LA
SISENA PORTA
Va sortir de la porta número 1
i va creuar la porta número 5.
Va mirar al seu voltant i es
va estremir en comprovar que no hi havia res..... estava envoltat de res.
De sobte va notar una
presència..... hi havia alguna cosa, al mig del no-res, hi havia alguna
cosa!..... Es va girar i ho va veure..... Allò li resultava extremadament
familiar.....
Sí, li era molt familiar,
sorprès i bocabadat va preguntar:
Home:
On sóc ara?
Allò:
On creus que ets?..... On volies anar?
Home:
Volia anar a veure la Carla
i el seu avi..... però això no és la casa!
Allò:
Potser sí o potser no..... al cap i a la fi, volies anar al passat..... i és on
has arribat.
Home:
Jo no volia anar al passat..... hi havia quedat amb ells per sopar..... Em
sembla que has ficat la pota!
Allò:
Ah!, perdona, és que vaig una mica atabalat, això no és el passat..... Volia
dir que és el futur..... però el futur tampoc no existeix.
Home:
Ja sé que el futur no existeix..... existirà, però no existeix..... Però tant
és això, són les nou del vespre, l’hora de sopar, i jo havia quedat amb ells
per sopar..... per tant, volia anar al present : Ni al passat, ni al futur!!
Allò:
Bé..... així..... vull dir..... que el que has de fer és recordar les paraules
de la bruixa..... Sí, això és!!, recordar les paraules que la bruixa li va dir
al gos!
Home:
Quines, exactament?
Allò:
A veure.....
Home:
Ah!, ara hi caic: -
va dir l’home amb un somriure irònic -
“Els senyals els trobes si els busques”.
Allò:
Els senyals els trobes si els busques?..... Què et fa pensar que són aquestes
les paraules que has de recordar?
Home:
Perquè em fa l’efecte que aquest esdeveniment és un senyal, o un indici, de que
les bruixes també s’equivoquen.
Allò:
Potser sí.....
Home:
Bé, ara sortiré i tornaré a entrar..... espero que aleshores tot estigui bé.
Al creuar la porta per segona
vegada va sentir la veu de la
Carla:
Carla:
Hola!
Home:
Hola Carla, com va?
Carla:
Molt bé!. Avui hem fet un plat especial.
Home:
Ah!, sí?, què heu fet?
Carla:
Cigrons, t’agraden?
Home:
Umm!!, m’agraden molt!
Carla:
A l’avi i a mi també..... i al meu pare..... Demà li portarem uns quants, si
ens vols acompanyar?
Home:
Al teu pare?
Carla:
Sí, no viu amb nosaltres..... però li agraden molt els cigrons.
Van sopar. Va ser un sopar
molt agradable. Després del sopar l’home va tornar a la sala de les portes. Va
trobar la dona de la neteja i van parlar una estona:
Dona:
Com vas arribar al laberint?
Home:
No ho sé.
Dona:
No ho saps?
Home:
No.....
Dona:
Coneixes a la bruixa?
Home:
No.
Dona:
Apa!, què divertit!
Home:
Què és divertit?
Dona:
No sé..... que estiguis aquí sense saber com has arribat i sense conèixer a la
bruixa.
Home:
Què vols que et digui?..... jo, més que divertit, ho trobo estrany.....
M’agrada, però ho trobo estrany..... Al començament em feia una mica de
por..... Creus que em pot donar problemes el fet de no saber com he arribat?
Dona:
Problemes?
Home:
Vull dir, que si no sé com he arribat..... potser no sabré com marxar.....
Dona:
Recorda que “la durada de l’estada dins del laberint depèn d’un mateix”.
Home:
És veritat!, gràcies..... Ara em sembla que necessito descansar una estona,
bona nit!
Dona:
Bona nit!
Va dormir. Quan va despertar
tenia la sensació d’haver dormir durant moltes hores, va pensar: “Si estigués a casa meva el sol entraria per
les esquerdes de la persiana”..... Va pensar en casa seva..... va pensar en
el sol..... va pensar en el mar..... Feia temps que no veia el mar, el trobava
a faltar..... La dona havia vist el mar darrere de la porta número 9, però ell
no, ell havia vist una ciutat.....
Pensava en el mar quan va
sentir la veu de la Carla:
Carla:
Tinc moltes ganes de veure el pare!
Avi:
Ja ho sé, però no corris que no et puc seguir.
La nena va mirar l’home i va
dir:
Carla:
Ja has decidit si vindràs amb nosaltres?..... Em sembla que el meu pare
t’agradarà.
Home:
La veritat és que no hi he pensat.....
Avi:
Doncs, haurà de pensar ràpid, perquè la Carla en té molta de pressa!
Carla:
És que quan la bruixa em va dir que el pare estava a la porta número 8, em vaig
posar molt contenta..... M’agrada la porta número 8!.
L’home va mirar la porta
número 8. Li va semblar que algú xiulava darrera d’aquella porta..... La Carla va començar a córrer
cap allà i va dir: “És el pare!!. Va avi,
que li hem de donar els cigrons!”.
Sí!!, darrere de la porta
número 8 van trobar el xiulaire..... o l’home-llop..... La Carla va córrer a fer-li un
petó i una súper abraçada:
Xiulaire:
T’he trobat molt a faltar.....
Carla:
Jo a tu també..... Hem portat cigrons.
Xiulaire:
Umm!, què bé!..... Hola pare!
Avi:
Hola fill! Trobo que fas molt bona cara.
Xiulaire:
Sí, em trobo força bé..... Tenia moltes ganes de veure-us – i mirant a l’home va afegir
– Hola!, una altra vegada.
Home:
Hola!..... Realment ha estat una sorpresa saber que ets el pare de la Carla.
Van passar el dia junts. Al
capvespre el xiulaire va marxar. L’home, la Carla i l’avi van mirar la lluna..... la lluna
plena!!
Un llop es va afegir al
grup..... la Carla
el va acariciar, l’home es va enretirar una mica..... la Carla va somriure i va dir:
Carla:
No cal que tinguis por, els llops només ataquen quan tenen gana..... i aquest
ha menjat molts cigrons!
Home:
Quan tenen gana..... o quan els molesten.
Carla:
No és ben bé quan els molesten..... és quan es senten amenaçats..... quan algú
vol fer mal a la seva família..... vull dir, a la seva manada: A la seva
família o als seus amics..... el que passa és que el pare s’equivoca sovint al
dir aquesta frase..... Oi, papa?
El llop va posar el cap sobre
la cama de la nena i es va deixar acariciar.
Al matí, quan l’home va obrir
els ulls, va veure que el xiulaire havia tornat:
Home:
Bon dia!..... Veig que encara xiules.
Xiulaire:
Sí, ja t’havia dit que m’agradava xiular.
Home:
Sí..... però m’ha semblat que la música era diferent.....
Xiulaire:
Perquè ara xiulo perquè m’agrada..... no vull amansir l’home.....
Home:
Em va agradar molt la música d’ahir.
Xiulaire:
Sí..... La Carla
sempre em produeix aquest efecte..... i si apareix amb el meu pare i un bon
amic, per exemple, encara més!
L’home va somriure..... li
agradava que el consideressin amic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada