El xiprer que vaig dibuixar, acompanyant la il.lustració del post dedicat, ahir, al
malaurat fotògraf Pere Formiguera, pren avui especial protagonisme gràcies a l'exposició
"El deliri del xiprer", de
Pilar Farrés, que el té com a imatge iconogràfica de la terra empordanesa d'
aquesta artista nascuda a Castelló d'Empúries l'any 1961, i figuerenca d'adopció, que el recrea en ferro i terracota, amb la complicitat del paper vegetal i del cartró, tot exaltant els seus valors simbòlics, de benvinguda, al costat de les masies, de solidesa i protecció contra l'embat de la tramuntana, als marges de camps i hortes, i d'immortalitat i resurrecció, envoltant els cementiris.
"El deliri del xiprer" és una exposició encarregada pel
Consell Comarcal de l'Alt Empordà per il.lustrar, plasticament, el
Dia de la Comarca, que presenta, a la seu d'aquest consell,
al número 48 del carrer Nou, de Figueres, fins al dia 14 de maig, aquest conjunt divers i delirant de petites escultures de xiprers, acompanyat d'una instal.lació de 150 figures menudes de xiprer, semblants però no idèntiques, fetes a mà en terracota i penjades del sostre en fileres regulars, i del resultat del projecte
"defineix l'empordà una persona una paraula" en el qual hi han participat centenars d'empordaneses i empordanesos que han aportat les seves paraules clau per definir l'Empordà, per constituïr, convenientment estructurades per la Pilar, part essencial , en forma paral.lela a la del xiprer, d'
aquesta experiència creativa que el recorda com a símbol, per estructura, color, presència i olor, de tota una terra.
Diu la Pilar que la ciència, l'art i la literatura són camins d'una aventura fascinant en busca de l'essencial, en un recorregut vital que fusiona el possible amb l'impossible, de la mateixa manera que afirma que
quan pensa l'Empordà, visualitza espais de calma, tranquil.litat i plenitut, amb la silueta del xiprer, dominant arreu, com a element de connexió amb la vida, amb la terra i amb ella mateixa.
I jo em permeto afegir d'altres possibilitats de comprensió iconogràfica d'aquest xiprer que centra la mirada sensible de la
Pilar Farrés, ja que la meva hi veu, més enllà del seus simbolismes tradicionals, la forma arquetípica dels
menhirs prehistòrics, amb tota la seva càrrega màgica, la del
submarí en la seva forma més primitiva, fent del cel, mar, i de la terra, cel, la del
sexe femení, com a ovalada realitat germinal que dona vida a tota la natura que l'envolta, i, finalment, com a
porta conceptual cap a aquesta altra realitat impossible que la mirada artística pot fer, realment, possible.
Amb el seu treball creatiu,
Pilar Farrés ha aconseguit donar un nou sentit a aquelles paraules de Nietzche que deien que
el món real és molt més petit que el món de la imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada