Cercar en aquest blog

dimarts, 29 de març de 2011

Georges Pierre SEURAT, en el record

En un dia com avui, 29 de març, però de l'any 1891, moria de difteria a París, als 31 anys, el gran pintor francès Georges Pierre Seurat, fundador del neoimpressionisme basat en la tècnica del puntillisme que només ell va saber utilitzar de manera clara i contundent, tot que el seu amic Signac també la va fer servir alguna vegada.

Seurat ha passat a la història, entre moltes altres grans obres, pel seu famosissim quadre "Tarda de diumenge a l'illa de la Gran Jatte", que va començar a pintar pacientment, puntet cromàtic a puntet cromàtic, l'any 1884 i que va acabar dos anys més tard, amb una actitud que ara, acostumats a excercicis pictòrics molt més rapids i intensos, tret d'alguna comptada excepció, ens causaria causat sorpresa i admiració a l'hora. L'esforç de Seurat va tenir la seva compensació històrica, ja que aquesta obra s'ha convertit en una de les grans icones del segle XIX, i jo diria, que de tots els temps, sense fronteres de cap mena.


Tot i la força de la seva pintura, Seurat, no era un home dotat naturalment per a aquesta activitat i, matriculat ja a l'Escola de Belles Arts de París, va aconseguir superar aquesta manca de talent innat copiant, amb gran voluntat i molta disciplina, les obres mestres de Rafael, Holbein i Poussin, que s'exposaven al Louvre. Amb la mateixa intensitat va estudiar també la llei del contrast simultani dels colors per aplicar-la després a la seva pintura arribant a crear la seva tècnica personal, el puntillisme, que definiria finalment el seu particular món creatiu.
L'any 1883, després d'estudiar també en profunditat el dibuix en blanc i negre i les propietats físiques de la llum, Seurat fa la seva primera gran obra "Un bany a Asnieres", que va ser venut l'any 1886 al Louvre, i que segur que tu has vist, amb plaer, com jo, més d'una vegada.



 Tot i el gran interès i admiració que ara genera la seva pintura, en el seu temps, Seurat no va ser entès ni per la crítica especialitzada, ni pel gran públic, i la seva obra va ser rebutjada al Saló de París, raó per la qual, conjuntament amb altres artistes, va participar en la creació de la Societat dels Artistes Independents, desenvolupant, sota aquest nou bon aixoplug, el seu treball personal amb absoluta llibertat.

Gran admirador del mar, Seurat, va pintar diversos paisatges marins, entre els quals el titul.lat "Le bec du Hoc à Grandcamp" (1885), que sembla que és l'única obra que va vendre en vida, per 300 francs, i que ara ha de costar una bona pila d'euros, tot i la seva senzilla aparença.
Gerges Pierre Seurat va construïr la seva vida privada com la seva vida de pintor, puntet de color a puntet de color, tenint dos fills reconeguts amb la seva model i esposa Madeleine Knobloch ( el primer, un any abans de morir, i el segon, pòstum) i deixant un emotiu rastre de més de 15 fills no reconeguts que va tenir amb diverses amants d'amagat de la seva dona, que mai no en va saber res, i que, després de la seva mort, es van llançar com a feres a la recerca de la gran fortuna de tan famós pare.

És curiós i molt significatiu, penso jo, que el quadre que Seurat pintava, quan la difteria s'el va emportar cap a una altra dimensió, tingués com a tema i com a títol final "El circ", ja que sembla tanmateix com una mena d'homenatge a la vida circense que ell mateix va protagonitzar.
La nostra moral del XXI, tot i la gran llibertat que la caracteritza, segurament s'escandalitzaria de la vida secreta d'un pintor del XIX, com Seurat, potser tant com van demostrar els seus coetanis amb la seva pintura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada