Cercar en aquest blog

dimarts, 30 de juliol del 2013

Claudi Puchades-Papillonscopi-Exposició al Mas Pi.Verges (Girona) 2013.

En Jordi Bofill ha tingut la deferència de realitzar un nou vídeo amb imatges diverses del dia de la inauguració de la meva exposició "Papillonscopi" al Restaurant Mas Pi de Verges, entre obres i persones, en ambient de celebració de l'obertura d'aquesta mostra de papallones calidoscòpiques, dibuixades, primer, i manipulades, posteriorment, per mitjà de diversos programes informàtics, que volaran, en semi-llibertat, en aquest espai de cultura i gastronomia, fins al 15 de setembre.






dilluns, 29 de juliol del 2013

Emmet Gowin

 



La Fundació Mapfre de Madrid presenta, fins a l'1 de setembre d'enguany, la primera exposició a Espanya del gran fotògraf nord-americà Emmet Gowin, tot recollint els seus universos íntims, en rigurós blanc i negre, amb la seva esposa, Edith Morris, com a objectiu principal i constant d'una mirada fotogràfica interessada, des dels inicis, per la natura i els cicles de vida, tot i que abans de la fotografia s'havia sentit atret pel dibuix, com a vehicle funcional de la fascinació que li produïa la contemplació de la bellesa de la flora i fauna que l'envoltaven.





Nascut a Danville (Virginia) l'any 1941, Emmet Gowin va viure la rigidesa moral d'un ambient familiar d'infanetesa marcat per la condició de pastor metodista del pare, i d'una mare descendent d'una estirp de quàqueros, tot i que va aconseguir combinar, amb sensibilitat natural, la forta rigidesa paterna amb una actitut materna més dolça i relaxada.




Fotògraf de factura tècnica impecable, tant en la seva el.laboració artesanal, com en l'estructura compositiva, les fotografies d'Emmet Gowin capturen les emocions dels moments viscuts en un ambient familiar on els retrats dels personatges es fonen amb el seu entorn natural, per reflectir cicles vida on les coses passen d'acord amb la seva pròpia essència natural i en funció de les relacions físiques i espirituals que s'estableixen entre persones, en tots els seus plans, fins i tot el sexual, amb maternitat inclosa, en contacte directe amb els animals i els espais físics que són els escenàris del model de vida nord-americana que els correspon i del qual aquestes fotografies en són testimoni antropològic i social directe.



  
El mateix Emmet ha afirmat, més d'una vegada, que les seves fotografies són una forma de retenir, intensament, un instant de comunicació entre un èsser humà i un altre, o que hi ha coses en les nostres vides que si no es conten, si no s'escriuen, o, sobretot, si no es fotografien, es perdrien en l'oblit, i, a la pràctica, deixarien d'existir, com si, de fet, no haguessin existit mai, més que en la nostra pròpia imaginació de discutible veracitat amb el pas del temps i els estralls causats en les nostres ments.



Conscient que la fotografia dóna cos físic a la nostra experiència de vida, Emmet Gowin s'ha dedicat a fotografiar les seves pròpies experiències vitals, amb el seu entorn familiar, al començament, com a escenari central, i amb entorns més amplis, posteriorment, per captar l'essència de la terra, ajardinada o erma, des del cel o en contacte directe amb els diversos terriroris nord-americans, amb mirada més estètica que ecològica, interessada en descobrir els bells efectes formals causats per accidents meteorològics de caràcter natural o per la pròpia mà erosionant de l'home.



Emmet Gowin, home de caràcter i comportament afable, senzill, i honrats, ha fet, de la fotografia, poesia.








divendres, 26 de juliol del 2013

Exposició col.lectiva Aleix Art 2013

 













Amb el títol d' "Aleix Art 2013", i el subtítol d'"Habitació doble o individual?", el blogger, crític, historiador de l'art i, també, artista, Aleix Mataró, ha donat vida a l'exposició col.lectiva que s'inaugura demà, dissabte, 27 de juliol, a la Capella de Jesús de Centelles, on, fins al 18 d'agost hi trobaràs reunides les obres dels 23 artistes del territori català (amb ell, inclòs) que l'Aleix va citar en el seu blog en el període març2011-agost2012, i que ara, han acceptat, amb evident entusiasme, participar en aquest experiència col.lectiva amb una obra de 25x25cm que reflecteix, amb llibertat de tècnica i actitut, el concepte que anima el subtítol de la mostra, per contribuïr a enriquir el permanent debat contemporàni sobre els avantatges i inconvenients de la vida en solitari i de la vida en parella, en moments històrics de gran transformació del model tradicional familiar, de gran revolució emocional i de creació de nous lligams entre les persones a partir d'una certa autonomia existencial que estableix noves connexions interopersonals basades en la llibertat i no en la dependència.







L'Aleix va començar a fer el seu blog (Aleix Art) el març de 2011 per reflexionar, segons mirada personal, sobre el món de l'art contemporani per mitjà de l'obra dels artistes que li interessaven, i crear, progressivament, diverses seccions internes, entre la crònica periodística de la realitat de la seva població, Centelles, i situacions de dimensió més amplia, com les associades al dibuix urbà, als valors emergents en la diversitat del seus llenuguatges creatius, o a la reflexió entre arti i societat, sense oblidar el seu propi món creatiu  (Badaluc).



Si la reflexió sobre els nous models de relacions interpersonals es justifica per a qualsevol perfil social, resulta encara més evident en l'àmbit particular dels artistes, sigui quina sigui la seva diciplina, i encara més si es tracta d'artistes plàstics, èssers tradicionalment solitàris , emocionalment i física, que necessiten, també a la pràctica, tancar-se en els seus respectius tallers o estudis, per establir comunicació, algunes vegades compulsiva, amb el seu propi món personal i amb la seva pròpia acció artística, aliens, moltes vegades, al món exterior, sobretot si preten obtenir resultats materials i espirituals d'una certa alçada estètica i ètica.




Les noves xarxes socials, blogs inclosos, han servit per facilitar-nos aquest contacte amb la resta dels mortals sense moure'ns de casa nostra, per permetre, també, col.laboracions virtuals entre artistes de diverses diciplines i, finalment, possibles contacres reals, com el que s'ha produït ara entre aquests 23 artistes, entre pintors, ceramistes, dibuixants, gravadors, però també músics i coreògrafs, que, gràcies a la capacitat de convocatòria de l'Aleix, s'han trobat en l'espai físic de la Capella de Jesús de Centelles en la dimensió més corporal de les seves persones i més material de les seves obres.



Tot i la gran quantitat de nous "singles" i de les propostes socials pensades per satisfer les seves necessitats, en molts casos per mirar de facilitar la trobada amb la parella ideal, tot i que sigui temporal, part de la pressió social actual ens impulsa, encara, ofertes comercials incloses, a mantenir certa estabilitat familiar, tot i que sigui amb models de família de perfils ben diversos, per afavorir el desenvolupament d'hàbits socials grupals i tribals, més que individuals, partint, també, de la creença que, biologicament, som èssers socials condemnats, tot i els sacrificis que comporta, a viure al costat d'altres persones, amb graus d'intimitat diversos que ens han de permetre satisfer les nostres necessitats emocionals, sexuals, espirituals i econòmiques, tot i que la durada del contracte, amb papers o sense, sigui incerta.



De manera que ja saps: "Habitació doble o individual?"



dimecres, 24 de juliol del 2013

Paula Bonet

Paula Bonet (Vila-real, 1980) s'ha convertit, gràcies a la qualitat del seu treball i a la llarga dedicació, tot i la seva juventut, cosa que vol dir gairebé tota la seva vida, en la il.lustradora més personal, valorada, prolífica i visible de la seva generació, pel magnetisme que desprenen els seus dibuixos i per la passió que els anima.






La Paula, quan era petita, llegia i dibuixava molt, de la mateixa manera compulsiva que ho fa actualment, i amb la mateixa necessitat de trasmetre emocions, tot i que les actuals no són exactament com les que tenia pocs anys després de nèixer, quan convertia la seva habitació en centre d'un món canviant, modificant, sistematicament, la posició dels mobles i el color de les parets, en un context de dimensions particulars que estimulava, poderosament, la seva imaginació.



Tot i aquesta voràgine creativa, la Paula podria haver estat estudiant de Dret i fins i tot, finalment, advocada, però, a l'hora de triar camí professional, va optar, d'acord amb la veu més profunda de la seva consciència, per les Belles Arts, en la que va ser, veïent els resultats actuals, una decisió molt encertada.


De possible pintora, Paula Bonet, va passar a ser il.lustradora per obra i gràcia del facebook, quan, per respondre amb imatges a comentaris o reflexions que li interessaven, va trobar en els dibuixos, d'execució àgil i immediata, un vehicle d'expressió d'idees molt més directa que la pintura.


Recent acabada la carrera la Paula va treballar en camps diversos per sobreviure, entre la docència i el disseny gràfic, mentre no deixava de dibuixar, fins ara que ja pot dedicar el 100% del seu temps a fer il.lustracions i a crear imatges aplicables a suports ben diferents, des d'un llibre a una samarreta, a partir dels estimuls externs que rep habitualment, de la mateixa vida quotidiana o d'algun dels seus productes culturals, entre llibres i cançons, que després tradueix en composicions plàstiques on no hi falta, gairebé mai, la figura d'una dona, que és, habitualment, ella mateixa, la seva model més coneguda, els ocells, com a esclat de color i de llibertat, algun text i alguna taca de color vermell, elements, sense els quals, l'autora té la sensació de deixar l'obra inacabada.

 

Les il.lustracions de la Paula Bonet són autèntiques metàfores de la vida contemporània en la seva dimensió més estètica, tot i els contiguts ètics que també les justifiquen.


http://www.paulabonet.com/