Descobreixo, i em quedo, deixat en un banc de l'andana de l'estació de la RENFE de Sant Pol de Mar, el Suplement Setmanal "Cultura" de EL PUNT AVUI del passat divendres, 28 de març, interessat per la fotografia de la portada, que representava una imatge d'estudi, especialment ben treballada, per llum i actitut, d'un boxejador sobre el qual hi vaig poder llegir les paraules "Els retrats negats del franquisme", títol del reportatge que la fotògrafa, estudiosa i col.leccionista del món de la nostra boxa, Núria Martínez Seguer, dedicava als boxejadors catalans formats per l'ex-boxejador i manàger Àngel Artero al gimnàs del carrer Llibertat, 28, del barri de Gràcia de Barcelona, que van arribar a ser campions d'Europa, en diverses categories, per ser represaliats, posteriorment, pel franquisme, que no només va reprimir intel.lectuals i polítics, sinó també els nostres esportistes que, fidels a la República i al govern de Catalunya, van patir aquella repressió que va acabar amb l'edat daurada de la boxa catalana.
Et convido a llegir l'article de la Núria mentre, aprofitant part del seu contignut, em permeto la llibertat de traslladar al meu blog els aspectes que m'han semblat més destacables d'aquesta història de l'edat daurada de la boxa catalana, amb personatges tan destacables com en Josep Gironès, el Canari, (el de la portada), campió d'Espanya i d'Europa en pes ploma, que va pedre, per KO, el combat amb el púgil nord-americà Freddie Miller per al títol de campió del món a la Monumental de Barcelona, l'any 1935 (mort exiliat a Mèxic)
 |
| Josep Gironès |
 |
| Ros-Gironès-Flix |
Josep Gironès va ser un dels tres mosqueters de la nostra boxa, com s'els va dir aleshores, conjuntament amb Francesc Ros, el Tulipa, campió d'Espanya en pes welter (desaparegut en camp de concentració) i Carles Flix, el Bohemi, campió d'Europa en pes gall (afusellat al Camp de la Bota), amb finals tràgics, com pots veure, després d'una Guerra Civíl que també va tenir tristes conseqüencies per a l'Àngel Artero que va ser cruelment torturat, trencant-li els canells, i també represaliat, prohibint-li entrenar i clausurant el seu gimnàs gracienc.
 |
| Francesc Ros |
 |
| Carles Flix |
 |
| Jaume de Sans |
Tot i així, l'any 1963, Jaume de Sans, l'últim púgil preparat per l'Àngel, encara va arribar a ser campió de Catalunya i un testimoni clau per descobrir-nos la trajectòria esportiva d'un dels grans mànagers europeus de l'univers de la boxa, i d'una part important de la nostra història esportiva, en aquest àmbit que ara ens ha recordat la Núria amb les seves paraules i amb aquestes fantàstiques imatges que es van fer en els estudis fotogràfics més rellevants del moment, per voluntat especial de l'Àngel que cuidava tant la preparació física i mental dels seus púgils com aquella imatge pública que els va donar tanta popularitat a l'època, tot i la seva desaparició posterior en un oblit que ara, sortosament, ja no ho és tant.
 |
| jaume de Sanis i Àngel Artero |
Llegia també en aquest Suplement Setmanal "Cultura" que tenim ja l'edició en facsímil del primer llibre del boxejador català de pes pesant Pedro Roca "De boxeador a literato" (Comanegra), juntament amb l'assaig, gairebé novel.lat, de Julià Guillemon "Jamás me verà nadie en un ring", on recrea la figura del gran Àngel Artero i tota l'aventura d'en Roca, la seva deriva mental, i la pèrdua de la llicència abans de començar a vendre els seus llibres per bars i cafès.
Aquest assaig de Guillemon es presenta el dia 9 d'abril a la Nau Comanegra (Consell de Cent, 159) amb la seva presència i la projecció de la pel.lícula "138 segons. L'enigma Gironès".
 |
| Arthur Cravan |
Tota aquesta història m'ha fet pensar en Arthur Cravan, aquell cuiriós personatge que va ser escriptor, poeta i boxejador, amb aquell combat memorable que va fer a la Monumental de Barcelona, on s'havia refugiat fugint de la Primera Guerra Mundial, contra el campió del món, el nord-americà Jack Johnson, que el va guanayar per KO en el sisè assalt, com s'havia pactat previament, perquè en Cravan volia fer-ne una pel.lícula prou llarga per justificar l'esdeveniment.
Arthur Cravan va desaparèixer l'any 1918 en algun lloc del Golf de Mèxic en una travessia per l'Atlàntic, i el seu cos no va ser mai trobat.
Jo, en canvi, agraeïxo ara haver trobat aquesta història que m'ha descobert aquest treball de recuperació i conservació històrica de la Núria Martínez Seguer, en àmbit específic de la boxa, paral.lel al seu treball personal de creació fotogràfica, de perfils particularment estètics i lluminoses atmosferes d'inquietants contrastos emocionals i gran contundència formal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada