifest perl dret a decidir dels Artistes Visuals per si et plau adherir-t'hi enviant correu a aquestes adreces:

 
El proper 30 de juny es farà entrega del Manifest dels artistes visuals de Catalunya pel dret a decidir, a la Presidenta del Parlament Sra. Núria de Gispert, i tot i que en aquests moments ja hi ha un llistat de 380 artistes, es demana a aquells que encara no ho hagin fet, s'hi vulguin adherir i fer-ne difusió.


MANIFEST PEL DRET A DECIDIR dels Artistes Visuals
Exercir com a artista, avui més que mai, vol dir mantenir una relació de diàleg amb el món i la cultura actuals. Vol dir escoltar i respondre als reptes de la societat i del país en què vivim. La nostra actitud, com a artistes i com a ciutadans, està fonamentada en els més alts valors de la civilització occidental. El primer de tots és el respecte per la dignitat i la llibertat de les persones i, en conseqüència, dels pobles i de les nacions. Sense aquest principi no hi ha democràcia. Aquesta és la raó i la base de l’ordenament jurídic internacional. Aquí neix l´anhel i el desig democràtic ferm que empeny el poble català, la nació catalana a expressar-se i a ser escoltada i acceptada per les altres nacions.


Nosaltres, artistes, entenem i recolzem aquest missatge i aquest repte com una gran performance democràtica, com un gran acte de creació política, estèticament encisador, políticament creatiu i trencador, però obert, respectuós, democràtic, inclusiu dels pobles i cultures que conviuen amb nosaltres. Fem nostra i valorem la convivència amb la llengua i la cultura espanyoles, llegat valuós i irrenunciable. Fem nostres les aportacions dels que ara i des d´antic conviuen amb nosaltres i ens respecten.


Amb respecte i amb democràtica fermesa, volem manifestar el nostre suport a les declaracions i accions del Parlament de Catalunya en defensa i promoció del  “ dret a decidir”.


Els sotasignants volem fer arribar i difondre aquest manifest al conjunt d´institucions polítiques, cíviques, socials i culturals del nostre país.  Volem fer explícit  el nostre recolzament i la nostra implicació en aquest gran procés cívic i polític que ha iniciat la societat catalana convençuda de la seva legitima condició de ser nació i subjecte sobirà.