Cercar en aquest blog

dimecres, 25 de juliol del 2018

Madola. Vestigis

dibuixos claudi














L'exposició Madola. Vestigis s'inaugura el divendres, 3 d'agost d'aquest 2018, a la Sala d'exposicions temporals del Terracotta Museu de La Bisbal d'Empordà, i estarà oberta fins al 18 de novembre.


 
Records d’allò sentit. Memòria del que una vegada fou. Restes d’una experiència. Vestigis, una quinzena de peces ceràmiques a través de les quals, cinquanta anys després de la seva primera exposició —l’any 1966, a l’Ateneu Barcelonès—, Madola (Maria Àngels Domingo Laplana, Barcelona, 1944)continua reflexionant sobre allò que l’envolta —sobre l’existència quotidiana, personal i aliena—, i donant forma, amb la força d’unes mans que deixen empremta, al que viu i percep, per fora i per dins. 


Un compendi dels últims deu anys de l’artista, l’obra de factura més recent encara que hereva d’una llarga trajectòria, una visió íntima sobre el món per part d’una dona apassionada, forta, de caràcter. Quinze obres en les quals volums, matèries, textures i colors conformen i defineixen un dels universos més particulars de l’art català contemporani.


Ceràmica? Escultura? Arquitectura? Disseny? Tant se val l’etiqueta que vulguem atorgar a la vasta producció de Madola. Materialitzat en gres refractari o vessat amb colors sobre la superfície rugosa d’un paper —en la idea inicial —,el seu art no és res més que pura comunicació, no és més que expressar als quatre vents un missatge ple de símbols i signes que, sorgit de la terra, l’aigua i el foc, acaba fent de la vista i el tacte un únic sentit. Heus ací la necessitat de qualsevol artista compromès amb el seu temps, ideològic i anímic: transformar en matèria, donar cos, després d’un llarg procés reflexiu, a l’esperit, la paraula i la vivència.


A Vestigis, amb l’energia, la vitalitat i la creativitat que lacaracteritza, Madola establei un diàleg serè, pausat, entre un passat mil·lenari, d’antigues civilitzacions —la tradició tant artesana com artística que l’ha precedit i que tan present té sempre— i la modernitat, aquella ànsia d’investigar, d’experimentar, de descobrir nous llenguatges, d’obrir nous camins. Dues maneres, dos conceptes ben oposats, d’encarar- se amb la mateixa matèria primera, però amb una cosa en comú: l’home, l’únic destinatari d’uns objectes útils a la pràctica—l’orige n— i necessaris ara a l’esperit — l’essència.



Vestigis, de Madola, el testimoni d’un temps present a partir d’un de passat; el desig d’un nou món —el nostre—,que l’artista somia millor, més just i lliure.


Joan Miquel Llodrà Nogueras
Historiador de l’Art

http://www.terracottamuseu.cat/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada