Cercar en aquest blog

divendres, 20 de gener de 2012

Jean-François Millet

Tot i la meva poca fe, religiosa o de qualsevol altra dimensió divina o humana, com la teva, possiblement, la teva més subtil espiritualitat natural vibrarà, segurament, com la meva, contemplant el quadre "L'Angelus" de Jean-François Millet, perquè projecta aquest moment de profund recolliment rural, agraïnt, tot i la duresa de la seva circumstància, la joia de la vida, en un context camperol de suposats valors humans inferiors, en el qual, en Millet, tot i el rebuig de la refinada burgesia del seu temps, hi va trobar la plenitut de l'esperit i l'autèntic sentit de l'existència.

Reto, doncs, avui, el meu, també profund i sentit homenatge a l'autor de tan fantàstica imatge, el pintor francès Jean-François Millet, perquè, al marge dels seus valors plàstics i humans, resulta que va morir un 20 de gener, com avui, tot i que de 1875, després de viure, amb tanta professionalitat, com intensitat i honestedat, una exsitència de pintor que va començar el 4 d'octubre de 1814, quan va néixer.


En Millet va ser un pintor realista, fundador, entre d'altres, de l'escola de Barbizon, a la França rural, perquè posseia un sentit innat per a la comprensió de la natura que gairebé l'obligava, més enllà de la raó, a interpretar-la plasticament, per mitjà dels èssers humans que habitaven aquella dura realitat camperola de la França del XIX.



Tecnicament influït pel pintor Honoré Daumier, Jean-François Millet, va saber dominar el joc subtil de llums i ombres, construïnt, a la vegada, els perfils dels personatges pintats amb volums tan simples que s'integraven perfectament a l'entorn natural, creant velades atmosferes de gran projecció simbólica, en un context d'innocència primigènia que contrastava poderosament amb la degradació de l'home de ciutat, ofegat per una societat industrial que, aleshores, ja començava a transformar, per bé i per mal, l'antiga relació natural entre els homes i la terra.

  
Contrariament a l'actitut d'altres pintors coetanis, Millet i els altres artistes de l'Escola de Barbizon, no van voler riure les gràcies de la burgesia, projectant pictoricament els seus suposats encants, ja que van trobar en l'ambient físic i humà de la ruralia francesa, l'autèntica bellesa, la raó de ser de la seva pintura, i l'estimul creatiu d'unes vides que, com la de Millet, van ser economicament tant pobres com la dels camperols i grangers que van mostrar en els seus quadres.


Millet va haver de rebre, més d'una vegada, ajut econòmic de l'amic  i company d'aventures pictòriques, Rousseau, a qui li anaven una mica millor les coses. Els dos van morir a Barbizon amb pocs anys de diferència i les seves tombes es troben tant a prop l'una de l'altra com de la terra que va justificar plenament les seves vides i la seves pintures.

http://es.wikipedia.org/wiki/Jean-Fran%C3%A7ois_Millet


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada