Cercar en aquest blog

dissabte, 11 de maig de 2013

Lita Cabellut

Cas fantàstic de realització personal el que presento avui en aquest blog al servei de l'artista gitana Lita Cabellut, dona, gitana, pobre i artista, nascuda l'any 1961 en la humiltat del barri barceloní del Raval, amb molts anys de vida al carrer i en orfanat, fins que, adoptada per una família, descobreix, en viatge al Museu del Prado madrileny, una autèntica vocació artística que, amb el temps, ha fet d'aquella nena amb futur incert, la gran pintora de present, que és ara, i de futur assegurat, per la gràcia dels seus màgics pinzells, del seu encant com a escultora, de la seva precisió com a fotògrafa, i de la profunditat d'una poesia que, com la resta del seu món creatiu, parla del costat més fosc de l'existència, tot donant, a través dels seus retrats, visibilitat a la solitut dels oblidats que, com ella en el passat, són sempre el testimoni directe de la crueltat d'un món contemporani dominat, com ahir i com demà, pel poder del diner i de la insensibilitat.




Lita Cabellut, que ja fa més de 20 anys que viu instal.lada a La Haia, ocupa ara, fins al 21 de juliol, l'ESPAI VolART 2 de la Fundació Vila Casas de Barcelona amb l'exposició "Trilogia del dubte", a través de la qual, amb estil pictòric de pinzellades neuròtiques coincidents amb de Francis Bacon i Lucien Freud, els seus dos grans refernts, despulla la vida de la seva aparença més externa per aprofundir en la realitat lacerant que s'amaga sota la superficialitat d'una pell que no sempre mostra el dolor que l'anima, enfatitzant amb la solitut dels èssers oblidats que recorda, tot fixant-los, en les seves teles, per fer sentir el crit silenciós del seu lament etern.






La seva essència gitana li ha donat la força que té quan pinta, sensible a la vida en general dels desvalguts, però també, de manera especial, a la del poble gitano que ha estat sempre, al llarg de la història, objectiu del menyspreu general, condemnat, com d'altres minoríes ètniques, a una marginalitat de la qual, ella, sortosament n'ha pogut fugir, tot i que conserva, en pell i esperit, els rastres d'una ferida antiga que alimenta, encara, les seves emocions i l'atmosfera general de tot el seu univers creatiu.




Sense rancúnia, aquesta dona gitana artista, que va ser pobre i que ara es menja el món a cops de pinzellades, va rebre el "Premi de Cultura Gitana 8 d'abril" l'any 2011, atorgat per l'Institut de Cultura Gitana, i continua, gràcies al "duende" que l'acompanya, fent del seu somni primer, la fantàstica realitat que ara contemplem amb admiració, respecte i enorme reconeixement.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada