Cercar en aquest blog

divendres, 7 de setembre de 2012

La percepció de l'art

Curiòs l'experiment per a parelles ( de sang, d'amor, d'amistat o del que sigui) que sobre la percepció de l'art ens proposa Can Manyè a la seva Sala Fosca, en el context d'una instal.lació de l'artista alellenc Tomàs Bel, en un treball de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, inclòs en un projecte de psicologia de l'art a l'entorn de la percepció estètica, que té components similars als de qualsevol cita a cegues, de la qual no en saps els resultats, sigui quin sigui el seu signe, fins que no l'has viscuda, a partir, també, d'un coneixement escàs de les seves característiques, que la converteix en una autèntica aventura per als sentits, com a mínim, excitant i, evidentment, diferent a qualsevol de les possibilitats de percepció artística que has conegut fins ara en espais de claredat assegurada. 


I fins aquí puc llegir, o escriure, en aquest cas, de manera que si et plau la proposta, vigent fins a finals de desembre, només cal que et possis en contacte amb Can Manyé d'Alella, per mitjà del telèfon 93 5408723, predisposat a viure aquesta nova manera d'aproximar-te a la percepció estètica en la seva dimensió artística.



Una proposta artística alellenca que conecta directament, tot i que l'àmbit és un altre, amb la filosofia del restaurant barceloní Dans le Noir? que et convida a alterar els teus sentits en un experiment molt especial que consisteix a gaudir d'un sopar completament a les fosques, tot i que tens sempre, en cas d'extrema necessitat, la complicitat del personal invident que t'ajudarà en qualsevol de les dificultats que s'et presentin en aquesta nova proposta sensorial, vigent també a Londres i París i, aviat, a Nova York, que et permetrà redescobrir, com si fossis un infant desvalgut, en etapa de formació primera, les teves capacitats sensorials cognoscitives, i entendre, paral.lelament, l'univers de la invidència, tot valorant, especialment, la possibilitat de veure, entesa ja com un enorme privilegi.


Experiències diverses que m'han fet pensar en la meva pròpia capacitat de percebre la qualitat estètica de les meves propies obres d'art, tot imaginat-me la possibilitat de canviar els meus punts de vista, sempre parcials i subjectius, en comprovar que les meves apreciacions no sempre coincideixen amb les de la gent que contempla la meva obra, obligant-me a fer un nou excerci de selecció de tot el que faig, a l'hora, per exemple, de decidir els quadres per a una determinada exposició, en funció, no dels meus plaers emocionals immediats, sinó dels que puc pensar que puguin tenir les persones que els han de contemplar, a partir d'una estructura emocional, de complexitats infinites, que, normalment, no tenen perquè coincidir amb les meves, tot i que jo, ingenu, pugui creure que si, com crec, gairebé sempre, en altres àmbits de la vida, amb resultats, habitualment negatius, tot i pensar sempre que posseixo la veritat que em permet ser com sóc i fer el que faig.



Potser hauria de partir de la foscor per veure-ho tot més clar, ja que la foscor, no és realment foscor, sinò ignorància, de la mateixa manera que a les fosques no és coneix millor, sinò d'una altra manera, exactament igual que, a casa, amb els llums apagats, i els ulls tancats, no topo mai amb el meus mobles, ni amb la quantitat d'objectes que els acompanyen, en un experiment espontani de ceguesa que, sortosament, en el meu cas, té la durada limitada que jo mateix decideixo per tornar a veure la vida, tot i la imperfecció de la meva mirada, quan obro, de nou, els ulls.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada