Amb especial plaer, per la feliç coincidència entre la qualitat de l'obra i la dimensió humana de l'artista, alço avui, als quatre vents de la vida, la meva veu per parlar-te d'en Jaume Amigó (Barcelona, 1963) amb motiu de la inauguració, avui mateix a les 19:30h de la seva exposició "Afrika" a Michael Dunev Art Projects, espai ideal al número 28 del carrer Major de Torroella de Montgrí, perquè la seva sensibilitat multicultural es mostri com cal, temporalment, fins al 7 de juliol.
Ja és la quarta vegada que en Jaume viatja cap a aquest espai expositiu de Torroella de Montgrí per decarregar, ordenant-lo amb la cura necessària, el resultat plàstic de la seva estada al Marroc, tot complementant-lo amb les experiències acumulades al llarg d'una extensa vida de viatger empedreït cap al món oriental, amb el Japó com a objectiu principal, país que ja ha visitat 15 vegades, i on ha exposat en les principals galeries d'art o en sagrats espais de culte, a la vegada que li ha facilitat l'aprenentatge del raku, tècnica tradicional oriental d'elaboració de ceràmica utilitària, que ja practica amb encert, i amb forn propi, en el seu taller de La Noguera, aconseguint que la seva utilitat funcional primera es transformi magicament en subtil plaer estètic.
Pintor, gravador i ceramista, Jaume Amigó treballa, amb la mateixa intenció, tela i metall, però, és en el paper on hi troba la complicitat necessària per expressar-se amb la vibració emocional més subtil i exquisida, gràcies a les qualitats d'un material que sembla tenir voluntat pròpia, la seva memòria particular, i, sobretot, la capacitat orgànica de reaccionar als efectes físics externs, comportant-se com si fos talment un autèntic èsser viu, amb qui l'artista dialoga per mitjà dels signes gràfics que ell mateix li suggereix.
De la mateixa manera que el cos sintetitza els aliments per extreuren, només, allò que necessita per mantenir la seva existència, en Jaume redueix totes les impressions rebudes en els seus viatges, al Japó, al Marroc, a Mallorca, i arreu, a la seva plasticitat més essencial, a través de formes simples, pictòriques o escultòriques, tot construïnt un llenguatge de senzills signes gràfics susceptibles de ser llegits com si d'un jeroglífic es tractés, amb continguts que dependran, naturalment, tant de la teva sensibilitat com de la teva capacitat d'intiuir d'altres realitats més enllà de la immediatesa de la teva.
Sensible a la realitat natural i a les coses petites que ens ajuden a viure, Jaume Amigó construeix un immens univers de pedra i de paper, que cap tisora no podrà retallar, ni esquinçar, ni escardar mai, sobretot per la consistència intangible d'uns valors que van més enllà del seu suport material.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada