Cercar en aquest blog

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Maurice de Vlaminck

Maurice de Vlaminck podria haver estat un bon violinista, un bon escriptor, un bon poeta o un bon ciclista professional, però, finalment aquest home, nascut a París el 4 d'abril de 1876 i mort l'11 d'octubre de 1958, va ser un bon pintor i la gran figura del fauvisme, conjuntament amb Derain i Matisse, els homes que, entre 1904 i 1908, van fer trontollar les bases de la pintura d'aquell temps, amb la força incontrolada d'aquell cromatisme intens que omplia els seus quadres amb la llibertat i la violència pròpies de les feres.


De Vlaminck, fill de músics famosos, va estudiar violí, mentre rebía també classes de dibuix, començava a pintar i participava, com a professional, en curses ciclistes, activitat que va haver d'abandonar l'any 1896 a causa de les febres tifoidees que va contraure, entrant, tot seguit, a l'excèrcit, on va servir, com a músic, al seu regiment.


El 18 de juny de 1900, durant un permís militar, de Vlaminck coneix André Derain i lloguen, plegats, un estudi a l'Illa de Chatou, per dedicar-se a pintar, tot i que Vlaminck escriu també diverses novel.letes pornogràfiques, il.lustrades per Derain, amb les quals es poden anar mantenint, mentre pinten els quadres que ara adoren els entesos, conserven amb cura els col.leccionistes, pengen amb orgull a les pinacoteques d'arreu del món, i tu i jo voldríem tenir també a casa.


Maurice de Vlaminck demostra, amb la seva pintura vibrant de color, influències primeres de Van Gogh i de l'univers proper dels impressionistes, per anar creant després el seu llenguatge personal a partir de la impressió visual i emocional dels paisatges que va anar coneixent al llarg de la seva vida, i que ara podem fer també nostres tot contemplant els seus quadres.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Maurice_de_Vlaminck

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada