L'Ocell de sorra del Tramuntanart

Després d'un dies allunyat del meu blog, en terres andaluses, recollint experiències de tota mena, i artístiques també, a Almèria i Càdis, recupero el meu discurs habitual, centrat avui en la quarta edició del Tramuntanart, la col.lectiva de caràcter no competitiu que se celebra, per quart any consequtiu, al Port de la Selva, gràcies a l'empenta de l'artista Carles Bros, que ha tingut l'amabilitat de tornar-mi ha convidar, com a tants altres artistes que hem intentat reproduïr, amb obres de formats, tècniques i textures diverses, els efectes de la Tramontana en la seva manifestació més extensa, en relació amb tots els elements que justifiquin la seva presència.

Al Tramuntanart, inaugurat ahir i visible fins al diumenge que ve, he tingut el plaer de presentar-hi el meu "Ocell de sorra", un ocell de fusta reciclada recobert de sorra de la platja de Sant Pol de Mar, dret sobre un cercle de sorra, envoltat, com si d'un rellotge es tractès, per les 12 lletres horaries del seu nom "Ocell de sorra", en connexió amb la meva tradicional realitat temporal santpolenca, amb la tramuntana empordanesa que l'ha cobert de sorra, convertint-lo en mítica estàtua eterna, si el temps ho permet, i amb aquella merla que va entrar a casa, fa un mesos, tot anunciant-me l'arribada de la primavera.

Present al Tramuntanart desde la seva primera edició amb una instal.lació de guants de plàstic que onejaven al vent, tot sentint-lo, he arribat a aquest "Ocell de sorra", després de passar també per "La sirena dels vuit vents envasats al buit" i el "Boomerang antipòdic", en un camí de creació tridimensional no habitual en mí que, any rere any, em complico una mica més, atrevint-me amb noves estructures cada vegada més escultòriques tot i el caràcter de subtil instal.lació que també tenia la d'enguany.

Com va dir en Carles Bros, l'anima del Tramuntanart, en el parlament inaugural d'ahir al migdia, sota el sol, el vent i la pluja, en alternança sobtada, aquesta col.lectiva ens permet sortir dels nostres paràmetres creatius habituals, per centrar la nostra imaginació en el vent atramuntanat del Port de la Selva, per gestar, finalment, la forma matèrica que el representa segons cadascuna de les nostres sensibilitats, en context de celebració festiva de l'art, en la seva dimensió més lliure, menys competitiva, menys comercial i més autèntica.

Gràcies, doncs, Carles Bros, des d'aquest blog de vent atramuntanat, en nom d'un "Ocell de sorra" que en canta les seves excel.lències, tot i que l'hagi sepultat, convertint-lo en eterna escultura de sorra, tant terrible i bella alhora com les bíbliques escultures de sal.