Cercar en aquest blog

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Espais, trànsits i dispositius mòbils

Sé que és una mica justet, però com que encara et queda un dia per si t'hi vols inscriure, et passo la informació del taller "Espais, trànsits i dispositius mòbils", impartit pel col.lectiu berlinès Raumlabor, en el Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, del 10 al 14 d'octubre, com a activitat inscrita en el projecte "Ceci n'est pas un voiture", comissariat per Martí Peran i impulsat de manera conjunta per Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró, i ACVic, Centre d'Arts Contemporànies i IDENSITAT, i plantejat com un excercici de documentació i reflexió sobre la construcció d'artefactes mòbils en qualitat d'elements per a una concepció expandida del Museu o, en el seu cas, com una alternativa al mateix. 


http://www.canxalant.cat/


Dit això, també em plau recordar-te avui la figura del pintor francès  Jean-François Millet, perquè avui fa exactament 197 anys que va néixer a Normandia, un 4 d'octubre, com avui, per morir, finalment, el 20 de gener de 1875 a Barbizon, després d'una vida dedicada amb intensitat a la pintura, amb la voluntat de reflectir la realitat del món rural francès, a partir d'un sentiment natural per la terra i per totes aquelles persones que hi vivien, treballant-la de sol a sol, fusionats amb ella, com si fossin animals.


Millet, implicat en l'Escola de Barbizon, va saber pintar, com ningú, la vida dels camperols i grangers, amb factura realista barrejada de sentiments i emocions que aportaven tocs simbòlics a la composició, elevant els personatges pintats a la categoria d'èssers mítics d'una realitat rural que representava els valors autèntics dels homes en contraposició a la decadència moral que l'artista identificava amb la vida urbana.


El rerafons de religiositat natural i de moralitat pura i salvatge de les composicions de Millet, va influir en l'ànim de Van Gogh en els inicis del seu camí pictòric, preocupat també per la vida dels més necessitats, però també va impactar en la sensibilitat de Dalí, per tots els seus components màgics i, finalment, surrealistes, tot i la factura realista de la pintura de Millet.


Jean-François Millet posseia un sentit natural innat per la natura, com Théodore Rousseau, el pintor i amic que el va ajudar economicament en més d'una ocasió, i amb qui va viure la llarga experiència de Barbizon, fins a la mort dels dos, arribada amb pocs anys de diferència. Reposen, a poca distància l'un de l'altre, en el cementiri de Barbizón, mentre les seves obres parlen de les seves vides arreu del món.

http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Fran%C3%A7ois_Millet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada