Cercar en aquest blog

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Marie Laurencin

L'altar de morts que estic erigint avui, a l'estil propi del seu orígen cultural mexicà, té, entre diversos personatges del meu món emocional íntim, la representació de la figura de la pintora francesa Marie Laurencin, perquè l'atzar cronològic ha fet que, aquesta subtil pintora de dones, hagués nascut a París un 31 d'octubre, com avui, tot i que de 1885, per morir, finalment, el 8 de juny de 1956, després d'una vida tan intensa com tormentada per la passió de l'amor i el de la pròpia pintura.




 

Marie Laurencin va compartir l'ambient avantguardista del Bateau-Lavoir, al costat de Picasso i Braque, tot i que mai no va  coincidir ni estilisticament ni conceptualment amb els seus ideals cubistes, presents subtilment en el seu món  pictòric farcit d'autoretrats i retrats de dones, soles o en companyia, per mitjà de les quals manifestava un feminisme natural que res no tenia a veure, tot i que ho podia semblar, amb el lesbianisme, com bé va demostrar, a la pràctica, vivint, primer, una apassionada història d'amor i tempesta amb el poeta Guillaume Apollinaire, per casar-se, després, amb el pintor Otto von Wätgen, amb qui va viure un temps d'exili a Espanya, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, per tornar posteriorment a París, ja separada, recuperant el seu camí de retratista del món de l'estilisme femení, amb connexions naturals amb el seu treball d'il.lustradora, impressora,  figurinista i autora dels decorats d'alguns ballets de l'època.



Els quadres de la Marie podrien semblar més maquillatge que pintura ja que l'artista els executava amb els materials habituals de l'embelliment femení, com ara pomades, colònies, pòlvores per al nas i per al rostre en general, més que amb les tècniques pictòriques tradicionals per definió, creant fragils figures femenines preparades per a la seducció talment com si fossin geishes, pulcres, netes i castes, en una fragil realitat superficial, epidèrmica, que podia amagar íntims plaers sensuals inesperats.


És per aquesta connexió japonesa que no em sorpren gens que fos el japonès Masahiro Takano el fundador de l'únic museu dedicat a Marie Laurencin, situat a la muntanya Tateshina, a Nagano, a 200 Km al nord-oest de Tokio, en una zona de moda per a l'alta societat nipona des dels anys 30, que s'ha enriquit també amb el jardí d'escultures Tateshino Open Air Museum i un hotel, tot creant un atractiu conjunt, entre art i natura, que es conéix pel nom d'Artland.


Marie Laurencin va fer una pintura senzilla, sincera i sense complexitats intel.lectuals, aproximant-se a l'ideal de la felicitat que el filòsof Séneca va definir d'aquesta manera "Molta és la felicitat de qui no amaga la seva pròpia essència i s'expressa senzillament tal i com és"




http://es.wikipedia.org/wiki/Marie_Laurencin









dimarts, 30 d’octubre del 2012

Sants i morts

Sants i morts donen sentit a la celebració d'aquest primer de novembre en una festivitat cada vegada més mestissa de barreja intercultural que combina, amb nova sensibilitat, elements culturals diversos, entre la foscor cristiana que habitualment acompanya la presència de la mort i la lluminositat pagana que la celebra amb el to festiu propi de qualsevol esdeveniment inherent a la realitat de la vida en la seva dimensió més natural.






 













El record dels nostres morts que, en la nostra cultura, es limita tradicionalment, en aquesta jornada especial, a visitar cementiris renovant els ornaments florals que decoren les tombes dels nostres èssers estimats, adquireix en d'altres cultures, especialment en la mexicana, tons molt més festius, amb la realització de barrocs, en la forma, el color, els símbols, i els components materials, altars de morts, com a ofrena a familiars, amics o éssers famosos ja desaperguts, on les cançons, el menjar i la beguda, donen a la mort una nova dimensió vital amb la calavera, decorada de mil maneres, com a símbol principal.





Per sisé any consecutiu, Fantastik, el basar (extra)ordinari de Barcelona (c/Joaquim Costa, 62), farcit d'elements artesans d'arreu, ha dissenyat el seu particular Altar de Morts, aquesta vegada dedicat a Donna Summer, la reina de les pistes de ball, i et convida a compartir la festa que s'organitza a l'entorn d'aquest altar, que sembla talment un pessebre, amb connotacions i elements iconogràfics culturals diferents, demà dimecres, a les 19'30h, amb cerveza Moritz, micheladas, música disc i ofrenes dedicades a la deessa, d'un determinat cel, i per als seus fans-fidels, Donna Summer.




Paral.lelament a la festa de Fantastik, diverses botigies, escoles, restaurants i associacions culturals de Barcelona, unides per vincles emocionals amb Mèxic, han fet també els seus respectius Altars de Morts, dissenyant una autèntica ruta d'art per la ciutat que tu també pots seguir, saltant d'altar en altar, i de calavera en calavera, celebrant, festivament la presència de la mort en la teva vida, previa consulta del web que t'indicarà el camí cap a l'eternitat existencial. http://www.rutadealtares.org/




Com si del pesebre nadalenc, que aviat hauràs de començar a preparar, si segueixes, devotament, aquesta tradició, dissenya també el teu propi Altar de Morts, tot recordant que la vida i la mort conviuen de manera natural i que , al marge de la mort física de les persones, la mort conceptual t'acompanya des del teu naixement i viu en tu mateix quan es manifesta en la teva pròpia evolució com a persona, matant, progressivament el nen que vas ser, el jove que el va substituïr, l'adult que vas ser després, per converir-te finalment en l'èsser madur, vell o ancià, que ja ets ara, sense oblidar la mort també paral.lela dels rols vitals que has anat desenvoluopant al llarg de la teva vida, en àmbit privat, de fill, germà, amic, marit, pare, divorciat, amant, o avi solitari,  o professional, matant, sistematicament, situacions anteriors, per renéixer  en les actuals, en un moviment de reciclatge cíclic que només la mort real aturarà, tot i que continuis viu en la memòria de la gent que t'estima, convertit ara, en element fonamental d'algun d'aquests Altars de Morts erigit en el teu record.




diumenge, 28 d’octubre del 2012

Charles Baudelaire

Charles Pierre Baudelaire (1821-1867) que ha passat a la història com a pare o gran profeta de la poesia moderna, sempre havia afirmat, amb notable convicció, que les imatges eren la seva gran, única i primitiva passió, com bé va demostrar en la seva polièdrica condició de poeta, crític d'art i de música, traductor i en la no tant coneguda de dibuixant, com a autor de retrats i autoretrats com els que l'escriptor mexicà Ernesto Kavi acaba de reunir en el llibre "Dibujos y fragmentos póstumos" (editorial Sexto Piso) al costat de diversos apunts que t'ajudaran a descobrir aspectes amagats d'aquest poeta maleït per excel.lència, que va fer del cultiu de la bellesa, la satisfacció de les passions, el sentiment i el pensament, les raons de ser de la seva existència, amb voluntat de convertir-les en justificació natural de la vida de qualsevol persona.






Poeta maleït, al final de la seva vida, va ser ja un xicot maleït per unes circumstàncies familiars adverses i emocionalment frustrants que el van predisposar ja a una actitut de visceral crítica contre els costums socials de la seva època, marcats per una moralitat convencional que ell va atacar tant amb els seus punyents poemes, com amb la seva pròpia vida prostibulària enfosquida per l'alcohol, les drogues i les equivoques relacions sexuals amb prostitutes, una de les quals, la jueva Sarah, possiblement li va contagiar la sífilis que, finalment, va acabar amb la seva vida, després d'arrossegar l'afasia i l'hemiplègia que li havia provocat aquesta malaltia, fins al final dels seus dies.






Quan l'any 1857 es va publicar "Les flors del mal", la seva obra magna, Baudelaire va ser condemnat a pagar 300 francs de multa per ofenses a la moral pública i als bon costums, mentre que, paradoxalment, el govern francès li atorgava la quantitat de 1.500 francs perquè continués desenvolupant un treball creatiu que, en el fons, admirava tot i que fes trontollar les seves estructures morals, fent honor a la mateixa sensibilitat que va demostrar una prostituta un dia quan, contemplant amb Baudelaire la nuesa de les grans obres clàssiques del Louvre, li va dir que les trobava indecents.




Charles Baudelaire va ser amic d'artistes, d'exposicions i museus, i en aquests ambients va trobar també la font d'inspiració del seu propi treball creatiu, produïnt retrats de dones i autoretrats que es van anar dispersant en col.leccions privades, 40 dels quals, els que s'han pogut recuperar, il.luminen ara aquest llibre que ens acosta, sense censura de cap mena, a la sensibilitat particular de l'autor de "Les flors del mal", afegint una flor més al seu jardí de literària plasticitat.



http://es.wikipedia.org/wiki/Charles_Baudelaire

http://www.sextopiso.com/

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Bonsai


El cultiu del bonsai, que identifica el conegut conjunt harmònic i equilibrat entre una o dues espècies arbòries, cultivades en forma d'arbre en miniatura, i el suport, test o safata, sobre el que viuen amb un sustrat de cultiu apropiat, te la categoria d'art des de l'any 1934, quan al Museu d'Art de Tokio es va organitzar una gran exposició d'aquest gènere (Kokufu-Ten) que continua celebrant-se anualment com a la més gran mostra del bonsai internacional, fent honor a una pràctica milenaria de la cultura xinesa, egípcia i persa, que va arribar al Japó al segle XVII de les mans de Chu-Shunsui, un xinès que va fugir de la demoninació manxú amb les seves col.leccions de bonsai i els documents que redactaven la seva pràctica, exclusiva, aleshores, de les castes imperials, feudals i religioses, per expandir-se, posteriorment, al segle XVIII, per Europa i els Estats Units, convertint-se ja en pràctica habitual, entre art i natura, arreu, popularitzada, entre nosaltres cap als anys 80 del segle passat.

 




















Un bonsai no és una planta geneticament empetitida sinó un arbre normal i corrent que es manté petit en podar-li les branques i arrels mantenint-lo dintre d'un volum reduït de terra, desenvolupant-se d'acord amb les directrius normals de la seva espècie, tot i que exigeix molta més dedicació i cura que els seus germans més grans.








Treballats en la intimitat de la llar, els bonsai s'han convertit en preuats objectes de col.leccionisme, i les seves exposicions es esdevenen fets culturals de tanta rellevància com la que tenen les mostres de pintura o d'escultura, entre d'altres coses perquè els seus propis elements estructurals i la seva disposició expositiva, entre murals tradicionals, ornaments florals i pedres, els converteixen en autèntiques obres d'art amb característques estilístiques diferenciades, que els classifiquen en gèneres tradicionals perfectament identificats per la seva verticalitat, inclinació, quantitat o construcció boscosa, a partir de la seva pròpia realitat vegetal.


Si t'agraden els bonsai has de saber que, la primera setmana de novembre, Peníscola es convertirà en la capital mundial d'aquest milenari i minimalista art del bonsai gràcies a la celebració del Sakka Ten 2012, exposició biennal de caràcter internacional que posarà en contacte públic interessat, amb grans mestres del bonsai d'arreu, entre els quals destaca, amb llum natural pròpia, el gran Sensei Tomio Yamada, home docte en la matèria que fa honor a la veu japonesa "sensei" qu vol dir "el que ha nascut abans" o "el que ha recorregut el camí", per indicar que, simplement per edat, et correspon poder donar lliçons als alumnes que "han nascut després" i que "no han recorregut encara el camí", com a terme usat habitualment en àmbit d'arts marcials aplicable, finalment, a qualsevol altre activitat humana de transmissió de coneixement.




Gulliver a Lill.liput, observo avui, satisfet, el món petit dels bonsai, mentre et proposo que tu donguis la benvinguda a la tardor plantant-te al Jardí Botànic de Barcelona, demà diumenge, de 10 del matí a 3 de la tarda, participant en una natural jornada de portes obertes que t'ofereix diverses activitats gratuïtes de celebració comunitària tardoral, entre les quals destaco ara la contemplació dels seus petits i atractius bonsai, servits en la safata que els dóna la primer part del seu nom japonès "Bon", en bon cultiu, que identifica la segona "Sai".




Sayonara.



http://ca.wikipedia.org/wiki/Bonsai

http://www.bonsaizen.es/articulos/leer.php?articulo=79&tipo=3

http://www.amicsjbb.org/