L'exposició centra la nostra atenció en les obres de Guino que expliquen clarament les absències de raonament que són capaces d'incidir en actes senzills i imprevisibles a partir d'una visceral creença en allò que s'està fent i que s'està gestant, més enllà de la seva possible rendibilitat i de la preocupació de l'acceptació col.lectiva. Per arribar al seu objectiu, l'exposició es divideix en dos àmbits. El primer, visible fins al mes de setembre, preten activar noves confrontacions, nous diàlegs i nous usos de l'obra de Guinovart; i el segon, obert al llarg del mes d'abril, vol explicar les inquietuds més personals i quotidianes de l'artista.
Curiosament mentre jo treballava, amb visceralitat i immediatesa, les meves obres africanes pensava subtilment i espontània en tot el món plàstic que va crear Guinovart a partir de les seves vivències a Agramunt durant la Guerra Civil espanyola. Un nou sincronisme que ara troba també, en l'exposició de Guinovart, la seva coincidència temporal , una nova connexió sensible i un nou motiu de satisfacció personal per a mí.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada