Cercar en aquest blog

dijous, 16 de febrer de 2017

Lluís Peñaranda en el record



dibuixos claudi

El Museu de l'Empordà ens informa de l'exposició "Flor de cotó" de Lluís Peñaranda que s'inaugura avui, divendres, a les 7 del vespre:

Peñaranda


Aquesta és la primera exposició retrospectiva de l’obra de Lluís Peñaranda (Barcelona, 1947 - Figueres, 2010), un artista visual que va viure la seva infantesa i joventut a Granollers i que, des dels anys vuitanta, es va establir a l’Alt Empordà. Format en dibuix i disseny gràfic, la seva obra va participar de l’eclosió de l’art conceptual a Catalunya, a començament dels anys setanta, per derivar cap a un univers creatiu propi. Prenent com a títol un element de la natura que fascinava a Peñaranda per la seva bellesa i alhora per la seva duresa –quan la planta del cotó es recol·lecta, les seves punxes ensangonen les mans–, Flor de cotó. Lluís Peñaranda proposa un trajecte objectual i visual per l’obra d’un artista que, fidel al dibuix, a l’art pobre i a l’objet trouvé, construeix un món ple de màgia, ironia i misteri.


Peñaranda


Peñaranda

 































La seva obra va evolucionar des d’uns inicis conceptuals a un univers personal imbuït de màgia, que va abastar també els seus assemblages i performances. Tot i que Peñaranda es va beneficiar del magicisme de Dau al Set i de la seva herència surrealista, aviat va refusar la pintura convencional. Va treballar en un suport essencialment efímer com és el paper i el cartró, en una reivindicació artística que té les seves arrels en el moviment dadà i en la recerca d’una expressió alternativa a la tradició pictòrica clàssica. Format en disseny gràfic, el dibuix i el traç lineal són constants a la seva obra. Dibuixos a tinta acolorits a llapis van donar pas a una fluïdesa lineal i pictòrica de la tinta amb un traç que va ser distintiu de les pintures de la seva maduresa. El seu és un món oníric i poètic, sovint irònic i poblat per personatges enigmàtics en una atmosfera de somni. El simbolisme de l’ull i d’elements com l’espiral i la mandala, la presència de figures humanes, sovint fragmentades o repetides, la ironia i el misteri són elements destacats en la seva obra. Una obra que, tot i permetre una lectura aparentment directa, resulta hermètica i evocadora de secrets suggerits sense desvelar.

Peñaranda

Al Museu de l'Empordà fins al 17 d'abril.
Al Museu de Granolers: del 4 de maig al 2 de juliol. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada