Cercar en aquest blog

divendres, 17 de maig de 2013

Jordi Marsal

 




Amb renovat dolor, rebo la notícia de la mort del pintor i il.lustrador Jordi Marsal, l'obra del qual m'era força desconeguda, tot i que havíem compartit diversos, i agradables, moments professionals quan coincidíem a l'entorn del Supermerc'art d'art contemporàni, que organitza American Prints, ell, des de l'espai de gestió de l'event, i jo des de l'univers radiofònic, en la meva feina habitual de divulgador cultural.



Tot i que vaig saber que també pintava, no m'ho va dir fins temps després d'haver-lo conegut, sempre en el seu espai de treball a American Prints, i, fos com fos, durant aquell temps mai no vaig tenir ocasió, pels motius que sigui, de saber d'algunes de les seves exposicions, ni, per tant, de poder-ne parlar mai a la ràdio, ni d'entrevistar-lo com a pintor.


Ara, maluaradament, ja no hi sóc a temps, entre d'altres coses perquè també sóc lluny de la meva antiga  feina radiofònica, en etapa prejubilar, però encara puc dedicar-li, a titol pòstum, aquest blog que avui s'acosta a la seva vida, per recòrrer un camí que va començar a Montesquiu, on hi va néixer l'any 1962, i que ha acabat ara, maluaradament, truncat per un càncer.





En Jordi Marsal era Llicenciat en Belles Arts per a la Universitat de Barcelona i, amant de l'estètica de Velàzquez i Rembrant, va fer del clarobscur la seva tècnica personal i el substracte conceptual d'un univers emocional farcit, també, d'esclatants claredats i opaques foscors, sensible a la nostàlgia del temps passat, tot recordant l'energia perduda de situacions irrecuperables, en espais que retenien, gràcies als seus pinzells, les antigues atmosferes.



Pintor realista, Jordi Marsal, fugia, curiosament, de la realitat, centrant la seva mirada, farcida de misteri, en el món de l'il.lusionisme o de l'escapisme del segle XIX, com també s'aproximava a la història passada, en la seva fusió amb el present, en composicions, finament iròniques, que barrejaven iconografies inconnexes, per explicar, a la seva manera, el perquè de les coses en un context d'absoluta atemporalitat.


  
En general, i en els seus retrats, en particular, Jordi Marsal, penetrava la realitat física, en la seva aparença externa, per arribar a palpar, tot reproduint-la plasticament, l'anima profunda de la seva existència.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada